La ressonància magnètica de difusió permet dibuixar els grans feixos de fibres nervioses que connecten les regions del cervell, seguint com es mou l'aigua dins dels teixits. Té un punt feble conegut: les distorsions del camp magnètic de l'escàner esborren el senyal en algunes zones, sobretot al tronc de l'encèfal i a la regió que hi ha just a sobre dels ulls. En el tronc, per on passa la gran via motora que baixa del cervell a la medul·la, aquests forats poden tallar el traçat de les fibres, i les eines de correcció habituals no ho arreglen del tot.
Un equip de l'Institut Stevens de Neuroimatge de la Universitat del Sud de Califòrnia, dirigit pel professor Yonggang Shi, ha desenvolupat FOD-Diffusion, un model generatiu de la mateixa família que els que fan imatges a partir de text. En lloc d'imatges, omple les 45 capes d'informació sobre l'orientació de les fibres que té cada exploració, una per una, fent servir les altres capes i el teixit intacte del voltant perquè el conjunt sigui coherent. L'han entrenat i provat amb exploracions de 1.315 participants del UK Biobank i de 679 de l'estudi HCP-Aging, majoritàriament gent gran. En una prova en què tapaven a propòsit una part del tronc de 43 persones, l'error mitjà de l'orientació reconstruïda va ser d'uns 1,4 graus, quan el millor dels sis mètodes d'IA comparats es quedava en uns 4,5. El treball s'ha publicat a la revista «Medical Image Analysis».
En 1.172 participants del UK Biobank, les dades corregides amb els mètodes habituals tenien una informació de les fibres clarament més pobra que la de les persones amb poca pèrdua de senyal; després de la reconstrucció, la diferència deixava de ser significativa, i el mateix passava a la zona de sobre els ulls. La utilitat més immediata és per a la recerca: molts grans estudis de població només fan l'exploració en una direcció per estalviar temps, i el model en podria aprofitar millor les dades.
Els mateixos autors avisen que el que dona el model són «estimacions informades, no mesures recuperades». La comparació s'ha fet amb persones amb poca pèrdua de senyal, no amb una referència perfecta, que no existeix; no s'ha provat amb altres escàners ni amb pacients, i per tant no està llest per a l'ús clínic. El codi és públic i el següent pas és aplicar-lo a bases de dades sobre la malaltia d'Alzheimer.