Notícies sobre IA i societat.
Els experts alerten sobre l'augment de l'ús d'apps d'IA per a salut mental
23/07/2024
La intel·ligència artificial (IA) s'ha integrat ràpidament en diferents àmbits de la nostra vida, incloent-hi la salut mental. Cada vegada més persones utilitzen xatbots i aplicacions d'IA per gestionar problemes emocionals, buscar suport i fins i tot diagnosticar-se. Tot i això, els experts en salut mental adverteixen dels riscos associats a aquestes pràctiques.
Les aplicacions de salut mental basades en IA han experimentat un creixement accelerat, especialment durant la pandèmia de COVID-19, que va augmentar la demanda de teràpies digitals per combatre l'aïllament social i les seves seqüeles psicològiques (Unocero). Aquests serveis digitals ofereixen avantatges com la facilitat d'accés, la personalització de les teràpies i un cost relativament baix, factors que els fan atractius per a molts usuaris (Doonamis).
No obstant això, la utilització de IA en la salut mental planteja desafiaments importants. La manca d'avaluació científica rigorosa i la possibilitat d'autodiagnòstics erronis poden portar a recomanacions perilloses, com va succeir amb alguns xatbots que van suggerir el suïcidi a pacients vulnerables (RTVE.es). La Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe destacant tant les oportunitats com els riscos de la IA en la salut, subratllant la importància de garantir que les tecnologies es desenvolupin amb principis ètics i drets humans al centre (World Health Organization (WHO)).
L'impacte dels models GPT en el mercat laboral: Oportunitats i reptes
19/07/2024
En l'última dècada, les previsions sobre l'impacte de les noves tecnologies en l'ocupació han estat una constant. Els treballs inicials de Frey i Osborne van mostrar que gairebé la meitat dels llocs de treball als Estats Units podrien desaparèixer a causa de la computarització. Avui, els models de llenguatge gran com GPT-4, desenvolupats per OpenAI, estan redefinint aquesta predicció, amb un impacte significatiu en diversos sectors laborals.
Un estudi de Goldman Sachs estima que els sistemes d'IA generativa podrien afectar fins a 300 milions de llocs de treball a temps complet a Estats Units i Europa en els propers deu anys (Newtral). Les ocupacions més exposades inclouen aquelles que impliquen tasques rutinàries de processament d'informació, com ara administratius, assistents d'oficina, i treballadors de call centers. Aquestes professions són especialment vulnerables perquè les seves tasques poden ser automatitzades fàcilment per sistemes de IA que processen dades de manera eficient i precisa (BI España) (Newtral).
D'altra banda, professions relacionades amb les ciències, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques podrien beneficiar-se de la IA, augmentant la productivitat i creant noves oportunitats laborals. Això es deu al fet que aquestes ocupacions requereixen habilitats que la IA pot complementar, més que substituir, millorant així els resultats finals i la innovació dins d'aquests camps (Cinco Días).
Tot i això, l'automatització també podria agreujar les desigualtats laborals. Les dones, els hispans i els afroamericans tenen un major risc de ser substituïts per IA en llocs de treball que tradicionalment ocupen, com la restauració i l'atenció al client. Això es deu al fet que aquestes demografies solen concentrar-se en ocupacions amb alt risc d'automatització(Newtral).
Per gestionar aquests canvis, és crucial que les empreses implementin programes de formació contínua i adaptació laboral. Aquests programes haurien de centrar-se en la millora de les habilitats dels treballadors per adaptar-se a les noves tecnologies, assegurant així una transició suau cap a un mercat laboral més tecnològicament avançat. A més, les polítiques governamentals podrien jugar un paper important en la protecció dels treballadors més vulnerables i en la promoció d'un desenvolupament econòmic inclusiu (McKinsey & Company).
En resum, mentre que la IA i els models de llenguatge com GPT-4 poden transformar significativament el mercat laboral, és essencial abordar els reptes associats per assegurar una transició justa i equitativa per a tots els treballadors.
Els "superpoders" de la IA: Un imant de talent per a les empreses
16/07/2024
La intel·ligència artificial (IA) s'ha convertit en una eina crucial per a les empreses que volen mantenir-se competitives en un món cada vegada més tecnològic. Les capacitats avançades de la IA ofereixen "superpoders" que no només milloren l'eficiència i la productivitat, sinó que també atrauen talent altament qualificat que busca entorns laborals innovadors i amb una visió de futur. Els professionals actuals valoren les empreses que adopten noves tecnologies i que els permeten millorar les seves habilitats. L'informe de PwC Global Workforce Hopes and Fears Survey 2024 revela que cada vegada més empleats creuen que la IA transformarà les seves professions, fent-les més eficients i productives. Aquesta creença està canviant la manera en què les empreses gestionen el talent, ja que el domini de la IA és vist com un avantatge competitiu clau per retenir i atraure els millors professionals (RRHHDigital) (Rankmi).
