Un equip del MIT, en col·laboració amb clínics d'altres institucions, ha presentat «xvr», una tècnica que fa coincidir automàticament les radiografies preses durant una operació amb l'escàner tridimensional previ del pacient (una ressonància o un TAC), per ajudar els cirurgians a guiar amb precisió instruments en operacions mínimament invasives d'ortopèdia i neurocirurgia. El mètode es basa en un model d'IA que, a partir de l'escàner 3D d'un únic pacient, genera al voltant de mil radiografies sintètiques per segon des de múltiples angles, i les fa servir per «aprendre» com es veu aquest pacient concret des de qualsevol posició de la càmera.
El sistema s'adapta a cada pacient en només uns cinc minuts i, un cop entrenat, localitza la posició exacta de les eines quirúrgiques a partir d'una radiografia intraoperatòria amb una precisió submil·limètrica, en qüestió de segons. En una avaluació amb dades d'adults i de nens de cinc hospitals diferents, que cobrien desenes d'ossos i diversos sistemes d'òrgans, els investigadors reporten una millora d'un ordre de magnitud respecte als mètodes d'IA existents per a aquesta mateixa tasca.
La rellevància de la peça és clínica i concreta: la navegació quirúrgica amb raigs X és habitual en cirurgia mínimament invasiva, però calibrar-la per a cada pacient sol ser lent o requereix maquinari car. Un mètode que s'adapta en minuts i funciona amb submil·límetres de marge d'error podria fer aquestes tècniques més accessibles i més segures, especialment en hospitals sense els recursos dels grans centres de referència. Es tracta d'un resultat tècnic amb mètode i avaluació clínica real, no d'un simple anunci.
Com en qualsevol validació multicèntrica, cal ser prudent: els cinc hospitals de l'estudi no representen necessàriament totes les condicions d'un quiròfan real arreu del món, i el pas de la validació retrospectiva a l'ús rutinari en sala d'operacions sol trigar anys i exigeix assajos clínics addicionals i l'aprovació dels reguladors sanitaris.