La distonia és un trastorn del moviment que provoca contraccions musculars involuntàries i postures anòmales. Quan els fàrmacs no n'hi ha prou, una opció és l'estimulació cerebral profunda: implantar uns elèctrodes al cervell que regulen l'activitat dels circuits del moviment. És una intervenció invasiva i el resultat varia molt d'un pacient a l'altre, i no hi ha cap marcador objectiu que digui per endavant qui en traurà profit. Per això, segons els autors, menys del 5% dels pacients de distonia la reben.
Un equip de Mass General Brigham, a Boston, dirigit per la neurocientífica Kristina Simonyan (Mass Eye and Ear) i amb Dongren Yao com a primer autor, publica a la revista npj Digital Medicine DystoniaDBSNet, un model d'aprenentatge profund que analitza la ressonància magnètica que es fa habitualment abans de la cirurgia i hi busca patrons associats a la resposta al tractament. El model es va entrenar, es va provar de manera independent i es va validar amb una cohort externa de diversos centres internacionals d'estimulació cerebral profunda, i encerta el resultat en un 95,5% dels casos, amb un rendiment semblant en diferents formes de distonia. Cada predicció triga menys d'un minut. En una presentació a un congrés del 2024, el mateix grup havia descrit la primera versió del model amb 130 pacients de l'Hospital General de Massachusetts, el University College de Londres i la Universitat de Florida.
La utilitat és clara: fer la predicció abans d'obrir, quan encara pot servir per decidir a qui s'opera i com es planifica la intervenció, amb una prova que el pacient ja s'ha fet. És la mateixa línia de recerca del grup, que el 2020 ja havia publicat a PNAS una eina d'IA per diagnosticar la distonia a partir de ressonàncies.
Els mateixos investigadors admeten que cal avaluar-ne el rendiment en la pràctica clínica real, i preveuen estudis de seguiment abans de portar l'eina a l'hospital. Un dels casos que expliquen il·lustra els límits d'una xifra global: el model donava un 99% de probabilitats de millora a un pacient que, de primer, no va millorar, i només ho va fer després d'una segona intervenció quirúrgica. Una precisió alta en una cohort de recerca tampoc no garanteix el mateix resultat amb ressonàncies d'altres hospitals i aparells.
