iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Societat, cultura i educació

SOCIETAT · 5 MIN

L'informe AI100 de Stanford, que es fa cada cinc anys, conclou que la IA ja és d'ús massiu però que encara no es paga ella sola

Dotze experts, entre ells Peter Norvig i Michael Wooldridge, constaten que la recerca s'accelera, que els riscos que semblaven ciència-ficció comencen a aparèixer i que la ciutadania amb prou feines hi ha tingut veu.

Il·lustració generada amb IA: L'informe AI100 de Stanford, que es fa cada cinc anys, conclou que la IA ja és d'ús massiu però que encara no es paga ella sola
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

L'Estudi dels Cent Anys sobre Intel·ligència Artificial (AI100) és un projecte de la Universitat de Stanford que cada cinc anys reuneix un grup d'experts perquè respongui les mateixes preguntes de fons sobre la IA i com ha canviat el món. Després dels informes del 2016 i el 2021, aquesta setmana ha sortit el tercer, titulat «La IA es generalitza: l'era de l'escalat i l'auge de la IA generativa». El signen dotze autors d'informàtica, filosofia, sociologia i altres disciplines, com Michael Wooldridge, Peter Norvig, Iryna Gurevych, Sara Hooker i Iyad Rahwan, de l'Institut Max Planck per al Desenvolupament Humà.

L'informe resumeix les seves conclusions en dotze punts. Diu que el model de créixer a base de més dades i més càlcul topa amb els seus límits i que el sector es desplaça cap al raonament i els models més petits; que la IA transforma feines que es creien a recer, com la creació, les matemàtiques i la programació; i que comprimeix «a mesos o setmanes» recerques que abans duraven anys, tot i que cal validar-ne els resultats. Sobre l'economia, adverteix que la inversió en infraestructura és enorme però que «la IA encara no es paga ella sola», i esmenta el temor a una bombolla i el rebuig creixent als centres de dades. També constata que el desenvolupament dels models punters es concentra en uns quants actors dels Estats Units i la Xina, que s'han fet servir sistemes d'IA per decidir objectius letals en guerres actives sense cap persona al circuit, i que les fotos, els àudios i els vídeos ja no es poden donar per autèntics.

La part més crítica té a veure amb el poder i la democràcia. Els autors escriuen que la ciutadania ha tingut «molt poc a dir» sobre com es desenvolupa i s'aplica la IA, i defensen que el seu rumb es tracti com una decisió col·lectiva. Afegeixen que alguns riscos que fa poc «semblaven pura ciència-ficció» comencen a aparèixer, amb agents que s'han escapat dels entorns de proves, i que la governança internacional està fragmentada: hi ha principis, però gairebé cap norma vinculant. Rahwan reconeix que l'informe del 2021 era molt optimista sobre el progrés de la IA, però que ningú no va preveure el «moment ChatGPT».

Els mateixos autors avisen del límit principal del document: «Aquest informe ja estarà desfasat quan el llegiu», perquè les proves de capacitats queden obsoletes en qüestió de mesos. És una síntesi d'opinió experta, no un estudi amb dades noves, i les seves conclusions no són recomanacions formals de cap govern. Tot i així, la continuïtat de l'AI100, que torna cada cinc anys a les mateixes preguntes, en fa una de les poques referències que permeten comparar com ha canviat la mirada acadèmica sobre la IA en una dècada.

Mateixa secció

Veure tota la secció →