Cada vegada més empreses i institucions demanen, o directament exigeixen, que els seus treballadors facin servir eines d'intel·ligència artificial. Als Estats Units, les persones que hi tenen objeccions de fons han trobat una via: demanar una adaptació del lloc de treball per motius religiosos o de consciència, la mateixa que s'aplica, per exemple, a qui no pot treballar un dia concret per la seva fe.
Segons TechCrunch, David Durman, administrador de la Universitat de Kentucky que ajuda els investigadors a demanar finançament, ha aconseguit una d'aquestes exempcions tot i no creure en cap déu: es defineix com a humanista no teista. Diu que fer servir la IA xoca amb les seves conviccions, perquè creu que, si afebleix el pensament crític, minvarà la capacitat de les persones d'actuar moralment, i també li preocupen els efectes en l'ocupació, el cost ambiental i l'ús d'obra creativa sense permís. L'ha volgut tenir per si un dia la IA passa a ser obligatòria. El va inspirar el cas d'Erin Maus, una enginyera de programari de l'Església Unitarista Universalista que havia obtingut abans una protecció semblant. Un portaveu de la universitat, Jay Blanton, explica que cada petició s'estudia per separat i que en aquest cas l'adaptació era possible sense que deixés de fer les funcions essencials del lloc.
El cas obre una porta que pot fer-se gran: si les conviccions ètiques no religioses també poden justificar una exempció, la resistència a la IA a la feina passa de ser una preferència personal a ser una qüestió de drets laborals. Alexandria Huiskens, advocada de l'Associació Humanista Americana, recorda que els humanistes i els no teistes «també estan protegits per la llei a la feina». Que la qüestió arribi a una programadora, una professió on gairebé ningú no escriu ja codi sense ajuda de la IA, mostra fins on pot arribar.
La peça no diu en quina llei concreta es basen aquestes adaptacions, ni quins són els termes exactes de cadascuna, ni quantes peticions d'aquest tipus hi ha. La universitat subratlla que les decisions depenen de cada cas i que les pot revisar si canvien la tecnologia o les tasques del lloc. Que Durman sigui el primer humanista a obtenir-ne una és una afirmació de l'article, no un recompte oficial.