Els prejudicis de gènere del món laboral també poden aparèixer quan treballem amb una IA. Ho suggereix un estudi de la Universitat de Zuric, la Universitat de Limerick i l'escola SKEMA, presentat entre el 5 i el 7 d'octubre a la 14a Conferència Nòrdica d'Interacció Persona-Ordinador (NordiCHI '26), a Vaasa (Finlàndia). Es titula «Human-Like and Male? How AI Assistant Design Relates to Trust and Monetary Reward at Work in VR» i s'ha publicat a les actes del congrés (DOI 10.1145/3829807.3829910).
Els investigadors van fer treballar 189 persones en una oficina de realitat virtual, al costat de quatre assistents d'IA: un xatbot de text, un robot de sobretaula i dos agents d'aparença humana, un anomenat Johan i l'altre Johanna. Tots funcionaven amb la mateixa tecnologia i feien exactament la mateixa feina. Després de les tasques, els participants repartien diners reals entre ells i l'assistent.
Johanna va cobrar un 10,25% menys que Johan, i els participants van percebre l'agent masculí com a més humà. Els assistents d'aparença humana també van rebre més confiança i més reconeixement que el robot, tot i que molts participants deien que preferien una IA clarament no humana i que el gènere no hi comptava. La directora de l'estudi a Limerick, Mary Hausfeld, ho resumeix així: la manera com es dissenyen i es presenten aquests sistemes pot activar els mateixos supòsits que ja hi ha entre persones.
Els límits són clars: és un experiment amb 189 persones en un entorn virtual, amb tasques simulades (tot i que els diners repartits eren reals), i només compara una parella d'avatars. Que les actes d'un congrés tinguin revisió no n'amplia l'abast, però el resultat senyala un risc concret per a qui dissenya assistents: el rostre que se'ls dona pot canviar el valor que els atribuïm.