Als Estats Units, els comitès d'acció política (super PAC) permeten recaptar i gastar sumes pràcticament il·limitades de diners en campanyes electorals sempre que no coordinin directament amb els candidats. De cara a les eleccions de mig mandat de novembre del 2026, el sector de la intel·ligència artificial s'ha convertit, juntament amb les criptomonedes i les apostes esportives, en un dels grans finançadors d'aquesta mena d'estructures.
Segons la cobertura de premsa nord-americana del 5 de setembre, les empreses d'IA han compromès en conjunt uns 265 milions de dòlars a comitès i grups polítics per a aquests comicis. El super PAC pro-IA Leading the Future ha recaptat 140 milions de dòlars, amb aportacions destacades d'Andreessen Horowitz (50 milions de dòlars des del fons) i del president d'OpenAI, Greg Brockman, i la seva dona, Anna, que hi han posat 25 milions de dòlars a títol personal —OpenAI ha precisat que la implicació dels Brockman és «a títol personal, no en representació de la companyia». Anthropic, per la seva banda, ha canalitzat almenys 40 milions de dòlars a través de l'organització sense ànim de lucre Public First Action. L'exemple més cru d'aquesta batalla és el districte 12 de Nova York, on tots dos bàndols hi han abocat en conjunt uns 27 milions de dòlars —13 a favor del candidat Alex Bores i 8 en contra— i on Bores va acabar perdent per poc davant Micah Lasher, contrari a l'expansió dels centres de dades a la zona.
La notícia és rellevant perquè mostra fins a quin punt el sector de la IA ha passat, en només un any, de fer pressió des dels despatxos de Washington a intervenir directament i amb xifres milionàries en eleccions locals concretes, amb l'objectiu declarat d'aconseguir un marc regulador federal únic que impedeixi als estats legislar cadascun pel seu compte, i de desbancar els candidats que s'oposen a l'expansió dels centres de dades. Ho fa, a més, en un moment en què només un 20% de la població nord-americana es mostra favorable a la construcció de nous centres de dades al seu territori, segons les mateixes fonts.
Cal llegir les xifres amb cautela: provenen de recomptes periodístics de finançament electoral encara en curs, no d'un balanç final i tancat de la campanya, que no es podrà fer fins després de les eleccions de novembre. Tampoc està clar encara quina part d'aquests 265 milions s'acabarà gastant efectivament abans dels comicis, ni quin efecte real tindrà en el resultat de les curses on s'hi ha abocat més diners.