iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Ciència, salut i robòtica

CIÈNCIA · 4 MIN

Les glaceres que acaben en un llac perden gel molt més de pressa que les altres, segons un mapa mundial fet amb IA a «Nature Climate Change»

Un equip internacional ha localitzat amb IA tots els llacs glacials del planeta en imatges de satèl·lit del 2000 i del 2020. Les glaceres que hi desemboquen perden de mitjana 66 centímetres d'aigua a l'any, davant dels 40 de les que acaben en terra ferma.

Il·lustració generada amb IA: Les glaceres que acaben en un llac perden gel molt més de pressa que les altres, segons un mapa mundial fet amb IA a «Nature Climate Change»
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

Quan una glacera es fon, l'aigua sovint s'acumula al seu davant i forma un llac. Fa temps que els glaciòlegs sospiten que aquests llacs no són només una conseqüència del desglaç, sinó que també l'acceleren: l'aigua, més calenta que el gel, en desgasta el front i en fa caure blocs. Però fins ara no hi havia cap inventari mundial prou complet per mesurar-ne l'efecte a escala planetària.

Un equip internacional encapçalat per Shaochun Zhao, amb la participació de Tobias Bolch, de l'Institut de Geodèsia de la Universitat Tècnica de Graz (Àustria), ha cartografiat tots els llacs glacials del món en imatges de satèl·lit del 2000 i del 2020. Per detectar-los han fet servir un sistema d'intel·ligència artificial i després han revisat els resultats a mà, distingint els llacs que toquen la glacera dels que ja se n'han separat. Els llacs en contacte amb el gel han augmentat en més de 3.500 (un 35% més) i han guanyat uns 600 quilòmetres quadrats de superfície i uns 66 quilòmetres cúbics d'aigua. Les glaceres que acaben en un llac han perdut de mitjana 66 centímetres d'equivalent en aigua a l'any, davant dels 40 de les que acaben en terra ferma i els 36 de les que desemboquen al mar. L'estudi s'ha publicat a la revista «Nature Climate Change».

L'equip també ha fet servir models d'aprenentatge automàtic per repartir el pes de cada factor en la pèrdua de gel: la topografia n'explicaria al voltant d'un 46%; el clima, un 43%, i els llacs glacials, un 11%. Són dades útils per afinar les previsions de pujada del nivell del mar i per vigilar els llacs que poden desbordar-se de cop, un risc greu per a les poblacions de muntanya de l'Himàlaia o els Andes. És també un exemple de com la IA permet fer en poc temps inventaris que abans exigien anys de feina manual.

El treball compara dues fotografies separades per vint anys, de manera que no mostra com han evolucionat els llacs entre una data i l'altra. La part atribuïda als llacs, d'un 11%, és una estimació estadística que depèn dels models utilitzats, i la relació entre llacs i desglaç no és igual a totes les regions. La informació prové de la nota de la universitat i del resum de l'article; els resultats regionals detallats són a l'article complet.

Mateixa secció

Veure tota la secció →