Les estel·les de condensació que deixen els avions al seu pas -aquelles ratlles blanques que es converteixen en núvols prims d'altitud- no contenen CO2, però atrapen calor a l'atmosfera i sumen, segons diverses estimacions científiques, prop d'un terç de tot l'impacte climàtic de l'aviació. Reduir-les sense afectar la seguretat ni disparar el consum de combustible és un problema que fins ara només s'havia provat en assaigs petits i puntuals.
Google Regne Unit ha anunciat el 18 d'agost «Operation Blue Skies», un programa de 30 mesos fet amb el proveïdor de control aeri britànic NATS, el Met Office, l'organització sense ànim de lucre Contrails.org, la Universitat de Cambridge i l'Imperial College de Londres, amb cofinançament del Departament de Transport britànic a través del seu programa ATI. El sistema fa servir models d'IA que combinen imatges de satèl·lit, dades de vols i previsions meteorològiques per predir on es formaran estel·les que retenen calor, i NATS trasllada aquesta informació als controladors aeris, que demanen als pilots petits ajustos verticals -al voltant de 600 metres- per esquivar les zones sensibles, un tipus de maniobra que ja es fa habitualment per evitar turbulències. L'assaig se centra en l'espai aeri oceànic de Shanwick, la meitat oriental del corredor nord-atlàntic, per on passen unes 10.000 vols l'any i que, per si sol, genera al voltant d'un 5% de tot l'escalfament per estel·les del planeta.
El programa és rellevant perquè és el primer intent estatal de gestionar les estel·les a l'escala de tot un espai aeri, no d'uns quants vols experimentals, i combina per primer cop la predicció per IA amb l'operativa real del control de trànsit aeri. Si els resultats confirmen una reducció mesurable de l'escalfament sense un increment excessiu del consum de combustible per les desviacions, el model es podria escalar a altres corredors aeris amb trànsit intens.
Es tracta, però, només de l'inici d'un assaig, no d'una solució ja provada: el programa preveu dues fases operatives d'uns quatre mesos cada una repartides al llarg de dos hiverns, i encara s'ha de veure si el balanç entre el combustible addicional que gasten els avions en desviar-se i l'estalvi climàtic net resulta positiu a gran escala. Google hi aporta un valor en espècie d'1,4 milions de lliures, no una inversió econòmica directa, i cap de les parts no ha publicat encara xifres concretes de reducció d'estel·les aconseguides.