Entendre un informe mèdic no és fàcil: segons les autores de l'estudi, gairebé la meitat dels ciutadans europeus (un 46%) tenen dificultats per comprendre els documents sanitaris. A partir del 2 de gener del 2027, a més, el Reial decret 707/2026, publicat al BOE el 3 de setembre, obligarà les administracions, també la sanitat pública, a fer més comprensibles documents i tràmits. Un equip del departament d'Informàtica de la Universitat Carlos III de Madrid, encapçalat per Paloma Martínez i Lourdes Moreno, ha estudiat si la IA hi pot ajudar. El treball s'ha publicat a la revista revisada «Scientific Reports» (DOI 10.1038/s41598-026-65740-w).
Les investigadores van ajustar i comparar sis models de llenguatge oberts i de mida petita o mitjana: Llama 3.2 (en versions d'1.000 i 3.000 milions de paràmetres), Salamandra (el model del Barcelona Supercomputing Center, en versions de 2.000 i 7.000 milions), RigoChat-v2 i Medical-mT5. Els van posar a prova amb 50 informes de casos clínics reals cedits per la Societat Andalusa de Medicina Familiar i Comunitària, cadascun amb tres adaptacions fetes per experts segons la norma ISO 24495-1 de llenguatge clar. En van mesurar el grau de simplificació, la fidelitat al text original, la coherència amb els fets, la llegibilitat i el consum energètic. Cap model no va guanyar en tot: Llama-3.2-3B va ser el més equilibrat entre eficiència, robustesa i rendiment, i RigoChat-v2 va donar els textos de més qualitat i més fàcils de llegir.
L'estudi és útil perquè compara models que un hospital pot fer funcionar als seus propis servidors, sense enviar dades de pacients a fora, i perquè els avalua amb informes en castellà reals i no amb exemples d'anglès. Que hi surti el Salamandra, desenvolupat a Barcelona, també dona una mesura de com es comporten els models públics fets aquí en una tasca sanitària concreta. Les autores han publicat els seus models en obert.
El resultat també marca els límits. Tots els models van cometre tres tipus d'errors: simplificar massa i deixar fora detalls clínics importants, inventar o alterar dades clíniques i escriure textos incoherents. «És precisament per aquests errors que la supervisió humana continua sent imprescindible», diu Martínez. La mostra, cinquanta informes d'una sola especialitat, és limitada, i la nota de la universitat no detalla amb quina freqüència es produeixen aquests errors.