iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Ment, ètica i humanisme

CULTURA · 4 MIN

ACTUALITZACIÓ: l'autor de la novel·la premiada atribuïda a la IA ho nega, i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana demana que siguin les tecnològiques les que marquin els textos

David Silva Rojas ofereix els esborranys per demostrar que va escriure el llibre. Des de Catalunya, escriptors i experts en ètica de la IA alerten que els detectors donen molts falsos positius.

Il·lustració generada amb IA: ACTUALITZACIÓ: l'autor de la novel·la premiada atribuïda a la IA ho nega, i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana demana que siguin les tecnològiques les que marquin els textos
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

La setmana passada, el detector Pangram, que el diari «El País» va fer servir per analitzar el text, va atribuir a la intel·ligència artificial el 99% de «Donde el agua trabaja», la primera novel·la de l'escriptor peruà David Silva Rojas, que al juliol havia guanyat el Premi Internacional de Novel·la Breu Almadía-Ventosa Arrufat, dotat amb 20.000 euros. L'editorial Almadía va suspendre les presentacions del llibre a Espanya, tot i advertir que el resultat del detector no era una prova concloent.

La novetat és que, després de dies de silenci, Silva Rojas ha negat públicament que fes servir eines d'IA generativa i ha ofert els esborranys i el material de recerca per demostrar-ho, segons explica 3CatInfo. El cas ha encès el debat al món de les lletres. Sebastià Portell, president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), demana transparència a les empreses tecnològiques, per exemple que els textos fets amb IA portin metadades que en permetin seguir el rastre. Albert Sabater-Coll, director de la Càtedra d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, adverteix que eines com Pangram donen molts falsos positius, i Román Orús, membre del panel científic de les Nacions Unides sobre IA, recorda que els detectors han arribat a marcar com a fets amb IA «Cien años de soledad», el Gènesi o la Constitució dels Estats Units, per la senzillesa i la previsibilitat del text. La novel·lista Dolores Redondo, que ha creat el segell «Sine Machina» per certificar que els seus llibres no tenen contingut generat amb IA, també desconfia de fer servir la IA per detectar la IA.

El fons de la qüestió és qui ha de demostrar què. Els escriptors consultats rebutgen que es presentin com a originals textos fets amb IA, però també que siguin ells els que hagin de provar la seva innocència davant d'unes eines poc fiables. Per al sector editorial, que tot just comença a fixar les seves línies vermelles, és un precedent: casos com aquest es poden repetir en altres premis.

De moment no hi ha cap prova concloent en cap dels dos sentits: ni el detector demostra que la novel·la sigui obra d'una IA ni s'ha fet pública cap anàlisi independent dels esborranys que ofereix l'autor. Tampoc no consta que el premi s'hagi retirat. Les propostes de marcar els textos amb metadades depenen de la voluntat de les empreses tecnològiques i, avui, no són obligatòries.

Mateixa secció

Veure tota la secció →

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.