Dos anys després de la dana del 29 d'octubre del 2024, que va desbordar el barranc del Poyo i va causar més de dos-cents morts a la província de València, una de les preguntes que continuen obertes és com avisar abans i amb més precisió la població de les zones que s'inundaran. La Universitat Politècnica de València (UPV) hi treballa des del setembre del 2025 amb un projecte finançat pel Ministeri per a la Transformació Digital a través del Centre de Referència d'Economia de les Dades.
Aquest dilluns, la UPV ha presentat el resultat: PGTEC, una plataforma de bessons digitals hidrològics, hidràulics i meteorològics connectats, aplicada a la conca del Poyo, desenvolupada per l'institut d'intel·ligència artificial VRAIN, l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA) i ValgrAI. Amb dades de pluja en temps real, el model hidrològic TETIS pinta els trams de riera amb més risc i en mostra l'evolució en les 48 hores següents, amb simulacions d'un o dos minuts; es pot moure una tempesta, fer-la més intensa o reproduir episodis històrics, com la mateixa dana. Un segon model, HIDRIS, calcula com s'escamparia l'aigua si es desbordés, amb quina profunditat i velocitat, i quins edificis i infraestructures afectaria. La tercera eina, WATER4CAST, fa servir la IA per millorar les previsions meteorològiques i anticipar sequeres i condicions favorables als incendis. El projecte també inclou bessons digitals de les conques de l'Horta Sud i del Carraixet.
La plataforma permet, a més, veure com canviaria el risc si es fes una obra hidràulica, una pregunta central en el debat sobre les actuacions pendents al Poyo. Segons Vicent Botti, director de VRAIN i director general de ValgrAI, la idea és passar de reaccionar a l'emergència a prendre decisions abans que arribi, i el sistema es podria aplicar a qualsevol altra conca.
L'eina, però, s'ha fet en uns nou mesos i només se n'han pogut explorar algunes funcions. La informació publicada no dona cap mesura de la precisió de les prediccions ni cap validació independent, i l'escenari del Carraixet és una tempesta hipotètica. Els investigadors recorden que «el risc zero no existeix» i Botti admet que ara mateix sostenen el projecte «amb els pocs recursos» que tenen, mentre parlen amb les administracions per continuar-lo.