iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Ciència, salut i robòtica

CIÈNCIA · 5 MIN

Dos matemàtics diuen que han resolt amb ajuda de la IA la versió «de debò» del problema de Navier-Stokes, dos mesos després de la d'OpenAI

Tristan Buckmaster, de la Universitat de Nova York, i Levent Alpöge, d'Anthropic, han penjat una demostració que, segons ells, tanca l'escletxa que deixava la solució d'OpenAI. Encara no l'ha revisada ningú.

Il·lustració generada amb IA: Dos matemàtics diuen que han resolt amb ajuda de la IA la versió «de debò» del problema de Navier-Stokes, dos mesos després de la d'OpenAI
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

Les equacions de Navier-Stokes descriuen com es mouen els fluids, de l'aigua d'un riu a l'aire que envolta un avió. Una de les grans preguntes obertes de les matemàtiques, i un dels set problemes del mil·lenni de l'Institut Clay, amb un premi d'un milió de dòlars, és si les solucions poden «explotar», és a dir, si la velocitat del fluid pot arribar a ser infinita en un temps finit. Al setembre, OpenAI va anunciar que ho havia demostrat, però el seu resultat feia servir una força artificial i molt ajustada que remenava el fluid de la manera justa per provocar aquesta explosió, i molts matemàtics ho van veure com una escletxa en l'enunciat més que com la resposta que buscaven.

Dijous, el matemàtic Tristan Buckmaster, professor de la Universitat de Nova York, va penjar a Mastodon i en un repositori públic una demostració, feta amb ajuda de la IA, que segons ell i el seu coautor, Levent Alpöge, matemàtic d'Anthropic, resol la versió «real» del problema i tanca aquella escletxa, segons explica «Scientific American». El text és dens i poc polit: Buckmaster ha reconegut que el van publicar de pressa per por que algú se'ls avancés, i els autors encara no han fet públic el certificat del resultat, que diuen que arribarà aviat. Buckmaster també ha acusat OpenAI d'haver volgut avançar-se deliberadament a la seva recerca i fins i tot d'haver fet servir les seves dades d'usuari; OpenAI ho ha negat.

Si la demostració s'aguanta, seria un dels resultats matemàtics més importants fets amb l'ajuda de la IA, i arriba la mateixa setmana que el mateix Alpöge va presentar una demostració de la hipòtesi de Riemann feta amb Claude. Fa pocs mesos era impensable que les màquines intervinguessin en problemes d'aquest nivell; ara la discussió entre els matemàtics ja no és tant si la IA hi pot ajudar, sinó com es comprova i a qui s'atribueix el mèrit.

Cal molta prudència: és un treball que no ha passat cap revisió per parells i que tampoc no s'ha publicat en cap revista ni servidor de prepublicacions, sinó en un repositori personal. «Scientific American» no cita cap expert independent que l'hagi comprovat, l'article no detalla quina eina d'IA s'hi ha fet servir i les primeres informacions apunten que la demostració d'OpenAI i aquesta arriben al resultat per camins diferents. Fins que la comunitat no la revisi a fons, és una afirmació dels autors.

Mateixa secció

Veure tota la secció →