El grup de neuroenginyeria biomèdica de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx, que dirigeix Eduardo Fernández Jover, fa anys que treballa en pròtesis visuals que no passen per l'ull: un implant d'elèctrodes a l'escorça visual del cervell envia petites descàrregues que la persona percep com a punts de llum, anomenats fosfens. És una via per a qui ha perdut la vista per una lesió de l'ull o del nervi òptic, però no per a qui és cec de naixement. El problema és que la relació entre el corrent aplicat i el que la persona veu és molt més complicada del que s'esperava: el mateix elèctrode pot donar percepcions diferents d'un dia a l'altre.
L'estudi, publicat a la revista «Neuron» amb el títol «Deep learning-based control of electrically evoked activity in human visual cortex» i presentat aquesta setmana per la UMH, s'ha fet amb la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara i l'ETH de Zúric. Hi va participar un home de 27 anys que es va quedar cec per un traumatisme cranial i que el 2024, a l'Hospital IMED Elx, va dur durant sis mesos un implant temporal de 96 canals que podia alhora estimular i registrar l'activitat de les neurones. Els investigadors van entrenar una xarxa neuronal profunda per predir quina activitat cerebral provoca cada combinació d'elèctrodes i de corrents, tenint en compte també l'estat del cervell just abans de cada estímul. Després la van fer servir a l'inrevés: per buscar la combinació més adequada per obtenir la resposta que volien.
Segons els autors, els patrons dissenyats per la xarxa reproduïen l'activitat buscada amb més precisió que els mètodes habituals i amb menys corrent elèctric, cosa que dona més marge de seguretat. A més, l'activitat registrada al cervell predeia millor el que el voluntari deia que veia (la forma, la mida, la brillantor o el color del punt de llum) que no pas els paràmetres de l'estímul. És un pas cap a pròtesis que s'ajustin a cada persona i a cada moment, en lloc de fer servir una recepta fixa.
Els mateixos investigadors avisen que és una prova de concepte: hi ha un sol participant, l'implant era temporal i el treball no demostra que aquesta estratègia torni una visió útil per a la vida diària. Caldrà validar-ho amb més voluntaris i entendre millor com es relaciona l'activitat de les neurones amb la percepció abans de pensar en cap ús clínic. L'article es va publicar en línia a l'agost; l'assaig, registrat amb el codi NCT02983370, continua buscant voluntaris cecs.