Des del primer experiment del 1960, la recerca d'intel·ligència extraterrestre (SETI) escolta el cel amb radiotelescopis a l'espera d'un senyal artificial que no ha arribat mai. Un dels problemes és el volum de dades: els instruments en generen molt més del que els investigadors poden revisar, i preparar una observació, calibrar-la i netejar-ne els errors pot costar setmanes.
A l'Allen Telescope Array, un conjunt d'antenes del nord de Califòrnia, l'Institut SETI i el projecte Breakthrough Listen fan servir ara agents d'IA que, a partir d'una petició escrita en llenguatge corrent, apunten les antenes, calibren l'instrument, corregeixen errors de les dades, vigilen la pèrdua de paquets, llegeixen els espectrogrames en directe, reescriuen els blocs de processament del senyal i en dibuixen els resultats. Segons Nvidia, que hi posa la plataforma Holoscan i les seves GPU, el sistema pot processar fins a 2,4 terabits per segon al costat mateix de l'instrument, i l'equip diu que ha fet la primera detecció en temps real amb IA d'un púlsar, el de la nebulosa del Cranc.
La importància és de mètode: si les dades s'analitzen al moment, es pot reaccionar mentre el senyal encara hi és, en lloc de descobrir-lo setmanes més tard en un arxiu. L'equip diu que feines que portaven setmanes ara es fan en hores. El pas següent és provar models oberts que funcionin del tot dins de l'observatori, pensant en futurs instruments que podrien treballar sense connexió, a la cara oculta de la Lluna.
Els límits són clars. La informació surt del blog d'Nvidia, que ven el maquinari i el programari, i no hi ha cap article revisat per parells que n'avaluï el rendiment; les xifres de velocitat són de l'empresa i de l'equip. Detectar el púlsar del Cranc, un dels objectes més estudiats del cel, és una prova del sistema, no un descobriment, i els agents no canvien el fet que fa més de seixanta anys que no s'ha trobat cap senyal extraterrestre.