El papa Lleó XIV, el primer pontífex nord-americà de la història, va començar dijous 25 de setembre un viatge apostòlic de quatre dies a França que l'ha dut a París, Lorda i Metz. És la primera vegada des de la visita de Joan Pau II l'any 1980 que un papa s'adreça a la seu de la UNESCO, l'organisme de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura, coincidint amb una jornada que l'organisme havia dedicat a la intel·ligència artificial i la integritat de la informació.
Davant de diplomàtics i personal de l'ONU, Lleó XIV ha advertit que un «paradís de màquines» que envaeix i condiciona la vida quotidiana posa en risc la humanitat si no s'hi introdueix una educació en el discerniment ètic. El pontífex ha insistit que les noves tecnologies han de continuar al servei de la persona i no convertir-se en un nou instrument de domini i injustícia, i ha reclamat que els governs i les empreses adoptin normes de seguretat vinculants i posin per davant el bé comú. El discurs recull i amplia les tesis de la seva primera encíclica, «Magnifica Humanitas», publicada el maig del 2026 sobre la preservació de la persona humana a l'era de la IA.
La intervenció suma el pes moral del Vaticà, amb 1.400 milions de catòlics arreu del món, a un debat internacional sobre la governança de la IA que en les últimes setmanes ha portat OpenAI, Anthropic i Google a negociar un organisme d'autoregulació propi i el Consell de Seguretat de l'ONU a escoltar per primer cop Sam Altman i Dario Amodei. La subdirectora general de la UNESCO, Åsa Regnér, ha reconegut que el missatge del papa «ha tocat una fibra sensible» en una qüestió que preocupa la ciutadania.
Ni el Vaticà ni la UNESCO tenen capacitat per imposar cap norma vinculant: la mateixa Regnér ha remarcat que l'organisme només pot proposar directrius ètiques, com les que ja va aprovar el 2021, i que són els estats membres qui decideixen si legislen. El discurs no conté, doncs, cap proposta concreta de tractat ni cap mecanisme d'aplicació, sinó una crida moral que se suma a les que ja fan des de fa mesos governs, científics i les mateixes empreses del sector.