La pell artificial dels robots, les pantalles tàctils o els aparells per vigilar la salut necessiten normalment molts sensors repartits per la superfície, un per cada punt que es vol controlar. Un equip de l'Escola d'Enginyeria McKelvey de la Universitat Washington a Saint Louis (Estats Units), encapçalat per Lan Yang i Chenyang Lu, proposa fer-ho amb un de sol, ajudat per l'aprenentatge automàtic.
El dispositiu és un microressonador òptic, una peça minúscula que atrapa la llum i la fa circular per dins seguint molts camins diferents alhora. Quan alguna cosa canvia al voltant —una pressió, un moviment—, cada un d'aquests patrons de llum es deforma d'una manera pròpia, i el conjunt forma una mena de «codi de barres» òptic. Els investigadors van entrenar un model d'aprenentatge automàtic amb exemples de canvis coneguts perquè aprengués a llegir aquests codis i a deduir on s'havia tocat i amb quina força o quant s'havia desplaçat la superfície. Ho van provar en una plataforma semblant a un teclat petit, amb nou punts de contacte: el microressonador sol va substituir una matriu de nou sensors. L'article, signat pel primer autor Jie Liao, surt a la revista «Laser & Photonics Reviews».
Segons els autors, l'enfocament continuava funcionant amb mesures òptiques més sorolloses o amb menys dades, i podria servir per fer dispositius més petits i barats amb moltes funcions de mesura en una sola peça: tacte per a robots, seguiment de la salut o fins i tot ciberseguretat. «La IA ens ajuda a descodificar aquests patrons de llum complexos i a convertir-los en mesures útils», resumeix Lu.
És, però, una prova de concepte de laboratori. La nota de la universitat no dona xifres d'encert ni de marge d'error, la demostració es va limitar a nou punts en una plataforma de prova i les aplicacions en robòtica o en salut són, de moment, possibilitats que els mateixos investigadors diuen que demanaran «més desenvolupament».