La integració de la IA en el lloc de treball proporciona a les empreses una sèrie de beneficis significatius. Per exemple, la IA pot ajudar a sistematitzar processos de màrqueting, millorar la gestió de les relacions amb els clients i automatitzar tasques repetitives, permetent als empleats centrar-se en activitats més estratègiques i creatives. Segons un estudi de Recursos Humanos TV, s'estima que la IA podria contribuir amb un 14% al PIB global per al 2030, destacant el seu impacte positiu en el creixement econòmic (Recursos Humanos TV). Les empreses busquen habilitats específiques en els seus empleats per maximitzar els beneficis de la IA. Entre aquestes habilitats es troben la capacitat d'adaptació, la persistència i la intel·ligència emocional. Aquestes qualitats són essencials per manejar els canvis ràpids i les noves dinàmiques del lloc de treball impulsades per la tecnologia. Un recent informe de Marketing Directo subratlla la importància d'aquestes "soft skills" en la creació d'equips de treball cohesius i resilients (Marketing Directo) (Rankmi).
Tot i els nombrosos beneficis, la implementació de la IA també comporta reptes. Les empreses han de garantir el compliment de les normatives legals i ètiques, i assegurar-se que els empleats estiguin informats i d'acord amb l'ús de la IA en les seves dades. A més, és crucial invertir en la formació contínua dels treballadors per mantenir-los al dia amb les noves tecnologies i pràctiques del sector (RRHHDigital). En resum, els "superpoders" de la IA no només milloren l'eficiència operativa de les empreses, sinó que també actuen com un imant per atraure i retenir talent de qualitat. Les empreses que aconsegueixen integrar eficaçment la IA en els seus processos i fomentar una cultura d'innovació estan millor posicionades per liderar en el mercat global.
IA, recerca de feina i igualtat de gènere: Reptes i oportunitats
13/07/2024
La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el mercat laboral ha generat una sèrie de dinàmiques que poden afectar la igualtat de gènere. A mesura que aquesta tecnologia avança, les empreses i les institucions estan adoptant solucions d'IA per optimitzar processos de selecció de personal, gestió de talent i automatització de tasques. Tot i que aquestes eines poden oferir grans avantatges, també presenten desafiaments significatius quant a la perpetuació de biaixos de gènere.
Segons un informe de la UNESCO, els biaixos de gènere que ja existeixen en les nostres societats es poden reflectir en els conjunts de dades i els algoritmes utilitzats en IA, perpetuant estereotips perjudicials. Això pot afectar des de les decisions de contractació fins a diagnòstics mèdics i preferències de consum (UNESCO) (EDUCACIÓN 3.0). Per evitar aquestes situacions, és fonamental que els desenvolupadors d'IA incloguin una perspectiva de gènere en el disseny i la implementació dels seus sistemes.
A més, la bretxa de gènere en el sector de la tecnologia continua sent un problema. Segons un estudi de OBS Business School, si es manté el ritme actual, es necessitaran 131 anys per arribar a la paritat de gènere a nivell mundial(EDUCACIÓN 3.0). Aquesta desigualtat es veu agreujada per la distribució desigual de les dones en sectors amb salaris baixos i la cultura del "treball codiciós", on es valoren les llargues jornades laborals, fent difícil que moltes dones puguin conciliar vida laboral i familiar (EDUCACIÓN 3.0).
D'altra banda, un informe de la OIT subratlla la importància d'implementar polítiques que fomentin la igualtat de gènere en el treball, com ara la promoció de l'educació inclusiva des d'edats primerenques i el foment de les vocacions STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) entre les nenes (International Labour Organization). Aquestes mesures són essencials per augmentar la representació de les dones en àrees d'alta demanda i ben remunerades, reduint així la bretxa salarial.
Les empreses que utilitzen IA en els seus processos de selecció de personal han de ser conscients dels possibles biaixos i treballar per minimitzar-los. Això inclou l'ús de dades diverses i equilibrades en l'entrenament dels algoritmes i la realització d'auditories regulars per garantir que les decisions preses per la IA siguin justes i equitatives per a tots els candidats.
