Guardar hidrogen dins de metalls, en forma d'hidrurs, és una de les vies per emmagatzemar-lo sense dipòsits a alta pressió. El problema és que les dades sobre quants hidrogen guarda cada material, i a quina pressió l'allibera, són escampades en milers d'articles amb criteris diferents, i això dificulta comparar-les i trobar patrons.
Un equip de l'Institut Avançat de Recerca de Materials (WPI-AIMR) de la Universitat de Tohoku, amb la Universitat de Tòquio, ha creat la plataforma Digital Hydrogen Platform (DigHyd). Hi han fet servir IA per rastrejar la literatura, amb validació humana contra les publicacions originals, i han acabat amb més de 30.000 entrades de més de 4.000 articles experimentals. Només per als hidrurs metàl·lics han revisat a mà 4.643 mesures de capacitat d'emmagatzematge i 652 parells d'entalpia i entropia.
Sobre aquestes dades han aplicat GoodRegressor, un mètode de regressió simbòlica que expressa les relacions com a equacions que una persona pot llegir. En una validació creuada de cinc blocs, diuen que rendeix de manera comparable a models de caixa negra de referència. Els resultats apunten que els àtoms lleugers de l'hoste afavoreixen una capacitat més gran, mentre que les xarxes cristal·lines més rígides poden desestabilitzar l'hidrur i fer pujar la pressió d'equilibri: per això, diuen, cal mirar capacitat i pressió alhora.
L'estudi, publicat a «Applied Physics A» (DOI 10.1007/s00339-026-09903-6), descriu correlacions entre els metalls analitzats, i alguns vincles es presenten com a suggeriments, no com a proves. Les propietats previstes encara no s'han comprovat amb experiments: l'equip té previst sintetitzar candidats i provar-los. La nota tampoc no detalla les mètriques de precisió ni la llista completa de materials, i la base de dades continua ampliant-se.