Quan una màquina respon al que passa al seu voltant com ho faria una persona, la veiem com a conscient? Un equip de la Càtedra de Filosofia de la Ment de la Universitat Ludwig-Maximilian de Múnic (LMU) ha provat de respondre-ho amb un estudi publicat a la revista revisada per parells *Cognition*, liderat pel doctor Louis Longin amb Bahador Bahrami i Ophelia Deroy, entre d'altres.
Els investigadors van reclutar prop de 1.100 participants. Uns llegien escenes en què agents artificials reaccionaven més o menys a l'entorn; un altre grup llegia les mateixes escenes amb protagonistes humans. Després havien de valorar fins a quin punt el protagonista era conscient o s'adonava del que passava.
El resultat és clar: la reactivitat feia pujar la consciència atribuïda tant a la IA com a l'humà, però fins i tot la IA més sensible va rebre una nota inferior a la de l'humà menys sensible. «Les persones atribueixen sistemàticament menys consciència a la IA que als humans, fins i tot quan el comportament és idèntic», resumeix Longin. La diferència quasi desapareixia quan se'ls demanava si el protagonista n'era «conscient» en un sentit més planer, cosa que suggereix que parlem de la IA amb termes mentals potser perquè ens manquen paraules millors, segons Deroy.
Com que els participants llegien textos i no interactuaven amb sistemes reals, els autors admeten que els resultats podrien no reflectir què passa quan algú xerra durant setmanes amb un assistent. L'estudi mesura què pensem les persones, no si una IA té experiència subjectiva: aquesta qüestió segueix oberta.