Moltes persones amb insuficiència cardíaca i un cor que bomba amb poca força porten un desfibril·lador implantat, un aparell que fa una descàrrega si el cor entra en fibril·lació ventricular, l'arítmia que pot provocar una mort sobtada. Aquests aparells envien a l'hospital, a distància i de manera periòdica, un registre de l'activitat elèctrica del cor. Un equip del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), a Madrid, ha fet servir aquestes dades per intentar saber quan un pacient s'acosta a un període de més perill.
L'estudi, publicat a la revista «Circulation: Arrhythmia and Electrophysiology» i coordinat pel cardiòleg David Filgueiras-Rama (CNIC i Hospital Clínico San Carlos), va començar amb models animals: a mesura que avançava la insuficiència cardíaca, el senyal elèctric local s'afeblia i l'activació dels ventricles s'alentia, i aquests canvis anaven lligats a més risc de fibril·lació. Amb aquesta base, l'equip va entrenar una xarxa neuronal amb els registres transmesos a distància per 5.089 pacients de 50 hospitals de l'Estat i la va validar en un altre grup de 2.040 pacients de set centres, amb desfibril·ladors d'un altre fabricant. El model segueix l'evolució del senyal i de les extrasístoles ventriculars (batecs avançats) i calcula una puntuació de risc de 0 a 100 que s'actualitza a cada transmissió. En els pacients que després van patir una fibril·lació ventricular, la puntuació va pujar durant els mesos anteriors; en els altres, es va mantenir estable.
Segons els autors, l'eina prediu els episodis millor que una valoració feta només amb l'edat i l'historial clínic, i té l'avantatge que no demana cap aparell nou: aprofita la informació que els desfibril·ladors ja envien. Això permetria incorporar-la a les plataformes de seguiment a distància i, en el futur, enviar una alerta a l'especialista quan el risc d'un pacient creixi, per avançar-li la visita o ajustar-li el tractament. Els investigadors subratllen que, a diferència d'altres algorismes, el seu parteix dels mecanismes coneguts de la malaltia.
La nota de premsa no detalla les mètriques de rendiment del model (com la sensibilitat o l'especificitat) ni si el disseny de l'estudi és retrospectiu, i la validació només s'ha fet amb aparells d'un segon fabricant. Tampoc no hi ha cap ús clínic en marxa: es tracta d'una eina en recerca que caldrà provar de manera prospectiva abans que pugui fer saltar alarmes reals a les consultes.
