Se sap molt de quanta gent fa servir xatbots, però molt poc de qui hi paga. Les enquestes depenen del que la gent recorda, i les empreses no publiquen les dades dels seus subscriptors. Tres economistes, Nikhil Datta i Peter John Lambert, de la Universitat de Warwick, i Patrick Schneider, de l'Imperial College de Londres, han provat de respondre-ho mirant directament els moviments de 14 milions de comptes bancaris i de targetes del Regne Unit, anonimitzats.
Segons l'estudi, el juny del 2026 un 5,1% dels adults britànics, uns 2,8 milions de persones, pagava un assistent d'IA de la seva butxaca, més del doble que un any abans (2,3%). La despesa dels consumidors ja és d'uns 1.070 milions de lliures l'any. Entre desembre del 2025 i juliol del 2026, la part de Claude, d'Anthropic, en la despesa en subscripcions va passar del 7% al 29%, mentre que ChatGPT es quedava amb un 52,5%. Per oficis, hi paguen el 20,3% dels professionals de la informàtica i només l'1,7% dels treballadors de l'atenció social.
El retrat és el d'una tecnologia que s'estén de pressa però de manera desigual. Les persones de 20 a 29 anys tenen gairebé sis vegades més probabilitats de pagar-ne que les de més de 60, els homes un 28% més que les dones i qui guanya més de 4.000 lliures al mes gairebé el doble que qui en guanya menys de 1.500. Londres té 78,5 subscriptors per cada 1.000 adults, i el nord-est d'Anglaterra, 37,6. Si l'eina dona avantatges a la feina, aquestes diferències poden eixamplar les que ja hi ha.
L'estudi només compta el que la gent paga de la seva butxaca: no hi entren les llicències que paguen les empreses ni l'ús gratuït, que és el més habitual, i per tant diu qui hi paga, no qui la fa servir. És un document de treball del centre de recerca CAGE de Warwick, finançat per l'ESRC, el consell britànic de recerca en ciències socials, que encara no ha passat per la revisió d'una revista, i no diu de quins bancs surten les dades.