Cada cop més metges fan servir eines d'IA, des de les que redacten informes fins a les que ajuden a interpretar proves, i molts sistemes sanitaris es plantegen si han d'informar-ne els pacients i com. La confiança del pacient és clau perquè aquestes eines s'implantin, però se sap poc de com reacciona la gent quan un metge explica que les fa servir, i si importa per a què.
Un equip de la Facultat de Salut i Benestar de la City University of Macau ha publicat a «npj Digital Medicine», revista del grup Nature amb revisió per parells, un experiment amb 1.574 adults de la Xina continental. Cada participant veia, a l'atzar, el perfil d'un metge que deia fer servir la IA de maneres diferents (per a tasques administratives, per diagnosticar o per tractar, o bé que explícitament no la feia servir) i per a una malaltia lleu o greu. L'ús administratiu va ser el més ben valorat, tant en la percepció del metge com en les ganes d'anar-hi a la consulta. Amb una malaltia greu, la reacció negativa a l'ús de la IA per tractar es feia més forta, i el metge que deia que no la feia servir rebia més disposició a demanar-hi hora. Una segona mostra més petita, de 128 persones de Macau, va donar resultats en la mateixa direcció.
L'estudi suggereix que dir simplement «faig servir IA» no és prou: als pacients els importa per a què, i aquesta preocupació creix com més greu és el problema de salut. Els autors proposen que les polítiques de transparència distingeixin l'ús administratiu del clínic i s'ajustin a la gravetat de cada cas, en lloc d'un avís genèric igual per a tot.
Els resultats tenen límits clars: és un experiment amb perfils inventats i mesura intencions declarades, no el que la gent fa de debò quan tria metge, i la mostra principal és de la Xina continental, de manera que no es pot extrapolar sense més a altres països. Els mateixos autors demanen repetir-lo amb un protocol registrat per endavant i amb dades de comportament real.
