Des del 2022, a les platges de s'Amarador (Santanyí) i s'Arenal d'en Tem (Campos) hi ha uns suports fixos on qualsevol persona pot recolzar el mòbil i fer una foto de la platja, sempre des del mateix punt. És el sistema internacional CoastSnap, que el Sistema d'Observació Costanera de les Illes Balears (SOCIB) fa servir per seguir com avança o retrocedeix la sorra. Fins ara, però, marcar la línia de costa a cada foto era una feina manual i lenta.
Un equip del SOCIB i de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial de la Universitat de les Illes Balears (IAIB-UIB), encapçalat pel científic de dades Josep Oliver-Sansó, ha automatitzat aquesta tasca. L'equip va entrenar i comparar quatre models d'aprenentatge profund amb 1.717 imatges de cinc platges atlàntiques i mediterrànies. El millor, DeepLabV3, mira el context de tota la imatge i no només els canvis de color, i per això funciona encara que hi hagi reflexos del sol, ombres, sorra mullada, restes de posidònia o zones inundades. Redueix un 70% l'error respecte dels mètodes automàtics convencionals, i la diferència amb el traçat que fan a mà els especialistes és de 2,6 metres de mitjana a s'Arenal d'en Tem i de 3,4 a s'Amarador. Cada foto es processa en uns sis segons amb un ordinador corrent i en menys d'un segon amb una targeta gràfica. El treball s'ha publicat a la revista revisada «Environmental Modelling & Software».
L'interès és pràctic. Les fotos dels ciutadans donen molta més resolució que les imatges de satèl·lit i permeten veure com reacciona una platja després d'un temporal i com es recupera, una informació clau per gestionar la costa en unes illes que depenen de les platges. El programa, anomenat SOCIB Shoreline Extraction, és de codi obert i també es pot fer servir des de les plataformes europees de ciència oberta iMagine i AI4EOSC. Està previst instal·lar deu estacions CoastSnap més als pròxims anys, amb una subvenció del Govern: unes tres a Menorca, quatre a Eivissa i tres a Mallorca.
El sistema té límits. Les proves s'han fet en cinc platges i amb fotos preses des de punts fixos, de manera que no està demostrat que funcioni igual amb qualsevol fotografia, i una diferència de tres metres, acceptable per seguir tendències, pot ser massa gran per mesurar canvis petits. A més, la qualitat de les dades depèn que la gent continuï fent fotos als suports.