Notícies de desenvolupament i avenços en IA.
"Musk assegura que els implants de Neuralink podrien donar capacitats sobrehumanes per competir amb la IA"
13/08/2024
Elon Musk ha afirmat recentment que els xips cerebrals desenvolupats per la seva empresa, Neuralink, podrien ser la clau perquè els humans competeixin amb la intel·ligència artificial en el futur. Segons Musk, aquests implants podrien no només curar trastorns neurològics com la ceguesa o la paràlisi, sinó també proporcionar als usuaris "superpoders" millorant les seves capacitats naturals més enllà dels límits humans (pcgamer).
Durant una entrevista, Musk va destacar que els xips de Neuralink podrien facilitar una simbiosi entre els humans i la intel·ligència artificial, augmentant les nostres habilitats mentals i físiques per fer front als avenços de la IA. Entre les capacitats augmentades, va esmentar la possibilitat de veure en espectres no visibles per l'ull humà, com la llum ultraviolada o infraroja (DNyuz).
Tot i que aquesta tecnologia encara està en les seves primeres etapes, ja s'han fet progressos significatius, incloent la implantació exitosa dels xips en pacients humans que han aconseguit controlar dispositius externs només amb la ment. Musk suggereix que en el futur, aquestes tecnologies podrien permetre als humans mantenir-se competitius en un món on la IA segueix evolucionant a un ritme accelerat (DNyuz) (DNyuz).
"Meta llança SAM-2: la nova IA per a la segmentació d'objectes en fotos i vídeos"
08/08/2024
Meta ha presentat recentment el Segment Anything Model 2 (SAM-2), una eina d'intel·ligència artificial que promet transformar la manera en què es processen imatges i vídeos. Aquest model, que representa una millora significativa respecte a la seva versió anterior, està dissenyat per segmentar objectes tant en fotos com en seqüències de vídeo amb una precisió i velocitat sense precedents.
SAM-2 és capaç de processar vídeos en temps real, identificant i seguin objectes en moviment amb una precisió que, fins ara, havia estat difícil d'aconseguir amb altres tecnologies d'IA. Aquesta capacitat de segmentació en temps real obre noves possibilitats en àmbits com la producció de vídeos, on pot simplificar dràsticament el procés d'edició, així com en la realitat augmentada i virtual, on la precisió en la detecció d'objectes és clau per a una experiència d'usuari òptima(DailyAI) (Evrim Ağacı).
Una de les innovacions més destacades de SAM-2 és la seva capacitat de generalització, que li permet segmentar objectes mai vistos abans sense la necessitat d'adaptacions personalitzades. Això és possible gràcies al conjunt de dades SA-V, que inclou més de 51.000 vídeos reals i 600.000 anotacions, cobrint una àmplia varietat d'escenaris i tipus d'objectes. Aquest conjunt de dades proporciona a SAM-2 la informació necessària per fer front a situacions complexes, com la desaparició temporal d'un objecte del camp de visió o la seva reaparició posterior (UnfoldAI) (GEARRICE).
Amb SAM-2, Meta busca no només millorar l'eficiència en la producció de continguts multimèdia, sinó també fomentar la investigació en camps com la medicina, la seguretat i l'automoció, on la segmentació precisa d'objectes pot tenir un impacte significatiu. El model, que s'ha publicat com a codi obert, està destinat a impulsar noves innovacions en la visió per computador i en l'ús de la intel·ligència artificial per al processament d'imatges i vídeos.
La Intel·ligència Artificial Revoluciona el Món Físic: Un Canvi de Paradigma en la Robòtica
29/07/2024
L'any 2024 marca un punt d'inflexió crucial en la història de la robòtica, amb la integració de la intel·ligència artificial (IA) transformant el món físic de maneres que fins ara només es podien imaginar. Aquesta nova onada de "IA física" no només se centra en la computació i el processament de dades, sinó també en la interacció directa amb el món físic a través de robots avançats.
