Les torres de les línies d'alta tensió, els ponts i molts edificis industrials són d'acer, i quan una peça es doblega per un cop, un temporal o el pas dels anys, algú ha de decidir si l'estructura aguanta o s'ha de reparar. Avui aquesta inspecció depèn molt de l'ull i l'experiència de l'inspector, que sovint ha de pujar a l'estructura i fer mesures a mà, amb el risc i la variabilitat que això comporta.
Un equip de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), encapçalat per Dimitrios Lignos, del Laboratori d'Estructures d'Acer Resilients, i amb Tianyu Gu com a primer autor, ha publicat a la revista «Computers & Structures» un sistema que automatitza bona part de la feina. Un escàner làser en 3D captura la forma i la deformació de cada element, un programa processa aquest núvol de punts i uns algorismes d'aprenentatge automàtic estimen quanta càrrega pot suportar encara la peça danyada i si pot continuar en servei. Els algorismes s'han entrenat amb milers d'assajos de laboratori, completats amb proves virtuals validades amb simulacions físiques. Hi han col·laborat els laboratoris d'Alcherio Martinoli i d'Olga Fink.
La part més interessant és que el mètode no dona només una resposta, sinó també la confiança que s'hi pot tenir: calcula com afecten el resultat el soroll de la mesura, la resolució de l'escàner i les condicions de l'entorn. Per a una companyia elèctrica, això vol dir poder prioritzar quines torres cal revisar primer amb criteris objectius i repetibles, i reduir les vegades que un operari s'ha d'enfilar a una estructura possiblement debilitada.
Els autors insisteixen que l'eina ha d'ajudar els inspectors, no substituir-los. De moment s'ha centrat en torres elèctriques i estructures amb perfils d'acer estàndard; aplicar-la a edificis d'acer o a ponts mixtos d'acer i formigó és possible, però no s'ha demostrat. A més, la nota de l'EPFL no dona xifres de precisió i encara falten proves pilot sobre el terreny i la valoració de les empreses d'inspecció abans de pensar a comercialitzar-la.
