Saber de pressa si algú ha consumit drogues és útil a urgències i en els controls policials, però les eines actuals obliguen a triar. Les anàlisis de laboratori són precises, però demanen preparar la mostra i aparells especialitzats; els tests ràpids donen el resultat de seguida, però fallen sovint i confonen substàncies de forma semblant. Un equip de l'Institut de Recerca en Biociència i Biotecnologia de Corea (KRIBB), amb la Universitat Catòlica de Daegu, l'Hospital Bundang de la Universitat Nacional de Seül i l'empresa StoneLab, proposa una tercera via a la revista revisada «ACS Measurement Science Au».
El mètode combina dues peces. La primera és una superfície d'or plena de pilars microscòpics, com una gespa, que multiplica milions de vegades el feble senyal lluminós que emeten les molècules de la droga quan les il·luminen amb un làser (una tècnica que es coneix per les sigles SERS). La segona és un model d'aprenentatge automàtic, LightGBM, que aprèn a separar l'empremta de cada droga del soroll de fons de l'orina, plena de residus del metabolisme i de restes d'altres medicaments. L'orina s'analitza tal com surt, sense cap tractament químic, i el resultat arriba en uns cinc minuts.
En proves amb mostres reals, la plataforma va identificar les mostres positives amb un encert aproximat del 80%, també en pacients que prenien analgèsics no narcòtics o diversos medicaments alhora, que és on els tests ràpids s'equivoquen més. En experiments amb rates, va detectar els components de la droga a l'orina recollida fins a sis hores després d'administrar-la. L'estudi l'ha dirigit la investigadora Eun-Kyung Lim, i els autors hi destaquen que el model és interpretable: es pot veure en quins trets del senyal es basa per decidir.
Un encert del 80% vol dir que aproximadament una de cada cinc classificacions és errònia, i la nota de premsa no detalla quants falsos positius i falsos negatius hi ha, quantes mostres s'han analitzat ni quantes drogues diferents s'han provat. Les proves amb animals cobreixen només sis hores. I l'aparell encara no és portàtil: convertir-lo en un dispositiu compacte per a la policia o per als hospitals és la feina que ve. Ara per ara és una prova de concepte prometedora, no una eina per decidir sobre ningú.
