Una de les vies per fer més eficient la visió artificial és que el mateix sensor faci part de la feina, com la retina, en lloc d'enviar totes les dades a un ordinador. Els sensors anomenats neuromòrfics guarden durant un temps la informació de la llum que han rebut, com fan les sinapsis del cervell. El problema és que aquest record pot convertir-se en una imatge residual: quan arriba una imatge nova, encara hi queda el rastre de l'anterior i el reconeixement s'embolica.
Un equip dirigit per Ho Won Jang i Yongjo Park, de la Universitat Nacional de Seül, i per Suin Yi, de la Universitat Texas A&M, ha fet créixer òxid de gal·li sobre un substrat de safir tallat amb una inclinació de sis graus. Els esglaons atòmics de la superfície orienten el cristall en una sola direcció i redueixen les fronteres on queden atrapades les càrregues: la mobilitat dels electrons és unes 36 vegades més alta que la d'una capa amb orientacions barrejades. A més, hi han afegit una funció de reinici que, amb impulsos elèctrics curts, fa caure el corrent residual: amb un impuls d'1 mil·lisegon, la constant de temps de la desaparició del senyal és d'uns 0,7 mil·lisegons, i tota la matriu es reinicia en uns 2 mil·lisegons. Han construït una matriu de 24 per 24 píxels (576) i l'han connectada a una xarxa neuronal convolucional que reconeix xifres escrites a mà, del 0 al 9, presentades una darrere l'altra.
Segons els autors, el reconeixement millora quan s'apliquen els impulsos de reinici entre xifra i xifra, i el dispositiu funciona a només 0,1 volts. El sensor treballa en l'ultraviolat profund (entre 200 i 280 nanòmetres), una llum que l'ull humà no veu. L'avenç és sobretot de materials i de disseny del dispositiu, però apunta a càmeres que preprocessin la informació elles mateixes i gastin menys energia en tasques de visió artificial.
La matriu és petita, de només 576 píxels, i la nota de premsa no dona les xifres d'encert del reconeixement, de manera que no se'n pot quantificar la millora. La prova de les xifres escrites a mà és un banc de proves clàssic i senzill, lluny de les condicions reals. L'equip diu que el pas següent és augmentar la resolució i integrar al mateix xip els circuits que el controlen. L'article s'ha publicat a «InfoMat», revista revisada per parells de l'editorial Wiley.