Un dels avenços més destacats és l'aplicació de models d'IA generativa en robots, que estan permetent que aquestes màquines desenvolupin habilitats complexes com la navegació autònoma en entorns dinàmics, la manipulació d'objectes amb precisió i la cooperació en tasques col·laboratives. Aquestes capacitats són possibles gràcies a la combinació d'IA avançada amb sensors de visió en 3D i tecnologia de simulació que accelera l'entrenament dels robots en entorns virtuals abans d'aplicar-les al món real (Analytics India Magazine) (GSDVS).
Un altre aspecte clau d'aquesta revolució és la superació de la Paradoxa de Moravec, que ha estat un desafiament per als investigadors de robòtica durant dècades. Aquesta paradoxa assenyala que tasques simples per als humans, com agafar un objecte o caminar, són increïblement difícils per als robots. No obstant això, gràcies a les innovacions en IA física, els robots estan començant a superar aquestes limitacions, obrint la porta a aplicacions més àmplies en sectors com la construcció, la logística i la salut (OpenAI Developer Forum).
L'any 2024 serà recordat com l'any en què la robòtica i la IA van començar a fusionar-se realment, amb implicacions profundes per a la indústria i la societat en general. Els experts preveuen que aquesta tendència continuarà accelerant-se, portant-nos cap a un futur on els robots seran una part integral de la nostra vida quotidiana, des d'assistents personals fins a màquines industrials altament especialitzades (GSDVS).
La Singularitat i el futur de la intel·ligència artificial: un repte imminent
27/07/2024
La teoria de la Singularity o Singularitat Tecnològica prediu un punt en el temps en què la intel·ligència artificial (IA) superarà la intel·ligència humana, donant lloc a una explosió d'intel·ligència que podria transformar la societat de maneres imprevisibles. Segons alguns experts, aquest esdeveniment podria ocórrer tan aviat com el 2027, mentre que altres preveuen que es produirà cap al 2045 (livescience.com) (IBM - United States).
L'avenç cap a la intel·ligència artificial general (AGI), una IA capaç de realitzar qualsevol tasca intel·lectual humana, és considerat un precursor crític per a la Singularitat. Els investigadors, com Ben Goertzel, suggereixen que l'AGI podria estar a l'abast cap al 2027 o 2030, basant-se en el creixement exponencial de les capacitats tecnològiques i les millores contínues en models com els grans models de llenguatge (LLM) (livescience.com).
L'assoliment de la Singularitat comportaria conseqüències enormes per a la societat, la tecnologia i la identitat humana. Els sistemes AGI podrien auto-millorar-se de manera recursiva, desencadenant una explosió d'intel·ligència que podria revolucionar sectors com la medicina, l'enginyeria i l'economia. No obstant això, aquest escenari també presenta riscos significatius, incloent la pèrdua de control sobre sistemes hiperintel·ligents i els possibles impactes ètics i socials derivats de l'automatització extrema (IBM - United States) (Popular Science).
Un dels grans reptes associats a la Singularitat és la fiabilitat del programari. experts en intel·ligència artificial, subratllen la importància de desenvolupar programari robust i segur abans de desplegar-lo en aplicacions crítiques. Errors en el programari poden tenir conseqüències devastadores, especialment en sectors com la salut, les finances i el transport (Harvard Data Science Review).
Diverses tecnologies estan impulsant el progrés cap a la Singularitat. Entre elles es troben les xarxes neuronals artificials, la computació quàntica, el processament del llenguatge natural (NLP), la robòtica avançada i la biotecnologia. Aquests avenços estan convergint per crear sistemes d'IA més potents i versàtils, capaces de superar les limitacions actuals i apropar-nos a una era de superintel·ligència (IBM - United States).
En resum, mentre avancem cap a la Singularitat, és crucial equilibrar la innovació tecnològica amb consideracions ètiques i de seguretat. La creació de sistemes d'IA robustos, segurs i transparents serà fonamental per garantir que aquesta transició beneficii a tota la humanitat.
Un nou ChatGPT que deixarà en ridícul al model actual
15/07/2024
OpenAI ha anunciat el desenvolupament del GPT-5, una versió avançada del seu assistent conversacional que promet superar significativament les capacitats del GPT-4. Aquesta nova versió incorporarà millores substancials en el raonament, la precisió i la multimodalitat, incloent capacitats de processament de vídeo i una millor integració d'anàlisi d'imatges i veu. A més, s'espera que GPT-5 pugui personalitzar-se més i utilitzar dades dels usuaris per oferir respostes encara més acurades i personalitzades (Genbeta) (PC Componentes).
