El càncer de pàncrees és curable quan es detecta a temps, però això passa en menys d'una de cada cinc persones diagnosticades: la majoria de casos s'identifiquen quan el tumor ja ha avançat prou perquè la supervivència es compti en mesos. No hi ha cap prova de cribratge poblacional per a aquest càncer, i els símptomes solen aparèixer massa tard, de manera que trobar senyals d'alerta abans que la malaltia es faci evident és un dels reptes més difícils de l'oncologia.
Un equip de la Clínica Mayo, liderat pel científic de dades quirúrgiques Chris Varghese i el cirurgià oncològic Cornelius Thiels, ha desenvolupat un model d'intel·ligència artificial que analitza l'historial clínic electrònic i els resultats analítics rutinaris de milers de pacients al llarg de fins a divuit anys per detectar-hi patrons d'evolució associats al càncer de pàncrees. El treball, presentat com a resum de recerca a la Clinical Congress 2026 del Col·legi Americà de Cirurgians, a Washington (26-29 de setembre), es va entrenar i validar amb les dades de 6.066 pacients amb càncer de pàncrees i 33.396 persones sense la malaltia com a grup de control. El model va assolir una fiabilitat (AUROC) de 0,853 a l'hora de distingir les persones amb risc elevat de les de risc baix fins a tres anys abans del diagnòstic, i quan predeia un risc superior al 50%, la probabilitat que la persona rebés efectivament un diagnòstic de càncer de pàncrees en el termini d'un any va ser del 88%. «El càncer de pàncrees pot ser curable, però només si el detectem a temps», ha dit Thiels. Segons Varghese, l'equip ha volgut que el sistema sigui «generalitzable, escalable i fàcil de posar en pràctica».
Un model capaç d'assenyalar amb temps qui té més risc de desenvolupar aquest càncer obriria la porta a fer-hi un seguiment més estret —amb proves d'imatge o analítiques addicionals— just en les persones que més ho necessiten, sense haver de sotmetre tota la població a proves cares i invasives. És, en definitiva, una manera d'aprofitar dades que els hospitals ja recullen de manera rutinària per avançar-se a una malaltia que avui es diagnostica gairebé sempre tard.
Es tracta encara d'un resum de recerca presentat a un congrés, no d'un article revisat per parells ni d'una eina aprovada per a ús clínic. L'equip mateix reconeix que calen validacions prospectives, tant dins la Clínica Mayo com en altres sistemes sanitaris diferents del que ha proporcionat les dades d'entrenament, abans de saber si aquests resultats es mantindrien en la pràctica clínica real.