Notícies sobre IA i innovació.
Avançsa impulsa la computació quàntica a Catalunya amb una inversió en Qilimanjaro
27/07/2024
Avançsa, el hòlding industrial de la Generalitat de Catalunya, ha fet una inversió estratègica de 1,5 milions d'euros en la tecnològica Qilimanjaro, especialitzada en computació quàntica. Aquesta inversió s'ha realitzat a través de la Línia Innova Creixent, amb l'objectiu de potenciar el desenvolupament de tecnologies disruptives que transformin la indústria.
Qilimanjaro, fundada el 2019 com a spin-off del Barcelona Supercomputing Center (BSC), l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) i la Universitat de Barcelona (UB), es dedica a desenvolupar tecnologies de computació quàntica basades en xips superconductors analògics. Aquestes tecnologies tenen aplicacions específiques per accelerar la resolució de problemes en els àmbits de la simulació, la intel·ligència artificial i l'optimització (Merca2.es) (Via empresa).
L'acord amb Avançsa permetrà a Qilimanjaro continuar expandint les seves capacitats tecnològiques i posicionar Catalunya com un centre d'innovació en computació quàntica. Segons Clàudia Canals, directora d'Avançsa, "apostar per tecnologies disruptives i clau en la transformació de la indústria ha d'estar al centre de les polítiques públiques" (Europa Press) (Doctorats Industrials).
Qilimanjaro ha estructurat la seva estratègia en quatre verticals principals: una plataforma de computació quàntica d'accés al núvol altament escalable, la instal·lació d'ordinadors quàntics, serveis de consultoria i el disseny de xips quàntics. Aquesta diversificació permet a l'empresa oferir solucions personalitzades i integrals als seus clients, afavorint l'adopció de la computació quàntica en diferents sectors (Merca2.es).
L'empresa compta actualment amb un equip de 45 persones, majoritàriament físics i enginyers, i té previst ampliar la plantilla amb 15 contractacions més fins al 2025. Aquesta expansió permetrà a Qilimanjaro continuar liderant la recerca i el desenvolupament en computació quàntica, amb l'objectiu d'impulsar innovacions que podrien revolucionar sectors com la salut, les finances i l'enginyeria (Via empresa) (Doctorats Industrials).
130 milions per al nou pla estratègic de ciència i innovació de Barcelona
22/07/2024
L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que destinarà 130 milions d'euros al nou Pla Estratègic de Ciència i Innovació per al període 2024-2027. Aquesta inversió, que duplica els recursos del pla anterior, té com a objectiu consolidar la ciutat com a capital científica d'Espanya i una de les principals a Europa. Entre les iniciatives destacades del pla, que s'articularà en cinc línies estratègiques, vuit eixos d'actuació, cinc projectes tractors, deu projectes estratègics i quaranta-sis mesures concretes, s'inclou la creació d'una nova ordenança de desgravació fiscal per incentivar la inversió privada en recerca i innovació. Així mateix, es promourà la integració de la ciència i la innovació en la vida urbana i es reforçarà la cooperació entre universitats, centres de recerca i empreses (Web de Barcelona) (Web de Barcelona) (Web de Barcelona).
Un dels objectius principals del pla és avançar cap a la neutralitat climàtica, augmentar la participació de les dones en l'àmbit científic i tecnològic, i contribuir a l'educació pública a través de la divulgació científica. En el marc d'aquest pla, es destaca específicament l'ús de tecnologies avançades com la intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia es considera clau per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, especialment en àrees com la salut digital, on es poden aplicar solucions basades en IA per a diagnòstics més precisos i tractaments personalitzats (Web de Barcelona) (Web de Barcelona).
A més, el pla també aspira a convertir Barcelona en un referent en sectors clau com l'electrònica, la fotònica, la biotecnologia, la salut i les tecnologies digitals i quàntiques. Aquestes mesures busquen fomentar un creixement sostenible, diversificar l'economia i internacionalitzar la ciutat, consolidant Barcelona com un eix de lideratge científic i innovador a nivell mundial (Web de Barcelona) (Web de Barcelona) (Ciencia Gob).
Barcelona Deep Tech inverteix en el nou fons de CRB Health Tech
22/07/2024
L'Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, ha decidit donar suport al fons de CRB Health Tech amb una inversió d'un milió d'euros. Aquest fons, especialitzat en salut digital, té l'objectiu d'impulsar noves tecnologies aplicades a la salut, com la intel·ligència artificial i la computació al núvol, per millorar la cura dels pacients.
