El glioblastoma és el càncer cerebral més agressiu en adults, i una de les raons és que les seves cèl·lules s'escampen pel teixit sa més enllà d'on pot arribar el cirurgià. Aquestes cèl·lules que fugen poden explicar per què el tumor torna. Fins ara, però, era molt difícil veure com es mouen una a una dins del cervell. Un equip de la Universitat d'Uppsala, a Suècia, amb col·laboradors de la Universitat Tecnològica de Chalmers i la Universitat de Göteborg, ha presentat una eina per fer-ho a la revista revisada per parells «Nature Communications», on l'article es va publicar el 2 de novembre; la universitat l'ha divulgat aquesta setmana.
L'eina es diu GlioTrace i combina microscòpia de cèl·lules vives amb aprenentatge automàtic. Els investigadors van fer créixer en cervells de ratolí tumors amb cèl·lules de sis pacients, en van tallar làmines fines i les van mantenir vives al laboratori. Un microscopi automàtic les va fotografiar com a mínim cada dues hores durant fins a cinc dies, i el programari segueix cada cèl·lula, en classifica la forma i calcula amb models estadístics com passa d'un comportament a un altre. Així han vist que hi ha tumors que s'escampen sobretot resseguint els vasos sanguinis i d'altres que ho fan de manera més difusa, i que una mateixa cèl·lula pot canviar de manera de moure's en pocs dies.
La rellevància és doble. D'una banda, dos fàrmacs provats en les làmines van reduir el moviment i l'expansió de les cèl·lules tumorals, amb efectes diferents segons el tumor de cada pacient. De l'altra, en alguns models, la radioteràpia combinada amb quimioteràpia va fer augmentar la proporció d'un tipus de cèl·lula que es troba entre les més ràpides i que ocupa un lloc central en els canvis de comportament. Els autors apunten que aquesta població invasiva podria resistir el tractament. «Amb aquest mètode podem seguir per primera vegada com es mouen milers de cèl·lules tumorals individuals dins de teixit cerebral viu», diu el catedràtic Sven Nelander. El programari és d'accés lliure per a altres equips.
Els mateixos investigadors avisen que GlioTrace «és, de moment, un mètode de recerca» i que caldran més estudis abans de fer-lo servir per decidir tractaments. El treball es fa amb tumors humans crescuts en ratolins i amb làmines de teixit mantingudes al laboratori, no amb pacients. Tampoc no està demostrat que la població de cèl·lules ràpides que augmenta amb el tractament sigui més resistent ni que sigui la responsable que el tumor torni a aparèixer: és una hipòtesi que caldrà comprovar.