El cas que afecta el conseller delegat d'Nvidia, Jensen Huang, ha arribat als tribunals. El consell d'administració de l'empresa va anunciar diumenge que obria una investigació independent sobre la relació de Huang amb Alice Huang, directiva de l'empresa de centres de dades Megaspeed, amb seu a Singapur, que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units consideren que espiava per a la Xina. El consell va dir que no tenia cap motiu per pensar que s'haguessin vist compromesos ni la seguretat nacional ni els secrets de l'empresa.
La novetat és que dilluns, el primer dia de borsa després de l'anunci, el bufet Rosen Law Firm va presentar en un tribunal federal del districte nord de Califòrnia la primera demanda col·lectiva contra Nvidia i Huang. El demandant és Mark Kistenmacher, un petit inversor que enguany ha comprat accions per uns 20.500 dòlars, i la demanda vol representar tothom qui en va comprar entre el 9 d'octubre del 2025 i el 8 de novembre del 2026. L'acusació és de frau en valors: sosté que tres declaracions públiques —que la relació amb Megaspeed era «normal», que no hi havia proves que s'hi desviessin xips i un comentari de Huang del 30 d'octubre— eren falses o enganyoses. Almenys quatre bufets més, entre els quals Levi & Korsinsky, han anunciat que investiguen si l'empresa va enganyar els inversors. L'acció d'Nvidia va tancar dilluns amb una caiguda del 4,27%.
Nvidia és l'empresa que fabrica la major part dels xips amb què s'entrenen i es fan funcionar els models d'IA, i la seva cotització pesa molt en els índexs borsaris. Un plet llarg i la incertesa sobre el futur de Huang, fundador i cara visible de la companyia, poden afectar la confiança en tot el sector en un moment en què els mercats ja dubten de la despesa en IA. A més, el cas posa sota la lupa la venda de xips a la Xina a través d'intermediaris, un tema delicat per a Washington.
La demanda recull acusacions, no fets provats: que les declaracions fossin enganyoses ho haurà de decidir un tribunal, i Nvidia no hi ha respost públicament. Aquestes demandes col·lectives són habituals després d'una caiguda borsària i sovint acaben en acords o arxivades. Segons la llei federal, els inversors tenen 60 dies per demanar ser el demandant principal, i el professor de dret de Stanford Robert Bartlett, citat per TechCrunch, preveu que se'n presentaran més.