Cada cop més persones pregunten als xatbots coses que abans consultaven a un metge, a un farmacèutic o a un cercador, també sobre salut. Entre els joves, que són el grup més exposat als danys del consum de drogues i alcohol, saber què els diuen aquestes eines és una qüestió de salut pública. La nota de Rutgers cita una enquesta del centre Pew, aliena a aquest estudi, segons la qual el 66% dels adults joves ja fan servir la IA per buscar informació i consells mèdics.
L'equip del Centre de Farmacoepidemiologia i Ciència del Tractament de Rutgers va fer una enquesta transversal a gairebé 1.000 joves dels Estats Units d'entre 18 i 29 anys. Més del 32% va dir que havia fet servir IA generativa, com ChatGPT i altres xatbots, per obtenir informació sobre substàncies, sobretot sobre els riscos i les conseqüències del consum. Prop de la meitat d'aquests usuaris ho fa almenys un cop al mes. Ho van fer més els homes i les persones negres, i en general els participants van puntuar bé aquestes eines en confiança, fiabilitat i utilitat.
Mireia Triguero Roura, primera autora de l'estudi, adverteix que fiar-se d'aquestes respostes pot dur a conductes de consum «desinformades o arriscades». Els autors apunten que les diferències per raça i gènere podrien reflectir desigualtats d'accés a l'atenció sanitària, l'estigma o la confiança en els canals habituals, i recorden que els xatbots poden reproduir errors. Demanen més recerca sobre com interpreten els joves el que els diuen els xatbots sobre drogues i alcohol.
L'estudi, signat també per Pia M. Mauro i publicat el 19 d'octubre a «JMIR Formative Research» (DOI 10.2196/100667), és una fotografia d'un moment i no pot dir si la IA canvia el comportament de ningú. Es basa en respostes declarades pels mateixos participants, i la nota de premsa no explica com es va triar la mostra ni fins a quin punt és representativa, ni quantifica la qualitat de les respostes dels xatbots: només que els joves les valoren bé.