Les persones conservem uns músculs al voltant de l'orella que en altres mamífers serveixen per girar-la cap a un so, però que en nosaltres gairebé no la mouen. L'equip del neurocientífic i informàtic Daniel J. Strauss, de la Universitat del Sarre, a Alemanya, fa anys que els estudia: el 2020 ja havia publicat a «eLife» que s'activen lleugerament cap als sons als quals parem atenció, i més endavant els va relacionar amb l'esforç que fem per escoltar, també en persones que porten audiòfons.
El treball nou, publicat a la revista revisada «IEEE Transactions on Affective Computing» amb la doctoranda Sophie Bonnaire com a primera autora (DOI: 10.1109/taffc.2026.3717435), va registrar amb elèctrodes enganxats a la pell l'activitat d'aquests músculs mentre els participants miraven fragments de pel·lícula agradables i desagradables i en puntuaven la intensitat emocional. L'activitat dels músculs creixia en una fracció de segon a mesura que augmentava l'excitació emocional que deia sentir cada participant, tant si l'escena era agradable com si no. Segons la universitat, l'equip ha vist el mateix efecte amb paraules soltes llegides en un text.
L'interès per a la IA és que audiòfons, auriculars i potes d'ulleres intel·ligents ja són just on neixen aquests senyals, com remarca la neurotecnòloga Farah Corona-Strauss. En un article de perspectiva a «Frontiers in Artificial Intelligence», el mateix grup proposa el concepte de «superintel·ligència emocional»: un sistema que no sentiria emocions, però que podria reconèixer-les i respondre-hi millor que un expert humà, a partir de senyals del cos que les persones no percebem. Strauss avisa que una tecnologia així podria convertir-se en una «màquina hipermanipuladora», i defensa que el principi que la guiï ha de ser «la cura, no el control».
La nota de la universitat no detalla quantes persones van participar en l'experiment ni la mida dels efectes, i la mesura capta la intensitat de l'emoció, no si és bona o dolenta. La idea de la superintel·ligència emocional és una proposta teòrica, no un resultat experimental, i les aplicacions pràctiques, com aparells que s'adaptin al cansament auditiu, encara es desenvolupen amb empreses. A més, la llei europea d'IA ja prohibeix el reconeixement d'emocions a les escoles i als llocs de feina.