Els «científics robot» són una vella idea de la intel·ligència artificial: màquines que decideixen què cal investigar, ho proven i n'aprenen. Un equip de la Universitat Tecnològica de Chalmers, a Suècia, n'ha presentat una versió amb models de llenguatge, a la revista Journal of the Royal Society Interface (DOI 10.1098/rsif.2026.0043), signada per Daniel Brunnsåker i col·legues, amb Ross King com a autor sènior.
El sistema treballa amb el llevat de cervesa, un organisme molt estudiat. Va partir d'una base d'unes 60.000 relacions entre gens, metabolisme i trets, en va extreure centenars de regles lògiques i va formular gairebé 2.000 hipòtesis sobre aminoàcids. Després, un model de llenguatge (GPT-4o) va convertir les hipòtesis escollides en instruccions per a l'equipament automatitzat del laboratori, que va fer els experiments, i el sistema en va interpretar els resultats.
Entre els resultats hi ha efectes poc estudiats: el glutamat fa el llevat més vulnerable a l'espermina, hi ha una interacció inesperada entre l'arginina i la cafeïna, i l'aminoadipat protegeix de l'estrès per àcid fòrmic, amb un creixement d'aproximadament un 7% més per cada mil·limolar. Els autors defensen que un laboratori així pot investigar sistemes biològics molt més de pressa del que es fa avui.
Els límits són clars. Les persones continuen preparant materials, passant plaques d'un aparell a l'altre, revisant la seguretat dels experiments i decidint quines preguntes valen la pena i què signifiquen els resultats, i els models de llenguatge van flaquejar amb les hipòtesis més complexes. És un treball sobre un sol organisme i unes quantes interaccions, no una prova que l'IA pugui substituir un grup de recerca.