CRB Health Tech, que ha acumulat fins ara 20 milions d'euros per invertir en empreses de salut digital, compta amb altres inversors destacats com Sanitas i CBNK. Aquest és el tercer vehicle d'inversió de CRB, i es preveu que arribi als 50 milions d'euros en total (Empreses) (Barcelona Activa).
Segons Alejo Costa, soci de CRB, el focus d'aquest fons és "la inversió en noves tecnologies, com la intel·ligència artificial al núvol, aplicades a la millora del cuidat de la salut". Aquesta iniciativa també compta amb el suport de Barcelona Activa, l'agència municipal de promoció econòmica, per primera vegada en un fons de salut digital, destacant la seva importància en l'ecosistema tecnològic de la ciutat (Empreses) (Barcelona City Hub).
L'objectiu principal d'aquesta inversió és impulsar l'ecosistema de Deep Tech a Barcelona, en el marc de l'agenda econòmica Barcelona Green Deal. Les entitats de capital risc seleccionades hauran d'invertir en empreses de nova creació de l'àrea de Barcelona que operen en l'àmbit de Deep Tech, que comprèn el desenvolupament i ús de tecnologies com la intel·ligència artificial, l'Internet de les Coses, el processament massiu de dades, la computació en el núvol, el blockchain, la ciberseguretat, entre altres (Barcelona Activa).
Aquesta iniciativa forma part d'una estratègia més àmplia per convertir Barcelona en un referent internacional en innovació tecnològica i salut digital. En aquest context, el Fons Deep Tech Barcelona es vol convertir en una eina de promoció internacional i posicionament per a l'ecosistema local, facilitant la col·laboració entre universitats, centres de recerca, i empreses privades (El Referente).
Barcelona Activa ja ha tingut èxit en el passat amb el Fons "Barcelona Accelera", que va ser llançat el 2021 amb una dotació de 10 milions d'euros i va aconseguir multiplicar per cinc aquesta inversió amb l'ajuda de fons privats. Amb el nou fons, es pretén repetir aquest èxit i continuar diversificant el teixit productiu de la ciutat, impulsant l'economia digital, fomentant l'emprenedoria tecnològica i la innovació, i reforçant la col·laboració públic-privada (Via empresa) (Barcelona City Hub).
La IA, supercomputadors i robots: una sinergia per al futur
05/07/2024
En l’entrevista a Satoshi Matsuoka publicada a "La Vanguardia", el director del Centre RIKEN per a Ciència Computacional del Japó subratlla la importància de la col·laboració entre la intel·ligència artificial (IA), els supercomputadors i els robots per afrontar els reptes del futur. Aquesta sinergia és clau per accelerar els avenços en diversos camps científics i tecnològics.
Un exemple notable d'aquesta col·laboració és el desenvolupament de l'AI Makerspace de Georgia Tech en associació amb NVIDIA. Aquest espai de treball tecnològic proporciona als estudiants les eines necessàries per aprendre i experimentar amb la IA en un entorn que simula la realitat augmentada i virtual. Aquest projecte permet als estudiants accedir a una infraestructura avançada que facilita la creació i prova de models d'IA a gran escala, democratitzant així l'accés a aquesta tecnologia revolucionària (Georgia Tech College of Eng.).
A Europa, Dinamarca està construint un dels supercomputadors d'IA més potents del món en col·laboració amb NVIDIA. Aquest supercomputador, anomenat Gefion, servirà per impulsar la investigació en àmbits com la salut humana, la transició verda i la computació quàntica. La seva capacitat de processament permetrà als investigadors daneses desenvolupar solucions innovadores per als grans desafiaments globals, des de la descoberta de fàrmacs fins a la sostenibilitat ambiental (Novo Nordisk Fonden).
Un altre aspecte destacable és la utilització de la realitat virtual per entrenar robots. Simuladors avançats, com els desenvolupats per Meta i NVIDIA, permeten que els robots adquireixin anys d'experiència en poques hores, aplicant després aquests coneixements en situacions reals. Aquesta metodologia és especialment útil per millorar la precisió i l'eficàcia dels robots en entorns complexos (Nature).
