L'Administració Trump ha anat estenent en els últims mesos els controls a l'exportació i la importació de tecnologia xinesa relacionada amb la intel·ligència artificial, des dels xips d'entrenament fins als equips de fabricació de semiconductors. Reuters va informar el 4 d'agost que el següent objectiu en aquesta línia serien uns components molt més discrets però igualment crítics: els transceptors òptics que fan circular les dades dins dels centres de dades.
Segons diverses fonts recollides per Reuters i confirmades per mitjans especialitzats com Network World, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) redacta una norma per prohibir la importació de nous models de transceptors òptics fabricats a la Xina, amb l'objectiu declarat d'«evitar que empreses xineses robin dades, instal·lin programari maliciós o alterin el servei» dels centres de dades nord-americans que entrenen i executen els models d'IA de frontera. Els mòduls de 800 gigabits per segon dels fabricants xinesos Innolight i Eoptolink representen, segons les mateixes fonts, la majoria dels que s'instal·len avui als clústers d'IA de Nvidia; els fabricants occidentals que la FCC voldria promoure com a alternativa, com Coherent i Lumentum, depenen al seu torn del fosfur d'indi per fabricar els seus làsers d'alta velocitat i, de moment, no tenen capacitat de producció suficient per cobrir el buit. La proposta encara no és definitiva, podria modificar-se o abandonar-se, i l'Administració voldria publicar-la de manera que entrés en vigor abans que acabi el 2026.
La notícia és rellevant perquè posa el focus en un coll d'ampolla de la cadena de subministrament de la IA molt menys conegut que els xips però igualment crític: sense prou transceptors, els clústers de Nvidia, Microsoft, Meta o Amazon Web Services no poden fer circular les dades entre servidors a la velocitat que exigeix l'entrenament de models cada cop més grans. Experts consultats per Network World discrepen sobre el risc real: mentre alguns adverteixen que el microprogramari d'aquests mòduls podria manipular-se per espiar o interrompre el servei, altres el qualifiquen d'«un dispositiu relativament ximple» amb un risc d'espionatge «prim», i recorden que entre el 15% i el 20% dels semiconductors mundials es fabriquen a la Xina —una xifra que puja fins al 80-85% si s'hi inclou Taiwan—, cosa que fa que bloquejar aquests components pugui posar un sostre a la capacitat de creixement de tot el sector, més enllà del cost afegit.
La proposta encara no s'ha publicat formalment ni té data d'entrada en vigor confirmada, i les fonts que n'han parlat amb Reuters ho han fet de manera anònima. Tampoc es coneix encara com respondrà la Xina de manera oficial a la mesura, ni si els fabricants nord-americans i asiàtics no xinesos tindran temps d'ampliar la seva capacitat de producció abans que la prohibició, si s'acaba aprovant, entri en vigor.