Cada any arriben als serveis d'urgències dels Estats Units uns 43 milions de persones que han patit un trauma, i més d'una quarta part acabaran desenvolupant un trastorn per estrès posttraumàtic. Però només un 28% dels serveis d'urgències ho comproven de manera sistemàtica, i els metges hi tenen entre 15 i 20 minuts per pacient. Un equip de NYU Langone Health, a Nova York, ha provat si una IA podria fer aquest primer cribratge a partir d'una cosa que ja es fa sempre: preguntar al pacient «què l'ha portat a urgències?».
El sistema es diu PREVIA i el presenta un article publicat avui a *Nature Communications*. Les respostes dels pacients es graven i es transcriuen, i després passen per diverses capes de models de llenguatge oberts (Llama i Mistral, entre d'altres) que no s'han reentrenat per a la tasca. La primera capa busca símptomes durant el trauma, com la sensació de perdre el control o els buits de memòria; la segona sospesa els factors de risc, com els problemes de salut mental previs, i els protectors, com el suport social; la tercera ho resumeix tot, i l'última hi suma l'edat, el sexe i el tipus de trauma per donar una puntuació de risc amb una explicació en llenguatge planer. Els investigadors van analitzar els relats de 145 pacients i van comparar-ne les prediccions amb el diagnòstic fet un mes després amb l'entrevista clínica de referència (CAPS-5). Segons la nota de la universitat, el sistema va identificar més del 95,4% dels pacients en risc i, en 30 casos que van acabar desenvolupant el trastorn, va marcar-los tots, mentre que una clínica d'urgències especialitzada en estrès posttraumàtic en va detectar el 89%.
«PREVIA pot fer de primer filtre que identifica els pacients en risc i explica per què», diu l'autora principal, Katharina Schultebraucks. La gràcia és que no demana proves noves ni temps del metge: aprofita el relat que el pacient fa igualment. I com que diu quins elements del relat l'han fet sospitar, el personal sanitari pot valorar si l'avís té sentit abans de derivar ningú. Segons l'equip, el servei d'urgències sovint és l'únic contacte que té amb el sistema sanitari qui ha viscut un trauma, i detectar-lo aquí permetria oferir-li ajuda abans que el trastorn s'instal·li.
El resultat s'ha de llegir amb prudència. La mostra és petita (145 pacients, i només 30 a la comparació amb la clínica), surt d'un sol grup de pacients i encara no s'ha provat en altres hospitals ni en altres llengües. La comparació amb una sola especialista tampoc no permet dir que la IA supera els metges en general. A més, detectar tots els casos en risc no diu res de quantes falses alarmes dona, una dada clau per saber si seria útil en un servei saturat. Ara cal un estudi més gran i en condicions reals.