El GPT-5 també està dissenyat per millorar la seguretat i l'ètica en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, amb mesures més estrictes per evitar la generació de continguts perjudicials o enganyosos. Això inclou millores en els mecanismes de filtrat i la incorporació de directrius ètiques més robustes en el procés d'entrenament del model (La Opinión).
El desenvolupament d'aquest model ha generat una gran expectació en la comunitat tecnològica i entre els usuaris d'intel·ligència artificial. Amb un enfocament renovat en l'eficiència, la precisió i la seguretat, GPT-5 es perfila com un avenç significatiu en l'evolució de la IA, obrint noves possibilitats per a la automatització i la millora de processos en una àmplia gamma d'indústries, des de l'atenció al client fins a la investigació científica (Windows Central).
Segons Sam Altman, CEO d'OpenAI, una de les àrees clau en les quals es treballa és la capacitat de raonament del model. Actualment, GPT-4 té limitacions en aquest aspecte, i es busca que GPT-5 sigui molt més fiable i capaç de proporcionar respostes acurades i consistents. A més, s'espera que el nou model pugui gestionar millor el context i reduir les al·lucinacions, un problema comú en les versions anteriors (Windows Central) (La Opinión).
En termes d'aplicacions pràctiques, ChatGPT 5 promet ser un recurs inavaluable per a una àmplia gamma d'indústries. Des de l'atenció al client i l'educació fins al desenvolupament de programari i la investigació científica, les capacitats avançades de GPT-5 obriran noves possibilitats per a l'automatització i la millora de processos. Les empreses podran aprofitar aquesta tecnologia per millorar l'eficiència operativa i oferir experiències més personalitzades als seus clients (La Opinión).
"Situational Awareness": Una visió radical del futur de la IA en la propera dècada
27/06/2024
"Situational Awareness: La Dècada Que Ve" de Leopold Aschenbrenner és una obra acabada de publicar on-line https://situational-awareness.ai/wp-content/uploads/2024/06/situationalawareness.pdf aquest mes de juny on el seu autor fa una anàlisi exhaustiva i provocadora sobre el futur de la intel·ligència artificial (IA) i el seu impacte en la societat global durant la propera dècada.
Aschenbrenner argumenta que estem a punt d'aconseguir la intel·ligència artificial general (IAG) i la superintel·ligència abans del 2030. Basant-se en tendències actuals i avenços tecnològics, preveu una explosió d'intel·ligència que podria transformar radicalment l'economia, la política i la seguretat mundial.
L'autor detalla com aquesta carrera cap a la IAG requerirà inversions massives en infraestructura computacional, incloent clústers de computació de bilions de dòlars i un augment significatiu en la producció d'electricitat. Adverteix sobre els riscos de seguretat associats amb el desenvolupament de la IAG, emfatitzant la necessitat de protegir els secrets algorítmics i els models d'IA contra l'espionatge.
Aschenbrenner també aborda els reptes ètics i de seguretat que planteja la superintel·ligència, inclosa la necessitat d'alinear els sistemes d'IA amb els valors humans i evitar conseqüències catastròfiques no intencionades.
L'obra subratlla la importància geopolítica de liderar en IA, argumentant que els Estats Units i els seus aliats democràtics han de mantenir l'avantatge per preservar la llibertat i la democràcia enfront de potències autoritàries com la Xina.
Finalment, Aschenbrenner preveu una intervenció governamental significativa en el desenvolupament de la IAG, comparant-la amb projectes històrics com el Manhattan Project.
Aquesta obra ofereix una visió provocadora i detallada del futur pròxim de la IA, desafiant els lectors a considerar seriosament les implicacions d'aquests avenços tecnològics i la necessitat d'una acció proactiva per gestionar els seus riscos i oportunitats.