A més, la col·laboració entre AWS i NVIDIA està accelerant el desenvolupament d'aplicacions generatives d'IA en sectors com la salut i les ciències de la vida. Aquesta aliança proporciona una plataforma optimitzada per al desplegament ràpid de models d'IA, facilitant així la innovació en el descobriment de fàrmacs i la predicció de la interacció de molècules amb els seus objectius biològics (NVIDIA Newsroom).
En conjunt, la col·laboració entre IA, supercomputadors i robots no només accelera la recerca científica, sinó que també proporciona eines i infraestructures essencials per afrontar els grans reptes de la societat. A mesura que aquestes tecnologies continuen evolucionant, es preveu que el seu impacte sigui cada vegada més profund i transformador.
Empreses que canvien el joc, com Open AI i Nvidia, es basen en la ciència.
03/07/2024
Durant el Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, Javier García, catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat d'Alacant, va subratllar la importància fonamental de la ciència en les empreses innovadores, destacant exemples com OpenAI i Nvidia. Segons García, mai hi ha hagut un millor moment per ser científic, ja que la intersecció entre la recerca científica i les oportunitats empresarials és més forta que mai (La Crónica de Badajoz) (El Periódico de Aragón).
García va explicar que la intel·ligència artificial (IA) ha permès descobrir nous superconductors i supernoves, i que aquests descobriments científics no només ajuden a resoldre problemes, sinó que també obren grans oportunitats de negoci. Va posar èmfasi en la necessitat d'una col·laboració més estreta entre les institucions científiques i el sector privat per aprofitar al màxim els avenços tecnològics (El Periódico de Aragón).
A més, García va destacar que la pandèmia de la COVID-19 va accelerar la col·laboració entre científics i empreses, demostrant la importància de la ciència aplicada per abordar desafiaments globals. També va subratllar que Espanya té una gran oportunitat per jugar en la "primera divisió" de la ciència mundial gràcies a la seva sòlida base científica i les seves capacitats en recerca i desenvolupament (La Crónica de Badajoz).
Impulsar la IA en les PIMES espanyoles: una necessitat urgent
21/07/2024
Les pimes espanyoles estan fent un gran esforç per créixer, impulsant la seva competitivitat no només amb la millora dels seus productes i serveis, sinó també intentant adoptar innovacions tecnològiques com la intel·ligència artificial (IA). Tot i així, la implementació de la IA està sent lenta i desigual segons regions i sectors.
Segons l'informe “Barómetro de adopción de la IA en las pymes españolas” publicat per IndesIA, només un 2% de les pimes a Espanya utilitzen IA en els seus processos. Aquest percentatge es distribueix de manera similar entre microempreses (2,03%), petites empreses (2,38%) i mitjanes empreses (2,48%) (IndesIA) (Cinco Días).
Els casos d'ús més comuns de la IA a les pimes inclouen la investigació i desenvolupament (39,68%), el màrqueting i vendes (32,6%) i l'administració i gestió empresarial (31%). Les tecnologies més utilitzades són el Machine Learning per a l'analítica de dades (30,16%) i l'automatització de fluxos de treball i presa de decisions (21,78%) (Cinco Días) (Cinco Días).
La variabilitat en l'adopció de la IA també és notable entre les diferents comunitats autònomes. La Comunitat de Madrid lidera amb un 3,19%, seguida per Navarra (2,71%), País Basc (2,64%), Principat d'Astúries (2,34%) i Catalunya (2,26%). En canvi, regions com Castella-la Manxa, Extremadura i Castella i Lleó presenten percentatges inferiors al 1,4%(IndesIA) (Cinco Días).
Per superar aquests reptes, es necessiten mesures urgents que incloguin la millora de la formació en IA, l'accés a recursos i col·laboracions entre pimes, grans empreses i centres tecnològics. La col·laboració entre el sector públic i privat, com l'aliança entre CEPYME i IndesIA, és clau per proporcionar el coneixement i els recursos necessaris per impulsar l'adopció de la IA i tancar la bretxa tecnològica (Cinco Días).
En resum, la baixa adopció de la IA a les pimes espanyoles no només limita la seva competitivitat sinó que també representa un desafiament estratègic que requereix accions concretes i coordinades per assegurar que aquestes empreses puguin prosperar en un mercat global cada vegada més digitalitzat.