En conclusió, mentre que la IA ofereix grans oportunitats per a la millora de processos laborals, és crucial abordar els seus desafiaments amb una perspectiva de gènere. Això permetrà assegurar que aquesta tecnologia no només sigui eficient, sinó també justa i inclusiva, promovent un futur laboral més equitatiu per a tots.
Els Reptes Ètics de la IA i la Deshumanització del Treball
10/07/2024
La ràpida adopció de la intel·ligència artificial (IA) ha plantejat qüestions ètiques profundes, especialment pel que fa a la deshumanització del treball i la pèrdua potencial d'humanitat en diverses àrees de la nostra vida. Mentre la tecnologia continua avançant, és crucial abordar els reptes ètics que sorgeixen.
Un dels majors temors associats a la IA és la seva capacitat per reemplaçar els treballadors humans, especialment en tasques repetitives o manuals. Això pot portar a una deshumanització en molts àmbits, on les màquines substitueixen el toc humà. Segons un article del MIT Sloan, l’automatització i la IA poden augmentar la productivitat, però també poden desplaçar molts treballadors, creant una bretxa de competències que caldrà abordar amb programes de reentrenament i polítiques de suport social (MIT Sloan).
La IA sovint opera com una "caixa negra", on les decisions es prenen sense una clara comprensió de com s’han arribat a aquestes conclusions. Aquest problema de transparència i responsabilitat és especialment preocupant en àrees crítiques com la salut i els vehicles autònoms. La Capitol Technology University destaca la necessitat de desenvolupar sistemes d'IA explicables per garantir que les decisions siguin transparents i que es pugui assignar responsabilitat en cas d’errors o danys (Capitol Tech).
Un altre repte significatiu és la discriminació inherent en els algorismes d'IA. Si els sistemes d'IA es basen en dades històriques que contenen prejudicis, poden perpetuar i amplificar aquests prejudicis en àrees com la contractació, la concessió de préstecs i la justícia penal. Aquest és un problema destacat per diversos experts, que subratllen la importància d’implementar mesures per mitigar aquests biaixos i assegurar que els sistemes d'IA siguin justos i equitatius(Hakia: Covering All Angles of Technology) (Sprout Social).
En molts àmbits de la vida, volem preservar el toc humà, especialment en activitats que requereixen empatia i comprensió emocional. La introducció de sistemes d'IA en aquestes àrees ha de ser manejada amb cura per assegurar que no es perdi l’essència de la interacció humana. Això inclou establir regles clares sobre l'ús de la IA i assegurar que les persones continuïn tenint un paper central en la presa de decisions que afecten altres humans (MIT Sloan).
La Humanització de la Tecnologia amb Intel·ligència Artificial
06/07/2024
L'ús de la intel·ligència artificial (IA) ha experimentat un creixement significatiu en els darrers anys, transformant sectors tan diversos com la música, la medicina, l'educació i els negocis. La clau d'aquesta transformació radica en la capacitat de la IA per humanitzar la tecnologia, fent-la més accessible i útil per a la societat.
La "humanització de la tecnologia" es refereix a l'ús de la IA per millorar les experiències de les persones, fent les interaccions tecnològiques més empàtiques i personalitzades. Aquesta tendència es veu reflectida en les innovacions recents que aposten per una IA que imita capacitats humanes i millora les formes de treballar, viure i aprendre. Per exemple, empreses com Google DeepMind han desenvolupat eines que poden predir desastres naturals amb major precisió, ajudant a salvar vides i reduir danys (McKinsey) (McKinsey & Company) (MIT Technology Review).
A més, la IA generativa (IAG) està sent adoptada per empreses líders per a optimitzar processos de desenvolupament de productes i gestió de riscos. Segons un informe de McKinsey, les organitzacions que utilitzen la IAG reporten millores significatives en l'eficiència i la productivitat, creant nous productes i serveis més ràpidament (McKinsey) (McKinsey & Company).
El repte de la humanització de la IA també implica abordar els riscos associats, com la imprecisió i els biaixos. És crucial que les empreses desenvolupin polítiques per gestionar aquests riscos i garantir l'ús ètic i segur de la IA. A més, la detecció d'emocions i l'ús de tecnologies de processament del llenguatge natural estan ajudant a fer les interaccions amb IA més intuïtives i empàtiques, fomentant la confiança i la lleialtat dels clients (Techopedia) (Techopedia).