Ilya Sutskever lidera un nou projecte d'intel·ligència artificial segura
22/06/2024
Ilya Sutskever, un dels cofundadors d'OpenAI i antic científic en cap de l'empresa, ha anunciat la creació d'una nova companyia centrada en el desenvolupament d'una superintel·ligència segura. Anomenada Safe Superintelligence Inc. (SSI), l'empresa tindrà seus a Palo Alto, Califòrnia, i Tel Aviv, Israel.
Sutskever, juntament amb Daniel Gross i Daniel Levy, ha fundat SSI amb l'objectiu clar de crear una intel·ligència artificial que superi les capacitats humanes sense comprometre la seguretat. Segons Sutskever, aquest és "el problema tècnic més important del nostre temps".
La nova empresa neix després de la polèmica sortida de Sutskever d'OpenAI, on va estar involucrat en l'intent fallit de destituir Sam Altman com a CEO. Aquesta experiència sembla haver reforçat la visió de Sutskever sobre la necessitat d'un desenvolupament més cautelós i segur de la IA.
SSI es diferencia d'altres empreses del sector per la seva focus exclusiu en la seguretat. Sutskever ha comparat el nivell de seguretat que busquen amb la "seguretat nuclear", en contrast amb el concepte més general de "confiança i seguretat" que sovint s'utilitza en la indústria.
Malgrat l'ambiciós objectiu de SSI, que alguns consideren gairebé inassolible, l'experiència i reputació dels seus fundadors fan preveure que no tindran problemes per atreure inversors. No obstant això, el repte principal serà demostrar com aconseguiran desenvolupar una superintel·ligència que sigui inherentment segura.
La creació de SSI reflecteix un debat més ampli en la indústria de la IA sobre el ritme i l'ètica del desenvolupament tecnològic. Mentre que empreses com OpenAI han optat per un enfocament més comercial, Sutskever i el seu equip aposten per una aproximació més cautelosa i centrada en la seguretat a llarg termini.
Fonts: xataka, El País, elmundo.es
La cursa cap a la superinteligència: Entre l'esperança i l'alarma
22/06/2024
En el desè aniversari de la publicació del llibre "Superintelligence" de Nick Bostrom, el debat sobre el futur de la intel·ligència artificial (IA) s'ha intensificat. Leopold Aschenbrenner, un ex-empleat d'OpenAI, ha llançat un manifest de 165 pàgines que prediu l'arribada de la Intel·ligència Artificial General (AGI) per al 2027, seguida ràpidament per la superinteligència abans del final de la dècada.
Aschenbrenner adverteix que el món no està preparat per a aquests avenços imminents. Destaca l'augment exponencial del poder computacional i les eficiències algorítmiques, que han transformat la IA des de sistemes capaços de generar frases plausibles fins a realitzar tasques complexes. Preveu que aviat tindrem models tan intel·ligents com experts en diversos camps.
No obstant això, aquest progrés no està exempt de reptes. La "paret de dades" s'apropa, limitant els recursos disponibles per entrenar models d'IA. Estratègies com la generació de dades sintètiques i l'autoentrenament s'estan explorant per superar aquestes limitacions.
Aschenbrenner també expressa preocupacions sobre la seguretat i l'espionatge, argumentant que els protocols de seguretat actuals són inadequats davant les amenaces d'actors estrangers. Proposa un enfocament de seguretat nacional per al desenvolupament de l'IA, similar al Projecte Manhattan.
El manifest aborda la qüestió crítica de l'alineació: com assegurar que els sistemes superintel·ligents actuïn en concordança amb els valors humans. Les tècniques actuals podrien no ser suficients per a sistemes que superin la intel·ligència humana.
Mentre alguns veuen aquestes prediccions com a alarmistes, altres les consideren una crida necessària a l'acció. El debat continua sobre com equilibrar el progrés tecnològic amb la seguretat i l'ètica.
En definitiva, el futur de la IA, tal com el descriu Aschenbrenner, ofereix oportunitats sense precedents, però també planteja riscos significatius. La col·laboració entre el govern i el sector privat serà crucial per aprofitar el potencial de la IA mentre es mitiguen els seus perills potencials.