L’Aurora, el superordinador d’Intel que revolucionarà la investigació científica gràcies a la intel·ligència artificial
nov. 24, 2023
La intel·ligència artificial segueix guanyant força i cada cop més empreses hi invertixen. Un clar exemple és Intel, que acaba de presentar el seu nou i potentíssim superordinador, l’Aurora. Juntament amb això, Intel també ha desenvolupat un revolucionari model d’intel·ligència artificial capaç de generar nou coneixement.
L’Aurora, creat pel Laboratori Nacional Argonne dels EUA, és un dels ordinadors més potents del món. Després de alguns retards inicials, ara ja supera totes les expectatives i és més de dos milions de vegades més ràpid que un ordinador normal.
Però una de les coses més interessants de l’Aurora és que servirà per desenvolupar models d’intel·ligència artificial específics per a la investigació científica. Aquests models, anomenats “Aurora genAI”, podran processar quantitats de dades increïblement grans, molt superiors a les d’altres models d’IA actuals.
L’objectiu és aprofitar tot aquest poder per accelerar descobriments en camps com la medicina, el disseny de materials, la biologia o la cosmologia. Per exemple, els investigadors podrien utilitzar aquests models per trobar noves formes de tractar el càncer o dissenyar nous fàrmacs.
A més, Intel també està treballant en nous xips informàtics especialitzats en intel·ligència artificial. Això els permetrà millorar encara més el rendiment dels seus models i acostar-se a empreses competidores en aquest camp, com Nvidia.
En resum, l’Aurora i els seus revolucionaris models d’IA generativa marquen un abans i un després. Gràcies a ells, la investigació científica podria avançar a passos de gegant i resoldre alguns dels majors reptes de la humanitat. L’Aurora obre la porta a un futur ple de descobriments fascinants de la mà de la intel·ligència artificial.
Neix ELLIS Barcelona: Una aposta per la recerca en IA
19/07/2024
Catalunya fa un pas endavant per convertir-se en un referent en la recerca en intel·ligència artificial (IA) amb la inauguració d'ELLIS Barcelona. Aquesta nova unitat forma part del Laboratori Europeu per a l'Aprenentatge i els Sistemes Intel·ligents (ELLIS), una xarxa paneuropea que connecta els millors investigadors en IA.
ELLIS Barcelona està integrada per 23 investigadors provinents de diverses universitats i centres de recerca catalans, com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Aquesta unitat se centrarà en àrees com la robòtica, la conducció autònoma, la bioinformàtica i la imatge mèdica (ElNacional.cat) (Via empresa).
L'objectiu d'ELLIS Barcelona és impulsar la recerca interdisciplinària en IA, establir col·laboracions amb la indústria i facilitar la captació i retenció de talent. La creació d'aquesta unitat és una de les línies de treball de l'Estratègia d'Intel·ligència Artificial de Catalunya (Catalonia.AI), impulsada per la Generalitat de Catalunya. Aquesta estratègia pretén convertir Catalunya en un pol d'innovació i lideratge en IA a Europa, promovent el desenvolupament ètic i l'adopció de solucions d'IA (Universitat de Barcelona) (UAB Barcelona).
La inauguració d'ELLIS Barcelona representa un aval a l'alta qualitat i l'impacte de la recerca duta a terme a Catalunya, i contribueix a posicionar la regió com una destinació atractiva per a la investigació i el desenvolupament tecnològic en IA. Amb el suport del Govern català i en coordinació amb diversos agents del sistema de coneixement, aquesta iniciativa és clau per al futur de la recerca en intel·ligència artificial a Catalunya i Europa.
El nou MareNostrum 5 impulsarà la intel·ligència artificial responsable a Catalunya
set. 19, 2023
El nou supercomputador MareNostrum 5, que entrarà en funcionament aquest any al Barcelona Supercomputing Center (BSC), permetrà avenços significatius en el camp de la intel·ligència artificial a Catalunya i Espanya. Amb una capacitat de càlcul 23 vegades superior al seu antecessor, el MareNostrum 5 obre noves possibilitats per entrenar xarxes neuronals profundes i desenvolupar models d’intel·ligència artificial més potents.
El MareNostrum 5 ens posiciona com un dels llocs capdavanters a Europa en supercomputació i intel·ligència artificial. De fet, la capacitat addicional permetrà al BSC crear models de llenguatge multilingües amb recursos en català i castellà, més enllà dels models actuals centrats en l’anglès. Així, es podran desenvolupar assistents virtuals i altres aplicacions d’IA que entenguin i responguin correctament en les llengües pròpies.