En el camp de la medicina, s'han fet avanços notables amb la IA. Per exemple, Google DeepMind ha creat una IA capaç d'identificar mutacions genètiques associades a malalties rares, accelerant el diagnòstic i el tractament. Aquest tipus de desenvolupaments no només milloren la qualitat de vida dels pacients, sinó que també obren noves oportunitats per a la recerca científica i la creació de nous fàrmacs (MIT Technology Review) (MIT Technology Review).
En conclusió, la humanització de la tecnologia a través de la IA està redefinint la nostra relació amb la tecnologia i oferint oportunitats per millorar significativament les experiències humanes. Les empreses que abracen aquesta tendència i gestionen els seus riscos de manera proactiva estan ben posicionades per liderar el futur tecnològic i crear un impacte positiu en la societat (UC Santa Cruz) (UC Santa Cruz Linguistics).
Nick Bostrom: "La IA podria ser un risc per a l'existència de la humanitat"
03/07/2024
Nick Bostrom, filòsof suec i professor a la Universitat d'Oxford, és una de les veus més influents en el debat sobre els riscos existencials que pot comportar la intel·ligència artificial (IA). Fundador i director de l'Institut per al Futur de la Humanitat, Bostrom creu que l'evolució de la tecnologia IA pot superar les limitacions humanes actuals i, potencialment, posar en risc la nostra pròpia existència.
Bostrom argumenta que la IA s'està desenvolupant a una velocitat que podria superar la nostra capacitat d'adaptació. Si es deixés sense control, una superintel·ligència podria prendre decisions que no estiguessin alineades amb els interessos humans, posant en perill la nostra supervivència. Aquest escenari esdevé especialment preocupant en contextos on la IA podria tenir accés a sistemes de control militar o infraestructures crítiques (Big Think) (UnHerd).
El filòsof també explora com la IA pot influir en la nostra comprensió de conceptes com la identitat, la democràcia, la moralitat i la mort. Amb la capacitat de processar informació i prendre decisions més ràpidament que els humans, la IA podria canviar fonamentalment com vivim i com ens organitzem com a societat. Això inclou la possible aparició de nous models de governança on les màquines juguin un paper central en la presa de decisions (IntelligentHQ) (Hidden Forces).
A més, Bostrom destaca la importància de la cooperació internacional per regular i guiar el desenvolupament de la IA de manera segura i ètica. Ell advoca per la creació d'estructures que permetin una supervisió global i una regulació efectiva per evitar que la carrera cap a una superintel·ligència descontrolada posi en risc el futur de la humanitat (Hidden Forces)(Freethink).
Aquestes preocupacions reflecteixen els debats actuals en la comunitat científica i tecnològica sobre com gestionar els avenços de la IA per assegurar que beneficiïn la humanitat en lloc de representar una amenaça existencial.
L'auge de la classe mitjana i la Intel·ligència Artificial: Cap a un món més complex i inèdit
03/07/2024
En el Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, Robert Kaplan i Maurici Lucena van discutir les transformacions globals actuals, posant un èmfasi especial en l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) i l'auge de la classe mitjana. Kaplan va destacar que la digitalització, el canvi climàtic, els fluxos migratoris i la IA estan creant un escenari inèdit i més complex que mai. Lucena va assenyalar que la classe mitjana, cada vegada més exigent amb els seus dirigents, està impulsant aquestes transformacions a nivell mundial (El Periódico de Aragón) (Infobae).
La creixent importància de la classe mitjana es reflecteix en la seva capacitat de consum i influència política, aspectes que són crucials per al funcionament de l'economia global. Aquesta classe social és responsable d'un gran volum de despesa, fet que la converteix en un mercat vital per a moltes indústries. A més, la seva participació activa en la política contribueix a la configuració de governs i polítiques públiques (El Periódico de Aragón) (Infobae).
La IA està jugant un paper clau en aquesta transformació. La digitalització i la IA han transformat les cadenes de valor tradicionals, erosionant les barreres d'entrada en moltes activitats econòmiques i facilitant l'accés a la informació en temps real. Això ha creat un entorn més competitiu i dinàmic, però també més inestable, on la cooperació i la competència van de la mà. Les empreses i els governs han d'adaptar-se a aquestes noves realitats per mantenir la seva rellevància i competitivitat (ie edu) (La Vanguardia).
Les tensions entre les principals potències, com els Estats Units i la Xina, també formen part d'aquest escenari complex. Kaplan va advertir que les relacions entre aquests països s'han tornat més agressives, afectant l'equilibri global. Aquest conflicte no només té repercussions geopolítiques, sinó que també influeix en les economies i societats a nivell mundial(El Periódico de Aragón).
