iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Ciència, salut i robòtica

CIÈNCIA · 5 MIN

Una IA de la Universitat de Westlake dissenya proteïnes a partir d'una descripció escrita del que han de fer, segons «Nature»

El sistema, anomenat Pinal, va aconseguir una proteïna que fa 1,7 vegades més feina que la natural en una via de captura de carboni, però en altres proves gairebé tots els dissenys van fallar.

Il·lustració generada amb IA: Una IA de la Universitat de Westlake dissenya proteïnes a partir d'una descripció escrita del que han de fer, segons «Nature»
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

Dissenyar una proteïna nova vol dir trobar una seqüència d'aminoàcids que es plegui de la manera adequada i faci una funció concreta, com accelerar una reacció química o emetre llum. Fins ara, les eines d'IA per fer-ho demanaven als científics dades tècniques sobre l'estructura. Un equip liderat per la Universitat de Westlake, a la Xina, publica a la revista «Nature» un sistema que parteix d'una simple frase en llenguatge corrent que descriu què ha de fer la proteïna.

El sistema, Pinal, treballa en dues fases. Un primer mòdul converteix la descripció en un esbós de l'estructura de la proteïna, i un segon mòdul, a partir d'aquest esbós i de la frase original, escriu la seqüència d'aminoàcids. Pinal en genera diverses alternatives i les puntua per quedar-se amb la millor. Per entrenar-lo, els investigadors van fer servir 135 milions de seqüències de proteïnes, a les quals van afegir descripcions de text fins a reunir 1.700 milions de parelles de proteïna i text, i les estructures de la base de dades d'AlphaFold. A les proves de laboratori, cinc de vint candidates per a una proteïna del metabolisme van funcionar, i la millor va multiplicar per 1,7 el rendiment de la natural del bacteri «E. coli» en un procés clau per fixar carboni.

És rellevant perquè apropa el disseny de proteïnes a investigadors que no són especialistes en biologia estructural: n'hi ha prou de dir què es vol, i no cal saber com ha de ser la molècula. A la llarga, això podria accelerar la creació d'enzims per a la indústria, per degradar plàstics o per a la medicina. Segons Phys.org, l'equip també el va provar amb un enzim que trenca plàstic i amb una alcohol deshidrogenasa, tot i que la notícia no en detalla els resultats.

Els resultats encara són irregulars. Per a una proteïna fluorescent, el sistema en va generar 50.000 seqüències, se'n van provar 29 i només una va emetre llum. Els mateixos autors reconeixen que continua sent difícil controlar propietats precises, com el color exacte de la llum que ha de fer una proteïna fluorescent, i que cal més feina perquè Pinal sigui una eina habitual als laboratoris. Aquesta notícia es basa en la nota de Phys.org sobre l'article (DOI 10.1038/s41586-026-11205-z), no en la lectura de l'article sencer.

Mateixa secció

Veure tota la secció →

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.