En l’àmbit de les ciències de la vida, la potència del MareNostrum 5 possibilitarà avenços en la creació de “bessons digitals” del cos humà. Aquests models computacionals permetran simular millor el comportament dels sistemes biològics i predir efectes de fàrmacs i tractaments. Això reduirà la necessitat d’experimentació animal.
El nou superordinador també impulsarà la recerca en eines per inspeccionar i validar el funcionament dels algorismes d’intel·ligència artificial, un aspecte clau per garantir la seva fiabilitat i seguretat.
En resum, la capacitat de càlcul massiu del MareNostrum 5 permetrà entrenar xarxes neuronals més profundes, crear models multilingües adaptats a la realitat europea, accelerar la recerca biomèdica computacional i desenvolupar eines per auditar i validar sistemes d’IA complexos. Tot plegat situarà Catalunya i Espanya a l’avantguarda de la intel·ligència artificial responsable a Europa.
Inaugurat el superordinador MareNostrum 5, un dels més potents del món
des. 21, 2023
Aquest dijous ha estat inaugurat oficialment el superordinador MareNostrum 5, un dels equipaments informàtics més potents del planeta. Ubicat al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), el MareNostrum 5 destaca per la seva enorme potència de càlcul, que arriba als 314 petaflops, l’equivalent a més de 380.000 ordinadors portàtils d’alta gamma.
Aquesta capacitat el converteix en 23 cops més potent que el seu antecessor, el MareNostrum 4. De fet, és unes 10.000 vegades més potent que el primer MareNostrum que es va instal·lar l’any 2004. El nou superordinador està format per dues particions independents, totes dues entre les 20 màquines més potents del món, cosa que converteix el BSC en l’únic centre a Europa amb dos sistemes al Top20 mundial.
El cost total del projecte ha estat de 202 milions d’euros, sufragats majoritàriament per la Comissió Europea i l’Estat espanyol. La inversió europea és la més gran que s’ha fet mai en una infraestructura científica a l’Estat. Segons el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el MareNostrum 5 contribuirà a avançar en àrees com la medicina, el canvi climàtic o la intel·ligència artificial.
Els investigadors podran accedir a la potent capacitat de càlcul del MareNostrum 5 a partir de principis de 2024, mitjançant convocatòries competitives. L’ús es repartirà segons la inversió: un 35% per a científics espanyols i la resta per a europeus i països com Turquia i Portugal. També s’integraran al sistema dos superordinadors quàntics en els propers mesos.
Segons el BSC-CNS, el MareNostrum 5 permetrà avenços en àrees com les prediccions meteorològiques, el disseny de fàrmacs o les energies renovables. És una infraestructura clau per reforçar la recerca biomèdica a Europa i avançar en la computació d’alt rendiment, essencial per a la sobirania tecnològica del vell continent.
Millora del MareNostrum 5: Una Inversió Clau per a la Intel·ligència Artificial a Catalunya
14/05/2024
El govern espanyol ha anunciat una inversió de 90 milions d'euros per a la millora del superordinador MareNostrum 5, situat al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Aquesta inversió forma part de l'estratègia nacional per al desplegament de la Intel·ligència Artificial (IA) a Catalunya, i es destinarà a la creació de nous clústers "altament especialitzats" que permetran augmentar significativament les capacitats de processament de dades disponibles.
Actualment, el MareNostrum 5 té una capacitat de càlcul de fins a 314.000 bilions d'operacions per segon (314 petaflops), i es preveu que aquesta capacitat s'incrementi fins als 450.000 bilions per segon (450 petaflops) el 2025. Això permetrà doblar la seva potència i reforçar la Xarxa Espanyola de Supercomputació, afavorint tant el sector científic com el sector industrial, al qual es dedicarà un 20% de la capacitat del superordinador.
La millora del MareNostrum 5 no només busca potenciar les capacitats de càlcul, sinó també fomentar la sostenibilitat dels centres de processament de dades a través d'un nou marc regulador que simplificarà els tràmits administratius i planificarà la implantació de futurs centres d'aquest tipus de manera més ordenada. A més, es treballarà en la creació de models de llenguatge en castellà, català i altres llengües cooficials, denominats Alía, que tindran un 20% del seu entrenament en aquestes llengües, augmentant així la seva presència en els sistemes d'IA.