En conclusió, l'auge de la classe mitjana i la integració de la intel·ligència artificial estan impulsant canvis significatius en l'economia i la política globals, creant un món més complex i interconnectat. Aquesta transformació requereix una adaptació constant per part de tots els actors involucrats per gestionar els reptes i aprofitar les oportunitats que sorgeixen en aquest nou context global (La Vanguardia) (La Vanguardia).
La Revalorització del Treball artesanal en l'Era de la Intel·ligència Artificial
18/07/2024
La ràpida expansió de la intel·ligència artificial (IA) i l'automatització en diversos sectors està transformant el món laboral. Amb màquines capaços de dur a terme tasques repetitives i processar grans quantitats de dades amb una eficiència increïble, moltes tasques tradicionals estan desapareixent. No obstant això, aquesta mateixa evolució tecnològica està impulsant una revalorització del treball manual i artesanal, que ofereix una autenticitat i una creativitat que les màquines no poden replicar.
La UNESCO ha destacat que els treballs que impliquen habilitats manuals i creatives estan guanyant valor en una economia cada vegada més automatitzada. Aquests treballs aporten un valor afegit únic: la singularitat i l'autenticitat, elements molt apreciats en un mercat on els productes massificats són cada vegada més comuns. Aquesta autenticitat no només es manifesta en els productes finals, sinó també en el procés de creació, que implica destresa i expressió personal.
Segons un informe de la CEPAL, la digitalització i la IA impulsaran la demanda de treballs que requereixin un alt nivell de creativitat, empatia i habilitats interpersonals. Aquestes qualitats humanes, que les màquines no poden imitar, seran essencials per a la competitivitat en el futur mercat laboral. Els treballadors amb aquestes habilitats tindran un avantatge significatiu, ja que la diferenciació serà clau en un món on la IA predomina en moltes tasques rutinàries.
El mercat de l'art i l'artesania també reflecteix aquesta tendència. Els consumidors busquen cada vegada més productes fets a mà que ofereixin una connexió humana i una història única. Aquests objectes no només són apreciats per la seva funcionalitat, sinó també pel seu valor emocional i estètic, que els diferencia dels productes fabricats en massa.
Aquesta revalorització del treball manual i creatiu no només resisteix la deshumanització potencial de la IA, sinó que també destaca la importància de mantenir i valorar les habilitats humanes úniques en una era dominada per la tecnologia. La singularitat del treball fet a mà es converteix així en un baluard contra la homogeneïtzació tecnològica, oferint un valor intrínsec que la IA no pot replicar.
La realitat oculta darrere la IA: el lumpen tecnològic
18/06/2024
En la recent conferència al Sónar+D titulada "Històries sobre el lumpen tecnològic de la IA", l'escriptora i crítica cultural Joanne McNeil va abordar les conseqüències socials i laborals de la intel·ligència artificial. McNeil va posar èmfasi en les feines invisibles i mal pagades que sostenen la infraestructura de la tecnologia moderna.
Segons McNeil, la IA ha creat una subclasse laboral que es dedica a tasques com filtrar vídeos de tortura per a plataformes com Facebook o conduir vehicles autònoms de manera semiautònoma. Aquestes ocupacions, que sovint es consideren menors o temporals, són essencials per al funcionament de les grans empreses tecnològiques. Esmenta que aquests treballadors, sovint invisibles per al públic general, estan atrapats en feines precàries i amb poca protecció laboral.
A més, McNeil critica el paper de les grans corporacions com Amazon i Google, que externalitzen aquestes tasques a empreses de tercers. Aquesta pràctica, segons ella, contribueix a la creació del que anomena "lumpen tecnològic", una classe de treballadors tecnològics que es troben en condicions laborals explotadores. La conferència va servir per destacar la manca de drets laborals i de reconeixement per a aquestes persones, que sovint treballen en condicions deshumanitzadores.
McNeil també va expressar la seva preocupació per la normalització d'aquestes pràctiques dins de les institucions i organitzacions. Va mencionar OpenAI com un exemple de com aquestes pràctiques són acceptades i fins i tot valorades en el món de la tecnologia. Això, segons ella, representa una amenaça per als drets laborals i humans, ja que es tendeix a veure aquestes tasques com inevitables i necessàries per al progrés tecnològic.
Finalment, la conferenciant va instar a una major conscienciació sobre les implicacions socials de la IA. Va criticar com plataformes com Facebook han transformat la nostra percepció de la vida quotidiana, fent-nos creure que l'ús de la tecnologia és innòcua i inevitable. McNeil va concloure que és essencial parlar més sobre les conseqüències socials i laborals de la IA per garantir que el futur tecnològic sigui més just i humà per a tothom.
