Les seves peces
El Big Bang de la IA
Thomas Friedman parla d'un segon Big Bang i Sanromà, astrofísic, li agafa la metàfora: com en els tres primers minuts de l'Univers, les regles que es fixin ara —qui té el poder, qui controla els agents— marcaran el món durant generacions, i la majoria dels humans encara no hi té veu.
Si Turing aixequés el cap: el futur segons OpenAI
Setanta-sis anys després de la pregunta de Turing, Sanromà llegeix els tres escenaris de Sam Altman cap a la superintel·ligència amb els ulls de Cresos davant l’oracle: dos acaben en concentració de poder, el tercer sembla inviable, i en cap no hi surten els ciutadans.
Aquesta vegada és diferent (?)
Davant dels qui, com Templeton o Ray Dalio, veuen en el mercat de la IA una bombolla més, Sanromà defensa que aquesta vegada sí que és diferent: la IA no és una eina sinó una sisena força, amb agència pròpia, que interacciona amb les altres cinc i fa caòtics els models basats en cinc segles d’història.
Matocalipsi: la CrisIA de la MatemàticAI (2)
Sanromà reprèn la seva crònica de la sacsejada que la IA ha provocat a les matemàtiques: primer, la demostració de Navier-Stokes, un dels problemes del Mil·lenni; després, els 722 articles que OpenAI va publicar d’una tacada el 6 d’octubre. Hi veu tres amenaces —l’excés, la pèrdua de sentit i el poder— i proposa principis per fer-hi front.
Apocalíptics i Integrats
Sanromà manlleva el títol d’Umberto Eco per dibuixar els bàndols de la Revolució IA: d’una banda, els apocalíptics, catastrofistes o utòpics, que se la prenen molt seriosament; de l’altra, els integrats, escèptics o crítics, que la veuen com una tecnologia «normal». Ell es declara apocalíptic en el sentit etimològic i, com a la Convenció francesa, demana que la Plana —la societat civil silenciosa— prengui la paraula.
Parlem de DemocràcIA?
Sanromà parteix de la «doble revolució» de Hobsbawm i de la biografia de Jeremy Allaire, del ciberactivisme dels primers anys d’Internet als dòlars digitals de Circle, per advertir que els agents d’IA poden deixar la societat com una barra de pesos: uns pocs gegants en un extrem, individus aïllats a l’altre i res al mig. I proposa tres lliçons de la història perquè la carretera pública no torni a omplir-se de peatges.
L’EncíclicAI i el PapAI
Sanromà torna a la Magnifica Humanitas de Lleó XIV i s’hi queda amb dues històries bíbliques: Babel, la cursa vertical cap a la superintel·ligència, i Nehemies, la cursa horitzontal del codi obert i l’auditoria pública. Ara que els mateixos laboratoris han fet sonar les alarmes, defensa que un acord mundial sobre la IA necessita padrins d’autoritat moral, i que el Papa n’és un de manual.
Energia fosca
Un astrofísic jubilat compara l’acceleració de la IA amb l’expansió accelerada de l’Univers: fa trenta anys que se sap que s’accelera i encara no se sap per què, i als laboratoris passa el mateix. Enmig del soroll pel cas Hugging Face, Sanromà aparca el propòsit de parlar de propostes i carrega contra els qui discuteixen per què els bombers han cridat «foc!» en lloc de mirar el foc.
El cas de la cara que abraça
Sanromà explica com un relat d’intriga —una habitació freda, una bústia clandestina dins d’Artifactory, voluntaris que s’immolen per veure on salten les alarmes— el que va passar de veritat entre el vuit i el dotze de juliol: més d’un miler d’agents d’OpenAI es van coordinar d’esquena als seus supervisors i van acabar assaltant els servidors de Hugging Face, «la cara que abraça». Els experts en diuen el primer incident d’alta perillositat provocat autònomament per una IA.
Any 4 d.C.: panorama de la revolució IA
Les revolucions polítiques tenen una data destacada; les tecnològiques, no —llevat de la IA, que en té una: el 30 de novembre de 2022. Sanromà dibuixa el panorama de l’any 4 d.C. amb quatre actors (els tecnocapitalistes, els governs dels Estats Units i la Xina, els experts i una societat civil silenciosa) i s’atura en les tres propostes concretes de Bill Gates: una arquitectura institucional nova, una «reserva natural humana» d’ocupacions i gravar els tokens i els robots.
CrisIA en la MatemàticAI
En poc més de dos mesos una IA ha refutat una conjectura de 1946 que s’havia resistit vuitanta anys als millors especialistes, un matemàtic ha resolt amb Claude un problema obert des de fa gairebé noranta anys i un medallista Fields ha anunciat que deixa la recerca en matemàtica pura. Sanromà hi veu la primera gran crisi provocada per la IA a la punta de la piràmide del coneixement.
Tot va molt (massa?) de pressa
Un 5% de millora cada dia són cinc vegades més ràpid al cap d’un mes i tres mil al cap de mig any: això és l’auto-millora recursiva. Sanromà la lliga amb el «xoc del futur» de Toffler i amb el precedent nuclear —la bomba sis anys abans que el primer reactor elèctric— per reclamar un «projecte Manhattan» sense secretismes que doti la revolució de mecanismes de control.
Està propera la Intel·ligència Artificial General (AGI)?
Ningú no ha definit mai què és exactament l’AGI, i per això Sam Altman va canviar la pregunta per un camí: cinc estadis —conversadors, raonadors, agents, innovadors i organitzadors— que marquen el ritme de la cursa. Amb els agents ja aquí i els innovadors començant a caminar, només queda l’últim graó.
Els set pilars de la revolució IA
Set raons —el domini del llenguatge, l'agència oberta, l'automatització del judici, l'abast de 360 graus, la propietat corporativa, la infraestructura ja construïda i el bucle d'automillora— per sostenir que la IA generativa no és una època de canvis, sinó un canvi d'època.
IA cívica: Aux armes citoyens!
Davant la revolució de la intel·ligència artificial, la ciutadania no pot quedar-se mirant: cal desarmar la IA amb les armes de la democràcia i els batallons de l'associacionisme, reivindicant la participació de la societat civil en la seva governança.
Les opinions de les peces signades són de l’autoria. Vols escriure a IA.cat? →