Els «rellotges d'envelliment» que calculen l'edat biològica d'una persona a partir de proteïnes de la sang són una eina relativament nova en medicina, i fins ara mai s'havien aplicat diversos alhora a un mateix assaig clínic per veure si es posen d'acord entre ells. Un equip de recerca ho ha fet amb les dades d'un assaig en fase 2a del rentosertib, un fàrmac dissenyat amb intel·ligència artificial per Insilico Medicine contra la fibrosi pulmonar idiopàtica, i ha publicat els resultats aquest 7 de setembre a Nature Biotechnology.
L'estudi va aplicar sis rellotges d'envelliment proteòmics publicats de manera independent (entre ells els mètodes Argentieri 2024, Kuo 2024 i Han 2026) a mostres de sèrie de 42 dels participants de l'assaig, que es van deixar mesurar el perfil de 2.841 proteïnes al començament del tractament i a les setmanes 2, 4 i 12. Els sis mètodes, tot i haver-se desenvolupat per separat i amb dades diferents, van coincidir: els braços tractats amb rentosertib mostraven una edat biològica inferior a la real, amb un efecte màxim a la setmana 4 en el grup que rebia la dosi de 30 mg dues vegades al dia, d'entre tres i quatre anys de rejoveniment segons la majoria dels rellotges, i de fins a sis anys segons un d'ells.
La importància de l'estudi no és només el resultat concret d'un fàrmac, sinó el mètode: és la primera comparació directa de diversos rellotges d'envelliment dins d'un mateix assaig d'intervenció farmacològica, i el fet que coincideixin dona més credibilitat a aquest tipus de biomarcador per mesurar si un tractament «rejoveneix» de debò un organisme, més enllà de si cura o no la malaltia per a la qual s'ha dissenyat. Per al camp emergent dels fàrmacs anti-envelliment, tenir una manera fiable de mesurar l'efecte abans de saber si allarga la vida és un pas necessari.
Els mateixos autors adverteixen que els rellotges proteòmics, per si sols, no poden distingir clarament l'efecte de l'envelliment de l'efecte específic de la malaltia, que també altera el perfil de proteïnes de la sang d'una manera que es superposa parcialment amb els senyals d'envelliment. La mostra és petita, només 42 persones, el període de seguiment és curt, de dotze setmanes, i tots els participants tenien fibrosi pulmonar idiopàtica, de manera que caldrà repetir l'anàlisi amb poblacions sanes o amb altres malalties abans de considerar aquests rellotges una mesura general i fiable de rejoveniment.