La manera de caminar fa temps que interessa als metges: una marxa més lenta o més insegura s'associa amb la fragilitat i amb algunes malalties neurològiques. El que proposa un treball publicat a la revista «Nature Medicine» és anar molt més enllà i fer servir el moviment com una mena d'analítica general del cos, amb un model d'IA de base, és a dir, un sistema entrenat amb moltes dades que després es pot aplicar a tasques diverses.
El model l'ha desenvolupat Newton Tech, una empresa d'anàlisi del moviment per a la recerca clínica, i s'ha entrenat amb 17.589 seqüències de moviment de 3.328 adults del Human Phenotype Project, que van fer cinc proves motores estàndard. Unes càmeres sense marcadors van convertir el vídeo en un esquelet en tres dimensions que no permet identificar la persona. Segons l'estudi, el moviment s'associa de manera significativa amb 1.887 dels 3.210 indicadors de salut analitzats, repartits en 18 sistemes del cos: anàlisis de sang, imatges del fetge, son, salut mental i diagnòstics. Després de descomptar l'edat, l'índex de massa corporal, el greix visceral i l'alçada, les prediccions milloren en els 18 sistemes en els homes i en 17 en les dones.
Alguns resultats criden l'atenció. El moviment prediu la rigidesa del fetge, una mesura de la fibrosi sense biòpsia, tan bé o millor que el panell habitual d'anàlisis hepàtiques. En els homes, en una anàlisi de cribratge, fa augmentar un 81% els casos de depressió identificats i un 83% els de diabetis, i el greix visceral s'hi correlaciona amb un coeficient de 0,83. El model també permet veure quines parts del cos aporten cada informació: les cames diuen més sobre la salut metabòlica i la fragilitat, i el tronc, sobre el son i els hàbits.
Cal llegir-ho amb cautela. La difusió de la notícia l'ha feta la mateixa empresa, i membres del seu equip signen l'estudi i van recollir les dades, cosa que suposa un possible conflicte d'interessos. Els usos de cribratge i diagnòstic són encara experimentals: els autors reconeixen que calen estudis clínics prospectius i validacions en poblacions més diverses abans de fer-lo servir amb pacients. Associar-se amb un indicador tampoc no vol dir diagnosticar una malaltia en una persona concreta.