Secció
La IA a la recerca científica, la medicina i la salut pública, i la robòtica i la IA física.
30 notícies · 5 peces signades · s’actualitza amb l’edició diàriaTribuna, estudis i anàlisis
Sanromà reprèn la seva crònica de la sacsejada que la IA ha provocat a les matemàtiques: primer, la demostració de Navier-Stokes, un dels problemes del Mil·lenni; després, els 722 articles que OpenAI va publicar d’una t…
Manel Sanromà
La mateixa fotografia del fons de l'ull que es fa a qualsevol òptica conté prou informació perquè una xarxa neuronal estimi el risc d'infart o detecti l'Alzheimer anys abans del primer símptoma. Què és l'oculòmica, què …
David Masip Rodó
Un director de residència explica des de dins què fa i què no fa un robot al costat d’una persona gran: el Temi que durant la pandèmia anava sol fins a l’habitació a obrir la videotrucada amb la família i que va deixar …
José L. Monserrat
En poc més de dos mesos una IA ha refutat una conjectura de 1946 que s’havia resistit vuitanta anys als millors especialistes, un matemàtic ha resolt amb Claude un problema obert des de fa gairebé noranta anys i un meda…
Manel Sanromà
Deu centres universitaris de recerca en intel·ligència artificial s'han aliat en una xarxa estatal per investigar, formar i assessorar sobre IA confiable. La UPC hi participa a través de l'IDEAI. Qui la forma, com es go…
Redacció IA.cat
L'equip del MIT i de l'Hospital Infantil de Boston ha presentat el model al congrés ECCV 2026; encara està entrenat sobretot amb fetus del tercer trimestre.
L'estudi publicat a «Nature» és el primer que, en aquest horitzó, aconsegueix superar les mitjanes climàtiques de llarg termini. La millora és sobretot per als fenòmens extrems.
El treball, publicat a «Nature Methods», entrena una xarxa neuronal amb milers de cèl·lules mare humanes per reconstruir quins senyals ha rebut cada cèl·lula i quan.
L'estudi, publicat a «Breast Cancer Research», redueix els falsos positius respecte d'un model amb dades clíniques només i proposa un possible biomarcador, però no prediu qui desenvoluparà metàstasi.
Un estudi a «Nature Machine Intelligence» descriu una pell que reparteix la feina com el sistema sensorial humà: només envia el que cal i redueix el volum de dades centenars de vegades.
Un estudi publicat a Nature l'associa també a menys cardiopatia isquèmica; el fàrmac losartan l'activa en cèl·lules i ratolins, però no s'ha provat en persones.
Els autors, de la Universitat de Chiang Mai, el presenten com una prova de concepte: l'estudi és retrospectiu, d'un sol centre i encara no s'ha validat amb pacients.
El conseller delegat diu que la forma humana té sentit perquè el món està fet a la mida de les persones, i que el que de debò importa és la IA que el governa.
El model Seal, publicat a «Nature Neuroscience», calcula l'efecte de variants de l'ADN al llarg del desenvolupament cerebral, però tots els resultats són computacionals.
LitGene, publicat a «Nature Communications», combina text i l'ontologia de gens per predir funcions i malalties. La pista sobre ANGPTL6 és una hipòtesi, no una troballa establerta.
Scientific American recull que, segons els especialistes, el text de 166 pàgines que OpenAI va presentar al setembre fa servir un enfocament diferent del dels matemàtics espanyols que es van citar com a base, i que la disputa ja no es pot resoldre amb fets verificables.
Un equip de Penn State i d'altres universitats nord-americanes ha creat AgentXtract, un sistema que treu xifres de taules i gràfics d'articles científics. Segons el Journal of Food Engineering, hi ha detectat un vincle entre dues propietats elèctriques de més de cent aliments.
Investigadors del MIT l'han entrenat amb descripcions sintètiques generades a partir d'articles i bases de dades. Els resultats, publicats a «Nature Communications», no porten xifres d'encert a la nota.
Una prepublicació amb investigadors de Harvard i QuEra descriu com un model va millorar, sense ajuda humana entre rondes, algorismes quàntics per a química, optimització i criptografia. Són estimacions de cost, no proves en maquinari.
En tres rondes, els agents van millorar les molècules que enganxen una proteïna fins al 42% d'encert, però també van caure en una drecera que semblava un èxit. Els tres informes no consten revisats per parells.
Matthew Schwartz diu que ha treballat uns 400 problemes candidats en 18 camps amb 19 coautors. Els resultats encara s'estan verificant i l'autor és investigador visitant d'Anthropic.
El blog per a desenvolupadors de Google presenta una versió pensada per a robots, amb resultats en proves de raonament físic i en simulacions. Les xifres són de Google i de demostracions concretes.
El model ESMDynamic, publicat a «Nature Communications» segons la universitat, calcula quins contactes entre aminoàcids canvien i amb quina rapidesa. Els autors diuen que n'han analitzat més de 18.000 en menys de dos dies.
L'exercici, descrit en un text de l'empresa i no en un article revisat, busca candidats entre proteïnes bacterianes de funció desconeguda. De moment són prediccions informàtiques.
Moritz Hardt defensa a «Quanta» que els rànquings han fet avançar la IA en bona part per sort, i que avui ja no garanteixen quin model és millor. Proposa una preparació comuna abans de cada prova.
Un equip de Seül ha entrenat una IA amb gravacions d'estetoscopi de 611 nens perquè entengui també les de mòbil. En un grup extern de 48 infants va encertar força més que un model entrenat només amb estetoscopi.
Un estudi pilot amb 13 adults ingressats a la Universitat de Pennsilvània, publicat a «Nature Medicine», deixa que els malalts parlin amb el seu monitor cerebral. El resultat és una simulació, no una prova clínica.
Investigadors de la Universitat de Bristol han fet «llegir» braille a organoides cerebrals amb un classificador senzill, però l'estudi no mostra que aprenguin res.
Un estudi de la Universitat de Tecnologia de Sydney aplica l'arquitectura dels grans models de llenguatge a l'ADN, però no en dona mesures de precisió concretes.
L'experiment amb 233 persones, de la Universitat de Hong Kong i la Universitat Tsinghua, mostra que un consell esbiaixat és difícil de detectar.
Un treball de l'Institut Max Planck de Desenvolupament Humà matisa la conclusió que treballar amb una IA rendeix pitjor que la millor de les dues parts sola.
El model IRIS, del MIT i el Whitehead Institute, aprofita que cada via de senyalització deixa una empremta similar en tots els tipus de cèl·lula.
L'eina SPACER, de l'MD Anderson, va ser entre 4 i 21 vegades més eficaç que els mètodes actuals en 37 conjunts de dades de càncer. Les troballes sobre les mucines i la miocarditis són associacions i encara s'han de provar al laboratori.
Un equip de la Universitat de Tòquio ha ampliat el model MatterGen perquè proposi alhora l'estructura i el comportament dels electrons. L'estudi és a «npj Computational Materials», però la nota de premsa no dona xifres.
Investigadors del centre alemany TIB vinculen cada pregunta al conjunt de dades d'una troballa concreta per evitar que la IA consulti les dades equivocades. Les actes del congrés on es publica el treball són revisades, però la nota no detalla la mostra d'avaluació.
Altres seccions
Butlletí de dissabte