L'estratègia també inclou una forta inversió en la formació i el desenvolupament de talent especialitzat en IA. El govern espanyol destinarà 160 milions d'euros a programes de beques, formació específica i iniciatives per promoure una IA excel·lent i ètica. Aquesta inversió és crucial en un moment en què hi ha una gran demanda de professionals en el sector de la intel·ligència artificial.
En conjunt, aquestes mesures formen part de la Estratègia Nacional de Intel·ligència Artificial 2024, que compta amb una inversió total de 1.500 milions d'euros entre 2024 i 2025. Aquesta estratègia no només busca incrementar la capacitat de supercomputació del país, sinó també assegurar que Espanya esdevingui un referent en el desenvolupament i aplicació de tecnologies d'IA sostenibles, ètiques i responsables.
Barcelona impulsa un consorci de supercomputació per accelerar la IA en la investigació científica
21/06/2024
Barcelona ha fet un gran pas endavant en el camp de la intel·ligència artificial (IA) amb el llançament del consorci europeu International Trillion Parameter Consortium (TPC), dedicat a la supercomputació per a la investigació científica i l’enginyeria. Aquest consorci, presentat aquesta setmana al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), té com a objectiu accelerar el desenvolupament de la IA generativa i aprofitar al màxim les capacitats dels supercomputadors per a la recerca científica.
El BSC, que alberga el supercomputador MareNostrum 5, ha convocat aquesta trobada internacional que reuneix líders de la indústria, investigadors i professionals per debatre sobre el potencial transformador de la IA generativa. Aquesta tecnologia es refereix a models dissenyats per generar nous continguts en forma de text, àudio, imatges o vídeos, oferint així noves possibilitats per a la investigació.
El consorci TPC busca fomentar la col·laboració entre experts en IA, centres de supercomputació i científics per millorar l’aprofitament de la IA en diferents àmbits. L’esdeveniment inclou conferències magistrals, taules rodones i tallers pràctics per informar els assistents sobre les últimes tendències i innovacions en el camp de la IA i la computació de rendiment alt (HPC).
Mateo Valero, director del BSC, ha destacat que aquest esdeveniment és una oportunitat per explorar com la IA generativa està reconfigurant la ciència i l’enginyeria, i per accelerar la seva adopció en diversos camps. Ha remarcat que el poder predictiu dels models lingüístics de gran tamany (LLM) és cada cop més essencial en molts àmbits científics, plantejant nous reptes però també oferint importants oportunitats.
Entre els participants s’inclouen alguns dels principals responsables de centres de supercomputació mundials, com Satoshi Matsuoka del centre japonès RIKEN i Rick Stevens del Argonne National Laboratory dels Estats Units. A més del BSC, el consorci TPC compta amb socis fundadors com AI Singapur, Allen Institute For AI, AMD, Argonne National Laboratory, CalTech, NVIDIA, i diverses universitats i centres de recerca de tot el món.
Aquest consorci representa una nova etapa en l’aprofitament de la supercomputació per a la investigació científica, amb un enfocament particular en la col·laboració internacional i el desenvolupament de la IA generativa per a aplicacions científiques i d’enginyeria. Amb aquest projecte, Barcelona es consolida com un pol d’innovació i recerca en el camp de la intel·ligència artificial i la supercomputació.
Fonts: La vanguardia, infobae.com, bsc.es
La Revolució de Google amb la Intel·ligència Artificial
28/06/2024
Google està integrant la intel·ligència artificial (IA) a les seves aplicacions de manera revolucionària, canviant completament la forma en què els usuaris interactuen amb les seves eines. Amb la introducció de Google Gemini, el competidor de ChatGPT, i la seva integració amb el motor de cerca, Google està redefinint la cerca d'informació en línia. Gemini, que ja està disponible en 180 països, ofereix respostes generades per IA basades en diverses fonts, mostrant una visió més completa i contextuada de les consultes dels usuaris (Ámbito Económico) (Nobbot).
Una de les innovacions més destacades és l'SGE (Search Generative Experience), que proporciona respostes escrites per IA, complementades amb enllaços a les fonts originals per verificar la informació. Aquesta funció, encara en fase experimental, té el potencial de transformar radicalment el tràfic web i la manera en què els usuaris consumeixen informació. A més, SGE pot gestionar preguntes de seguiment, oferint una experiència de cerca més fluïda i natural(infobae).
