Els tumors de pròstata sovint acaben resistint-se a l'enzalutamida, un fàrmac que bloqueja el receptor d'andrògens. Combinar-lo amb un segon compost pot retardar-ho, però provar-ne milers al laboratori és car. Un equip de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), amb Neil Lin com a autor sènior, ha fet servir un model de llenguatge per triar-ne els més prometedors, i ho publica a la revista revisada per parells *Advanced Science*.
El sistema es diu MAESTRO. Els investigadors li van donar informació sobre la biologia del càncer de pròstata, els mecanismes de resistència i l'acció dels fàrmacs, i li van demanar que avalués com podria interactuar cada compost amb l'enzalutamida. Cada compost es va avaluar més de cent vegades, i només es van conservar els que quedaven constantment ben classificats. D'un total de 3.592 productes naturals, en van sortir 150 candidats de confiança alta, que es van provar en esferoides tridimensionals de cèl·lules de càncer de pròstata. En 23 hi va haver sinergia amb l'enzalutamida.
El cas més consistent va ser la berberina, un compost d'origen vegetal: va reforçar el fàrmac en quatre models de càncer de pròstata amb mecanismes de resistència diferents. En cèl·lules, la combinació va augmentar l'activitat de l'enzim AMPK, va frenar la via mTORC1 i es va associar amb més estrès cel·lular i menys replicació de l'ADN i progressió del cicle cel·lular.
El treball és preclínic. Només s'ha provat en cèl·lules cultivades, no en animals ni en persones, i els autors encara han de confirmar-ho en models derivats de tumors de pacients. La berberina actua sobre moltes vies a la vegada, cosa que dificultava la predicció i obliga a validar-ho més. Que el model hagi acotat la cerca no demostra que la combinació funcioni en pacients: ningú no s'ha de prendre berberina pel seu compte per això.