Els centres de dades que entrenen i fan funcionar els grans models d'intel·ligència artificial topen cada cop més amb els límits d'espai i de subministrament elèctric a la Terra. Google explora des de fa mesos una via alternativa poc convencional: posar el còmput directament a l'espai, on un satèl·lit en òrbita baixa pot rebre fins a vuit vegades més llum solar constant que un panell a la superfície terrestre. La companyia va presentar aquesta idea, batejada Project Suncatcher, el novembre del 2025, amb l'horitzó llunyà de construir constel·lacions d'uns 81 satèl·lits en formacions d'un quilòmetre que funcionessin com un sol gran ordinador.
Aquell projecte passa ara del paper al llançador: Google ha confirmat que un satèl·lit prototip, batejat MVP i construït juntament amb l'empresa d'imatge per satèl·lit Planet, enlairarà l'1 d'octubre a bord d'un coet Falcon 9 de SpaceX, dins la missió compartida Transporter-18, des de la base de Vandenberg. L'aparell porta quatre unitats de processament tensorial (TPU) de Google i uns 1.000 watts de potència solar. L'objectiu, segons ha explicat en un article del bloc oficial Travis Beals, director sènior de l'àrea «Paradigms of Intelligence» de Google: «Aquest primer llançament és per veure què funciona, identificar els punts de fallada i aplicar aquestes troballes a futures missions». La missió recollirà dades reals sobre com es comporten els xips davant les vibracions de l'enlairament —fins a 10 g a l'estructura del satèl·lit i entre 50 i 100 g en alguns components—, la radiació espacial i els canvis tèrmics extrems de l'òrbita baixa.
Si els xips sobreviuen, la següent fita arribarà el 2027, quan Google preveu posar en òrbita dos satèl·lits per provar els enllaços làser d'alta amplada de banda que necessitaria un futur clúster de desenes de satèl·lits interconnectats. La prova situa Google al capdavant d'una cursa incipient, encara especulativa, per portar el còmput d'intel·ligència artificial fora del planeta just quan els centres de dades terrestres comencen a topar amb problemes reals de subministrament elèctric i de terreny.
Es tracta, tanmateix, d'un primer assaig amb només quatre xips, molt lluny encara de qualsevol clúster operatiu. Els xips ja havien superat en proves de laboratori dosis de radiació superiors a les que rebrien en una missió de cinc anys a l'espai, però aquesta és la primera vegada que s'exposen a les condicions reals del llançament i de l'òrbita. Google no dona cap calendari comercial ni garanteix que el concepte arribi mai a ser viable: als reptes tècnics dels enllaços làser i la gestió tèrmica s'hi sumaria encara el cost de desplegar-hi desenes de satèl·lits.