iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Ciència, salut i robòtica

SALUT · 5 MIN

Un xatbot d'IA per a embarassades i mares recents no els redueix l'ansietat ni la depressió en un any, segons un assaig clínic a «JAMA Network Open»

La Universitat de Maryland va repartir a l'atzar 400 dones entre l'assistent Rosie i un club de lectura infantil. Al cap de dotze mesos, els dos grups estaven igual, i els autors proposen fer servir aquests xatbots com a complement, no com a substitut de l'atenció.

Il·lustració generada amb IA: Un xatbot d'IA per a embarassades i mares recents no els redueix l'ansietat ni la depressió en un any, segons un assaig clínic a «JAMA Network Open»
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

Cada vegada més embarassades i mares d'infants petits consulten xatbots d'IA per resoldre dubtes de salut, i als Estats Units diversos grups proven assistents fets expressament per a elles, sobretot per arribar a les comunitats que tenen més dificultats per accedir a l'atenció sanitària. Fins ara, però, gairebé no hi havia assajos clínics que mesuressin si aquestes eines milloren de debò la salut de qui les fa servir.

Un equip de l'Escola de Salut Pública i del departament d'informàtica de la Universitat de Maryland, amb investigadores dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), publica a «JAMA Network Open» un d'aquests assajos. Entre l'octubre del 2023 i el desembre del 2024 van reclutar per internet 400 dones de minories racials o ètniques, embarassades o amb un nadó de menys de sis mesos, i les van repartir a l'atzar en dos grups: la meitat va tenir accés a Rosie, un xatbot d'IA generativa sobre salut materna dissenyat amb la participació de la comunitat i amb alertes de seguretat revisades per persones; l'altra meitat va rebre cada mes un conte infantil. Al cap de dotze mesos, no hi havia cap diferència entre els grups en els qüestionaris d'ansietat i de depressió, els dos objectius principals de l'estudi. Tampoc no en va haver en les visites a urgències, les revisions després del part o les hores de son.

El resultat és rellevant precisament perquè és negatiu i surt d'un assaig aleatoritzat, el mètode més exigent per saber si una intervenció funciona. Les participants van fer servir l'eina amb ganes, amb una mitjana de 119 preguntes cadascuna, però això no es va traduir en una millora de la salut mental. Els autors conclouen que aquests assistents probablement funcionen millor com a complement de l'atenció sanitària que no pas com a intervenció per si sols.

L'estudi té límits que els mateixos autors assenyalen: totes les dades són declarades per les participants, el grup de comparació també rebia atenció (el club de lectura i el contacte amb l'equip), cosa que pot haver reduït les diferències, i la mostra només permetia detectar efectes moderats. L'única diferència estadísticament significativa, més complicacions de l'embaràs en el grup del xatbot, els autors la consideren un indici per estudiar, no una conclusió, perquè no van corregir les comparacions múltiples. Rosie, a més, tenia una supervisió humana que no tenen els xatbots generals.

Mateixa secció

Veure tota la secció →