Fonts:linkedin de Sebastian Sckudlara, felipesahagun.es
El Futur de la IA Generativa: Una Mirada al 2024
11/07/2024
L'any 2023 ha estat un punt d'inflexió per a la intel·ligència artificial generativa (IAG), amb el llançament de models com el GPT-4 d'OpenAI i LLama 2 de Meta, que han portat la tecnologia a nous nivells. Una de les tendències més prometedores és l'evolució dels models multimodals, que no es limiten al text, sinó que integren imatges, àudio i vídeo per generar continguts més rics i complexos. Això permet una combinació de dades que dona lloc a nous formats creatius i aplicacions més intuïtives i dinàmiques. Es preveu que el 2024 aquests models esdevinguin encara més sofisticats (Forbes España).
Paral·lelament, els petits models lingüístics (SLM) guanyaran protagonisme. Aquests models, tot i ser entrenats en conjunts de dades més petits però de major qualitat, poden funcionar en maquinari menys potent, fent-los més accessibles i econòmics. Això suposa una democratització de la tecnologia, permetent que més empreses i individus puguin aprofitar els avantatges de la IA generativa sense requerir grans inversions en infraestructures (Forbes España).
No obstant això, la IAG presenta també nombrosos riscos. Una enquesta de McKinsey revela que moltes empreses no estan adequadament preparades per gestionar els riscos associats a aquesta tecnologia, com la imprecisió i la ciberseguretat. Només un 21% de les empreses ha establert polítiques de risc per a la IAG, el que subratlla la necessitat d'una millor gestió dels riscos (McKinsey & Company). A més, les qüestions ètiques, com la infracció dels drets d'autor, continuaran sent un tema de debat. Artistes i escriptors han iniciat demandes contra grans empreses tecnològiques, al·legant que els seus treballs s'han utilitzat sense permís per entrenar models de IA, la qual cosa podria redefinir les normes sobre l'ús legítim d'obres d'altres persones (MIT Technology Review).
La IAG també està transformant el món laboral. Professions com la medicina, el dret i el periodisme estan sent afectades per la capacitat dels models de IA per realitzar tasques complexes. Malgrat això, moltes funcions que requereixen habilitats humanes úniques, com la creativitat i la presa de decisions crítiques, encara no poden ser replicades completament per la IA (Oracle Blogs).
En resum, el futur de la IA generativa és prometedor però també ple de reptes. La clau estarà en equilibrar els avenços tecnològics amb una gestió adequada dels riscos i una consideració ètica de les seves implicacions. Les empreses hauran de desenvolupar polítiques i estratègies que no només protegeixin la seva informació i propietat intel·lectual, sinó que també abordin els riscos socials i humanitaris més amplis. Això és crucial per garantir que la IAG es desenvolupi de manera responsable i beneficiosa per a la societat en general.
Els LLMs Obren els Ulls: La SorprenentCapacitat d’Observar i Entendre Imatges!”
oct. 4, 2023
La visió artificial ha esdevingut una de les aplicacions més impactants de la intel·ligència artificial (IA) en la nostra societat actual. Des dels seus inicis, quan els dispositius mòbils i càmeres començaven a incorporar capacitat de reconeixement visual, fins als avanços més recents en vehicles autònoms, la visió per ordinador ha estat en constant evolució.
Un dels primers mètodes significatius en aquesta àrea va ser l’algoritme de Viola-Jones, presentat el 2001, que permetia la detecció ràpida d’objectes, especialment de cares humanes. Aquest mètode, que va servir de base per a molts altres algorismes, utilitzava una tècnica de “finestra lliscant” per identificar regions d’interès en imatges.
Amb el temps, la recerca va avançar cap a mètodes més sofisticats. Especialment després del 2012, amb l’aparició de xarxes neuronals profundes, la detecció i el reconeixement d’objectes van millorar exponencialment. Mètodes com RCNN i els seus successors, Fast-RCNN i Faster-RCNN, van establir nous estàndards en la detecció d’objectes.
El camp també ha vist l’aparició de solucions per al seguiment d’objectes i persones en temps real, amb aplicacions en vigilància i seguiment de multituds. A més, el reconeixement de conductes humanes ha obert noves possibilitats, des de la identificació de patrons de moviment fins a la detecció de comportaments anòmals.
