Massachusetts es troba en la recta final d'un projecte de llei de desenvolupament econòmic que inclou, dins d'un capítol dedicat a la intel·ligència artificial, la proposta de seguretat estatal més exigent dels Estats Units fins ara. El Senat de l'estat la va aprovar el juliol passat, i ara una comissió negociadora de sis membres treballa per acordar el text definitiu amb la governadora Maura Healey i la cambra baixa, amb l'objectiu de tancar-ho abans de les eleccions de novembre.
La proposta obligaria els laboratoris d'IA amb més de 500 milions de dòlars d'ingressos anuals a sotmetre els seus models de frontera a revisions independents del risc catastròfic —definit com la possibilitat de causar 50 morts o més, o més de 1.000 milions de dòlars en danys— com a mínim cada 120 dies, amb els resultats fets públics, tot i que l'estat no els podria fer servir per aturar el desenvolupament d'un model. També inclou auditories anuals de compliment, proteccions per als treballadors que denunciïn irregularitats i multes de fins a 1 milió de dòlars per la primera infracció i 3 milions per les següents. Anthropic ha donat suport explícit al text i n'ha dit que seria «la legislació d'IA més clara i sòlida del país», mentre que OpenAI hi ha mostrat oposició, ha contractat el lobby Benchmark Strategies i defensa un model d'auditoria anual únic, similar al d'Illinois, per evitar que cada estat imposi el seu propi estàndard.
El cas il·lustra com dues empreses que competeixen pel mateix mercat poden defensar postures de seguretat oposades quan hi entren en joc els interessos regulatoris: Anthropic hi veu una eina de supervisió externa perquè «la indústria no s'hagi de posar ella mateixa la nota», mentre OpenAI hi veu un risc de fragmentació normativa que dificultaria operar amb regles diferents a cada estat. Si s'aprova, Massachusetts se situaria per davant de Califòrnia, Nova York i Illinois com l'estat amb els requisits d'IA més estrictes dels Estats Units, en un moment en què no hi ha cap llei federal equivalent.
El text encara no és definitiu: depèn de l'acord final entre la comissió negociadora, la governadora i la cambra baixa, i pot canviar substancialment abans de votar-se. Tampoc hi ha garanties que s'aprovi abans de les eleccions de novembre, i la intensa activitat de lobbying de totes dues empreses fa previsible que el text es negociï fins a l'últim moment.