Pràcticament cap autor no ha donat permís explícit perquè el seu llibre entrenés un model de llenguatge, i tot i així bona part de la literatura publicada hi ha acabat servint de material d'entrenament. La pregunta de si això és legal sembla senzilla, però la resposta no ho és: la llei de propietat intel·lectual nord-americana no s'ha actualitzat de manera substancial des del 1976, i són els jutges qui, cas per cas, han d'aplicar aquell marc a una tecnologia que no existia quan es va escriure.
La peça central del mapa és el cas d'Anthropic: el jutge William Alsup va dictaminar que entrenar un model amb obres amb drets d'autor pot ser legal en si mateix —ho va comparar amb com un escriptor humà aprèn llegint altres autors, «no per avançar-se’ls i suplantar-los, sinó per fer un gir i crear alguna cosa diferent»—, però va condemnar Anthropic a pagar 1.500 milions de dòlars per com havia aconseguit els llibres: no per entrenar-hi el model, sinó per haver-los obtingut de biblioteques pirates. En un altre cas, el jutge Stephanos Bibas va fallar en contra de Ross Intelligence per fer servir continguts de Thomson Reuters per construir una plataforma legal que hi competia directament, en no trobar-hi «un propòsit o un caràcter diferent» prou clar respecte de l'original. I a Thaler contra Perlmutter, els tribunals han confirmat que una obra generada íntegrament per una IA, sense intervenció humana, no es pot registrar amb drets d'autor.
El fil que uneix aquestes sentències és la doctrina de l'«ús legítim» (fair use), que pregunta si un ús és prou transformador per no necessitar permís. Com resumeix l'advocat Jason Henderson, del despatx JWL International, citat a l'article original, «el dret d'autor sempre tracta de protegir i fer créixer un mercat»: els tribunals tendeixen a rebutjar l'argument de l'ús legítim quan l'entrenament acaba competint directament amb el mercat de l'obra original. És el criteri del qual depenen les desenes de demandes que encara pengen sobre OpenAI, Meta, Google, Microsoft i altres empreses del sector, amb resultats que fins ara han variat segons els fets concrets de cada cas, no segons una regla única aplicable a tota la indústria.
No hi ha, de moment, cap sentència que fixi una doctrina general vàlida per a tots els models ni per a tot tipus de contingut: cada resolució s'ha limitat als fets concrets de la demanda que jutjava, i la immensa majoria de litigis oberts contra altres laboratoris encara no han arribat a un veredicte. El cas d'Anthropic, amb tot, continua sent l'únic on un tribunal nord-americà ha posat xifra a la infracció.