Ara, ens trobem en una era de multimodalitat, on els models de IA no només processen text o imatges de forma independent, sinó que integren diferents tipus d’informació simultàniament. Models com Google Bard, ChatGPT-4 d’OpenAI o les solucions de Bing de Microsoft estan al capdavant d’aquesta revolució. Aquests models, anomenats models de llenguatge de gran escala (LLM), ara són capaços de processar imatges, entenent el seu contingut i interactuant amb els usuaris en un context multimodal.
La capacitat d’aquests LLM d’integrar la visió per ordinador amb el processament del llenguatge natural obre un món d’oportunitats. Imagineu poder descriure una imatge amb precisió, o fins i tot generar històries basades en una seqüència d’imatges. Les aplicacions són virtualment infinites, des de l’educació fins a l’entreteniment i la seguretat.
En resum, la història de la visió amb IA és una d’innovació constant. A mesura que avancem, els límits del que és possible es continuen ampliant, prometent un futur on la interacció entre màquines i humans serà més fluida i natural que mai.
Els Models de Llenguatge de Gran Escala i les Seves Plataformes
set. 3, 2023
Els Models de Llenguatge de Gran Escala (Large Language Models o LLM) com el GPT-4 d’OpenAI, el PALM-2 de Google, el LLAMA- 2 de Meta i el CLAUDE- 2 d’Anthropic han revolucionat la intel·ligència artificial en els darrers anys. Aquests models són capaços d’entendre i generar text amb una precisió i fluïdesa quasi humanes. La seva aplicació s’estén des de la creació de contingut fins a l’assistència en tasques d’atenció al client, passant per la programació i molts altres àmbits.
Diverses plataformes ofereixen accés a aquests LLM. OpenAI proporciona una API per integrar el GPT-4 en aplicacions. Google, Meta i Anthropic també han desenvolupat els seus propis models potents: PALM-2, LLAMA-2 i CLAUDE-2 respectivament. A més, plataformes com Hugging Face actuen com a intermediaris, oferint llibreries i eines per implementar els models fàcilment en diferents llenguatges de programació.
Aquesta democratització dels LLM ha permès que emergissin moltes aplicacions i serveis innovadors, beneficiant tant a empreses com a usuaris finals. Per exemple, els LLM s’utilitzen per generar contingut creatiu, respondre preguntes, traduir textos, crear diàlegs i molt més.
Els principals reptes que encaren són el biaix, la precisió, la seguretat i el cost computacional. Les empreses busquen millorar l’entrenament de dades, incrementar la precisió, evitar usos maliciosos i reduir costos.
Amb el temps, veurem més innovacions d’aquests models a mesura que la tecnologia avanci. Els LLM es troben en una fase primerenca amb gran potencial per explotar. A mesura que les empreses perfeccionin l’entrenament, la precisió i l’accés, transformaran sectors i formes de treballar amb l’ajuda de la IA conversacional.
Els Avanços en IA Multimodal: GPT-4o i Gemini Transformen la Interacció Humà-Màquina
15/05/2024
Els avanços recents en la Intel·ligència Artificial (IA) han assolit fites importants, amb models com GPT-4o d'OpenAI i Gemini de Google al capdavant. Aquests sistemes multimodals han redefinit les capacitats de la IA, integrant text, veu i imatges per crear interaccions més naturals i intuïtives entre humans i màquines.
GPT-4o, desenvolupat per OpenAI, és un dels models de IA més avançats fins a la data. Aquesta tecnologia permet processar i generar contingut a partir de diverses formes d'entrada de dades com text, imatges i àudio. La seva arquitectura multimodal ofereix una resposta ràpida i precisa, millorant significativament la velocitat i eficiència respecte a models anteriors com GPT-4. Una de les innovacions clau de GPT-4o és la seva capacitat per donar suport a més de 50 idiomes, incloent el català, l'espanyol, el francès i diversos idiomes de l'Índia. Això no només facilita la comunicació global, sinó que també millora l'accessibilitat a la informació. A més, la seva habilitat per traduir en temps real i processar imatges per proporcionar informació detallada fa que sigui una eina poderosa en sectors com l'educació, la salut i el servei al client.
