Les aplicacions de «despullament», que fan servir la IA per convertir la foto d'una persona vestida en una imatge de nu, s'han convertit en una forma d'abús cada vegada més estesa, i sovint lligada a la violència masclista, l'extorsió sexual i el control coercitiu. Fins ara, però, la majoria d'estudis s'havien fixat en les imatges que circulen, no en qui les fa ni en com n'aprèn. Un equip del Departament d'Informàtica de la Universitat de Florida, amb la participació de la Universitat de Georgetown, ha estudiat justament això: les comunitats que mantenen viu aquest ecosistema.
Els investigadors van analitzar 282.154 missatges de 4chan i 78.308 publicacions de Reddit recollits entre el juny i el novembre del 2025. Primer van revisar a mà 200 missatges de cada plataforma per classificar qui hi intervé, què hi fa i quins recursos s'hi comparteixen, i després van aplicar aquesta classificació a tot el conjunt. Hi van trobar una divisió clara: els usuaris amb més coneixements tècnics es concentren a 4chan i els menys experts, a Reddit. Entre tots dos hi ha una mena d'«infraestructura a l'ombra» que s'adapta a les prohibicions i que fa circular tutorials i models d'imatge personalitzats a través d'aplicacions de missatgeria com Telegram i Session. Hi tenen un paper clau uns «educadors» que fan de pont amb els nouvinguts: el 56,3% d'aquests usuaris van ajudar algú menys experimentat a passar a tècniques més avançades. Els autors també descriuen un «buit de responsabilitat»: molts usuaris sabien que el que feien estava prohibit i no se n'estaven.
El treball, titulat «It Takes a Forum», es presentarà aquest novembre a la Conferència ACM sobre Seguretat Informàtica i de les Comunicacions (CCS), a la Haia, un dels congressos de referència en seguretat, amb revisió per parells. Segons els autors, l'activitat a 4chan va continuar després que els Estats Units aprovessin el 2025 la llei TAKE IT DOWN, que obliga a retirar aquestes imatges. Proposen dues mesures: actuar contra aquests «educadors» per tallar la transmissió de coneixement als nouvinguts i que els grans repositoris que allotgen models d'imatge entrenats pels usuaris n'apliquin normes restrictives, uns efectes que, diuen, es podrien mesurar fàcilment. Els investigadors asseguren que no van interactuar amb aquestes comunitats, que van anonimitzar les dades i que no van veure ni desar cap imatge.
L'estudi té límits clars. Només cobreix dues plataformes públiques durant uns sis mesos, la classificació es va construir a partir de 400 missatges revisats a mà i el que passa als canals privats de Telegram i Session només s'hi pot intuir a partir del que se'n diu als fòrums. Tampoc no mesura quantes víctimes hi ha ni prova que les mesures proposades funcionin: són hipòtesis per a la recerca i per als responsables de les plataformes.