En l'àmbit de les aplicacions, Google Maps també està experimentant una renovació gràcies a la IA. Les noves funcions inclouen la "Vista Immersiva", que permet als usuaris visualitzar rutes en 3D abans de començar el viatge, i la integració amb Google Lens, que converteix la càmera del mòbil en una eina per obtenir informació en temps real sobre objectes i localitzacions. Aquestes millores fan que l'experiència de navegar i explorar amb Google Maps sigui més interactiva i visual (blog.google).
A més, Google ha implementat funcions d'IA per millorar la qualitat de l'aire i la informació meteorològica en Google Maps, així com rutes optimitzades per reduir el consum de combustible. Aquestes actualitzacions no només milloren l'experiència de l'usuari sinó que també contribueixen a la sostenibilitat ambiental, oferint alternatives més ecològiques per a la mobilitat diària (Nobbot).
Finalment, Google està integrant la IA en altres productes com Google Workspace, amb eines com Duet IA, que ajuda a automatitzar tasques d'oficina com la redacció de documents i la gestió de correus electrònics. Aquestes innovacions permeten una major eficiència i productivitat en l'entorn de treball, destacant la capacitat de la IA per transformar la manera en què treballem i accedim a la informació (Ámbito Económico).
En conclusió, la incorporació de la intel·ligència artificial en les eines de Google està canviant la manera en què els usuaris interactuen amb la tecnologia, oferint experiències més personalitzades, eficients i sostenibles. Aquesta evolució posa de manifest el compromís de Google amb la innovació i l'ús responsable de la tecnologia per millorar la vida quotidiana.
Fonts: (Ámbito Económico) (Nobbot).(infobae).(blog.google).
La IA en el projecte 5GMED per connectar Espanya i França: un èxit tecnològic
16/07/2024
El projecte 5GMED, liderat per Cellnex, ha conclòs amb èxit, connectant Espanya i França a través d'una sèrie de casos d'ús innovadors. Aquesta iniciativa ha demostrat la viabilitat de la tecnologia 5G en àmbits com la conducció remota, la digitalització d'autopistes, les comunicacions mòbils ferroviàries i l'entreteniment. Un dels aspectes clau que ha emergit durant aquest projecte és l'ús de la intel·ligència artificial (IA) per optimitzar i millorar la implementació d'aquestes tecnologies.
La xarxa 5G aporta la latència baixa i l'amplada de banda suficient per permetre la connexió contínua i fiable necessària per a aplicacions avançades. En aquest context, la IA juga un paper fonamental en la gestió i l'anàlisi de les dades generades per aquests sistemes. Per exemple, en la conducció remota, la IA s'utilitza per processar en temps real les dades dels sensors del vehicle, permetent una resposta ràpida i precisa davant qualsevol eventualitat.
A més, la digitalització d'autopistes beneficia enormement de la IA, ja que aquesta tecnologia pot monitoritzar el trànsit i les condicions de la carretera, optimitzant la gestió del trànsit i millorant la seguretat viària. La IA també facilita la comunicació eficient entre els vehicles i la infraestructura de la carretera, assegurant que els conductors rebin informació actualitzada sobre les condicions de la carretera i els possibles perills (5GMED) (5g Barcelona).
En el sector de les comunicacions mòbils ferroviàries, la IA contribueix a millorar la connectivitat i la seguretat. Les xarxes ferroviàries poden utilitzar la IA per analitzar grans volums de dades operatives, preveure avaries i mantenir una comunicació fluida i segura entre els trens i els centres de control. Això no només augmenta l'eficiència operativa sinó que també millora l'experiència dels passatgers oferint una connectivitat més fiable i serveis personalitzats (5G-PPP)(My CMS).
Un altre camp on la IA demostra el seu potencial és en l'entreteniment. Les plataformes de streaming i altres serveis d'entreteniment poden utilitzar la IA per oferir contingut personalitzat basat en les preferències dels usuaris, millorant així la seva experiència i satisfacció. Això és possible gràcies a la capacitat de la IA per analitzar els patrons de consum i adaptar els serveis en conseqüència (5GMED) (My CMS).
En conclusió, el projecte 5GMED no només ha demostrat la viabilitat tecnològica de la xarxa 5G per connectar Espanya i França, sinó que també ha destacat el paper crucial de la intel·ligència artificial en l'optimització i la millora de diversos serveis. La combinació de 5G i IA té el potencial de transformar múltiples sectors, oferint serveis més eficients, segurs i personalitzats