La intel·ligència artificial a Catalunya
set. 14, 2023
Catalunya sempre ha estat a l’avantguarda de la innovació i la tecnologia a Espanya, i en l’àmbit de la intel·ligència artificial (IA) no és l’excepció. La regió ha esdevingut un punt focal per a empreses, universitats i investigadors dedicats a explorar les possibilitats de l’IA.
Barcelona, la seva capital, alberga diversos centres d’investigació d’alta tecnologia i startups enfocades en IA. Universitats com la UB, la UAB, la UPC, la UPF o la URV estan liderant projectes d’investigació punters en el camp, oferint programes acadèmics especialitzats i col·laborant amb el sector privat en desenvolupaments innovadors.
El govern català també ha reconegut el potencial de l’IA. A través d’iniciatives públiques, ha impulsat projectes i polítiques per atraure talent internacional i fomentar la creació d’empreses autòctones en aquest sector. A més, programes de formació i capacitació estan preparant la força laboral per a les demandes del futur.
Però, més enllà dels aspectes econòmics i tecnològics, la societat catalana està debatent les implicacions ètiques de l’IA. Quin lloc ocuparà l’humà en una societat cada vegada més automatitzada? Com garantirem que l’IA respecti els drets humans?
Amb un equilibri entre innovació i reflexió, Catalunya es posiciona com un líder en la revolució de la intel·ligència artificial, mirant cap al futur amb esperança i responsabilitat.
“Intel·ligència Artificial: Més enllà dels límits humans”
oct. 18, 2023
El CCCB de Barcelona acull del 18 d’octubre de 2023 al 17 de març de 2024 l’exposició “Intel·ligència artificial”, una mostra que explora de manera integral el passat, present i futur d’aquesta tecnologia que ja és part de les nostres vides.
La intel·ligència artificial s’ha desenvolupat molt ràpidament en els darrers anys i avui està arrelada en molts àmbits, des de l’entreteniment i el comerç electrònic fins a sectors com la medicina o l’educació. Davant d’aquesta omnipresència, l’exposició vol apropar-nos a la IA de manera comprensible i obrir el debat sobre com continuarà evolucionant.
El recorregut inclou una línia del temps amb fites històriques clau, experiències interactives on els visitants poden experimentar amb la IA, obres d’art generades per ordinadors i testimonis d’experts en ètica, legislació i altres àmbits relacionats.
Entre els temes que s’aborden hi ha els biaixos de gènere i racials que poden generar els algoritmes, els reptes legislatius i ètics que planteja l’ús massiu de la IA o les oportunitats que ofereix en camps com la medicina personalitzada.
La mostra compta amb la participació d’artistes i creadors de diferents disciplines, des de músics com Robert del Naja de Massive Attack fins a centres de recerca en IA com el BSC, la UPF o Axolot.cat. Les seves obres conviuen en un diàleg sobre les fronteres entre tecnologia i creativitat humana.
L’exposició, que arriba en paral·lel a la posada en marxa del superordinador MareNostrum 5 del BSC, vol ser un mirall de la nostra relació canviant amb la tecnologia. La IA ja no és només una eina, sinó que es fusiona amb la nostra manera d’entendre el món i nosaltres mateixos.
"La Generalitat de Catalunya llança la Comissió d’Intel·ligència Artificial per liderar la transformació digital responsable"
10/05/2024
La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una iniciativa significativa amb la creació de la Comissió d’Intel·ligència Artificial, un òrgan estratègic encarregat de coordinar i supervisar la implantació de la intel·ligència artificial en els serveis públics. Aquesta Comissió està formada per alts càrrecs de diversos departaments del Govern i direccions d’organismes públics, amb la perspectiva d'incorporar experts en la matèria i altres administracions públiques de Catalunya.
Presidida per Marc Realp i Campalans, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, la Comissió ha iniciat els seus treballs amb l’objectiu de convertir Catalunya en un referent en l'ús confiable de la tecnologia IA. Seguint els principis de transparència, responsabilitat, equitat, seguretat, sostenibilitat i arrelament al territori, el grup ha delineat una estratègia integral per a l’adopció de la IA.
En la sessió constitutiva, s'han activat diversos grups de treball per afrontar tasques urgents i específiques. Entre aquestes, destaca l’elaboració d’una guia de riscos que servirà per estandarditzar els procediments de identificació, avaluació, mitigació i monitorització dels riscos associats a l’ús de la IA. Així mateix, es treballa en el desenvolupament d’un registre de sistemes d’IA que facilitarà la comunicació transparent d’aquesta informació a la ciutadania, garantint una major comprensió i confiança en les tecnologies aplicades.