Google ha introduït Gemini, un altre model de IA multimodal que promet transformar la manera com interactuem amb la tecnologia. Gemini ve en tres versions: Ultra, Pro i Nano, cadascuna dissenyada per a diferents necessitats i dispositius. Mentre que Ultra és ideal per a tasques complexes, Pro és més equilibrat en termes de rendiment i eficiència, i Nano està optimitzat per a dispositius mòbils. Gemini destaca per la seva capacitat de comprendre i processar dades complexes. Això permet a Gemini proporcionar respostes precises i coherents en una àmplia gamma de contextos, des de l'atenció al client fins a l'anàlisi de dades.
Amb l'augment de la sofisticació dels models de IA multimodal, sorgeixen també importants qüestions ètiques. La privacitat, la transparència i la gestió dels biaixos són aspectes crítics que desenvolupadors com OpenAI i Google estan abordant. Per exemple, GPT-4o incorpora filtres estrictes per prevenir respostes inadequades i assegurar que les interaccions siguin segures i fiables.
El futur de la IA multimodal és prometedor, amb un potencial per transformar sectors com l'educació, la sanitat i la seguretat. A mesura que aquests models continuen evolucionant, la seva capacitat per comprendre i interactuar amb humans de manera més humana i intuïtiva serà clau per al seu èxit. Els avenços en IA multimodal representats per GPT-4o i Gemini estan establint nous estàndards en la interacció persona-màquina, oferint solucions innovadores i eficients que poden tenir un impacte significatiu en diversos àmbits de la nostra societat.
La revolució de la IA en la generació de vídeos: Sora, Kling, Luma Dream Machine, Veo i Gen-3
22/06/2024
El camp de la intel·ligència artificial per a la generació de vídeos continua evolucionant ràpidament, amb diversos models competint per liderar aquesta tecnologia revolucionària. Entre els principals contendents trobem Sora d'OpenAI, Kling de Kuaishou, Luma Dream Machine, Veo de Google, i el més recent llançament, Gen-3 Alpha de Runway.
Gen-3 Alpha de Runway, presentat recentment, promet ser un pas significatiu en la generació de vídeos amb IA. Aquest model ofereix millores notables en fidelitat, consistència i moviment. Destaca per la seva capacitat de generar personatges humans expressius amb una àmplia gamma d'accions i emocions, així com per oferir un control temporal detallat en la creació de vídeos.
Veo de Google, presentat a la conferència Google I/O 2024, pot crear clips amb una resolució de 1080p de més d'un minut de durada, generant vídeos en una àmplia varietat d'estils visuals i cinematogràfics. La seva comprensió avançada del llenguatge natural i de la semàntica visual permet representar fidelment la visió creativa de l'usuari.
Luma Dream Machine s'ha posicionat com un model capdavanter en la generació de vídeos ultrarrealistes a partir de text o imatges, permetent crear continguts creatius sense necessitat d'experiència prèvia en edició de vídeo.
Kling de Kuaishou destaca per la seva capacitat de generar vídeos de fins a dos minuts en alta resolució i per la seva simulació precisa de la física del món real.
Mentre que Sora d'OpenAI encara no està disponible per al públic general, ha generat gran expectació per les seves capacitats demostrades.
Aquests avenços estan impulsant una nova era en la creació de contingut audiovisual, democratitzant la producció de contingut visual d'alta qualitat. La competència en aquest camp està accelerant la innovació i millorant constantment la qualitat i el realisme dels vídeos generats per IA.
Tot i aquests emocionants desenvolupaments, els reptes relacionats amb la seguretat i l'ètica en l'ús d'aquestes tecnologies continuen sent una preocupació important per a les empreses i els usuaris.
En definitiva, amb l'arribada de Gen-3 i els continus avenços en altres models, el futur de la generació de vídeos amb IA sembla més prometedor que mai, obrint noves possibilitats creatives i transformant la manera com creem i consumim contingut visual.
Fonts: Xataka, marketing4ecommerce.net, ia.salesianssarria.com