Aquestes accions evidencien un compromís ferm per part de la Generalitat en la gestió ètica i responsable de la tecnologia, essent clau per assegurar que els avanços en IA beneficiïn a tota la societat de manera equitativa i segura.
Nous Nínxols de Mercat Impulsats per la Intel·ligència Artificial
13/06/2024
L'evolució tecnològica està transformant el mercat laboral, creant nous nínxols que requereixen habilitats especialitzades. La intel·ligència artificial (IA) i l'aprenentatge automàtic són dos camps que estan revolucionant diverses indústries, des de la salut fins a la publicitat. La demanda de professionals capaços de dissenyar, implementar i millorar sistemes d'IA és enorme, i els cursos de formació contínua són essencials per mantenir els treballadors al dia amb les darreres tècniques i aplicacions.
Segons l'informe del BBVA ‘Espanya Intel·ligència Artificial: avenços i reptes’, el 15% de les empreses espanyoles ja utilitzen la IA, amb la previsió d'arribar al 25% el 2025. No obstant això, la manca de coneixements i capacitats dins de les empreses és un obstacle significatiu per a l'adopció d'aquesta tecnologia. El 71% de les empreses que no utilitzen IA ho atribueixen a aquesta manca de formació.
Els perfils professionals relacionats amb la IA són molt demandats i ben remunerats. Les empreses busquen experts en processament de llenguatge natural, una àrea en què el 80% de les empreses espanyoles que utilitzen IA estan actives. Els departaments d'administració, màrqueting i seguretat són els que més fan servir aquestes tecnologies.
L'anàlisi de dades i el 'big data' són altres àrees crucials en el mercat laboral actual. La capacitat d'analitzar grans volums de dades és essencial per a la presa de decisions informades en les empreses modernes. Els especialistes en big data han de dominar eines d'anàlisi avançada per interpretar i utilitzar dades de manera efectiva. La formació contínua en aquest camp és vital per als treballadors que volen mantenir-se competitius.
La ciberseguretat és un altre camp en auge. Amb l'augment de les amenaces cibernètiques, la necessitat de professionals capacitats per implementar estratègies de defensa avançades és crítica. Els cursos i certificacions en ciberseguretat cobreixen des dels fonaments de la seguretat de la informació fins a tècniques avançades de mitigació de riscos.
El desenvolupament de software i les tecnologies de la informació continuen sent camps dinàmics i en constant evolució. Els desenvolupadors de software necessiten formar-se contínuament en nous llenguatges de programació, frameworks i eines que els permetin crear aplicacions més eficients i segures.
La seu de Por Talento Digital ha destacat la importància de la IA en el context de la llengua espanyola. Projectes com el Perte sobre la Nova Economia de la Llengua busquen aplicar la IA al castellà, beneficiant els seus 600 milions de parlants. Aquesta iniciativa, presentada per Nadia Calviño, ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, pretén que la IA "parli en espanyol" i tingui una difusió similar a altres idiomes tecnològics com l'anglès o el xinès.
En conclusió, la formació en intel·ligència artificial i altres tecnologies emergents és essencial per aprofitar les noves oportunitats laborals i garantir la competitivitat en un mercat laboral en constant canvi.
Fonts: La Vanguardia, Fundació ONCE, BBVA.
El pànic que genera la IA: Debat sobre els reptes futurs
15/06/2024
La intel·ligència artificial (IA) provoca temor en gran part de la població. Es pregunten si aquesta tecnologia arribarà a superar la ment humana o fins i tot si podria acabar amb la humanitat. Aquestes preocupacions van ser l'eix del col·loqui inaugural del Sónar +D, on es va debatre sobre els reptes de la IA en el futur, especialment en les arts i les indústries culturals.
El col·loqui va ser moderat per Eduard Alarcón, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Antònia Folguera, comissària del Sónar +D. Entre els ponents hi havia Manolo Martínez, professor de Filosofia de la UB, Marta Handenawer, escriptora i investigadora, Rebecca Fiebrink, professora d’Informàtica Creativa, la periodista Marta Peirano i l’enginyer Artur Garcia.
Marta Peirano va explicar que el pànic que envolta la IA té més a veure amb la indústria que amb la tecnologia mateixa. Va assenyalar que existeixen mites aprofitats per les empreses tecnològiques, com el fet que la tecnologia ens salvarà en l'últim moment o que podria acabar amb nosaltres un cop s'hagi desenvolupat completament. Artur Garcia va afegir que la IA sembla molt humana, i això augmenta la por, tot i reconèixer que en el futur hi haurà reptes difícils a superar.
Marta Handenawer va comentar que abans sentia pànic sobre l'impacte de la IA en la indústria, però la seva perspectiva ha canviat. Actualment, està desenvolupant un projecte que utilitza la IA per ajudar persones amb demència o Alzheimer. Va destacar la necessitat de ser específics quan es parla de IA i considerar com l'art pot integrar-s'hi.
Manolo Martínez va argumentar que cal refinar la tecnologia i buscar un equilibri. Per la seva banda, Rebecca Fiebrink va assenyalar que la IA pot reduir barreres per a persones amb menys coneixements musicals, permetent noves pràctiques musicals desconegudes fins ara. Va destacar la importància de crear models ètics que respectin les dades dels artistes.
No obstant això, la IA no és perfecta i té les seves limitacions. Les "al·lucinacions", un concepte utilitzat dins del sector, fan referència a dades incorrectes o esbiaixades generades pels sistemes d'IA. Això es veu quan la IA parla de llibres que no existeixen o d'esdeveniments històrics que no van passar. Peirano va insistir que utilitzar la paraula "pensar" per descriure la IA és incorrecte, ja que les dades que utilitza estan atrapades en un món de nombres, sense connexió real amb la veritat.
En conclusió, tot i els beneficis potencials de la IA, és crucial abordar les seves limitacions i continuar refinant la tecnologia per garantir que es desenvolupi de manera ètica i efectiva, integrant-se positivament en les arts i altres sectors culturals.
Fonts: El periódico, Diari de Girona.
'Recorda el Futur': Un Viatge Immersiu per les Revolucions Industrials amb IA
28/06/2024
La ciutat de Barcelona acull una innovadora exposició titulada 'Recorda el Futur' al Palau Robert, organitzada per Mobile World Capital Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Aquesta mostra inaugurada aquest 20 de juny i disponible fins al 3 de novembre de 2024, ofereix als visitants un viatge immersiu per les quatre grans revolucions industrials, destacant especialment l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en la tecnologia moderna.
L'exposició combina elements històrics amb avançaments tecnològics recents presentats al Mobile World Congress (MWC). Els visitants poden observar peces icòniques com una bateria portàtil del 1860 i un radiador de cotxe Hispano Suiza, que il·lustren les fites tecnològiques que han transformat la societat. Amb l'ajuda d'ulleres de realitat virtual, es pot experimentar la transició des de la revolució mecànica fins a l'era de la IA, destacant com aquestes innovacions han remodelat sectors com la salut, la mobilitat, el tèxtil i l'energia (Recordaelfutur) (Mobile World Capital).
Una de les experiències destacades és la creació d'un "bessó digital" del cor dels visitants, gràcies als superordinadors del Barcelona Supercomputing Center. Aquesta simulació permet generar un model 3D del cor basat en dades biomètriques, oferint una eina poderosa per a la detecció i tractament de malalties cardíaques (Mobile World Capital)(Mobile World Capital).
En l'àmbit de la mobilitat, els visitants poden conduir virtualment el model elèctric 'Carmen Boulogne' de Hispano Suiza en un simulador que reprodueix el circuit de Montjuïc. Aquesta experiència destaca la capacitat de fabricar vehicles sostenibles amb alta potència, subratllant el futur de la mobilitat sostenible (elperiodico).
També es presenta un laboratori de disseny de moda amb IA generativa, on els visitants poden crear peces de roba personalitzades. Aquesta iniciativa, en col·laboració amb Desigual, explora les noves dinàmiques creatives que la IA pot aportar a la indústria tèxtil (Mobile World Capital).
L'exposició es complementa amb un programa de xerrades i activitats divulgatives centrades en l'ús sostenible i humanista de la tecnologia, destacant la importància de la col·laboració entre el sector públic i privat per fomentar la innovació que genera impacte econòmic i social (Mobile World Capital) (Mobile World Capital).
'Recorda el Futur' no només celebra els èxits tecnològics del passat i present, sinó que també inspira els visitants a imaginar i construir un futur impulsat per la intel·ligència artificial i la innovació tecnològica. Aquesta mostra esdevé un pont entre la història i les possibilitats infinites que la tecnologia ofereix per a una societat més sostenible i avançada.
Fonts: El periódico, (Recordaelfutur), (Mobile World Capital).
