Cuidar una persona amb demència genera dubtes cada dia: què fer quan es nega a menjar, com afrontar la culpa, què cal preparar pel que fa a la feina o a la família. Cada cop més cuidadors fan aquestes preguntes a un xatbot, i una investigació presentada a la conferència CSCW 2026 s'ha preguntat com contesten realment aquests sistemes en comparació amb les persones.
Segons la nota de l'International Computer Science Institute, l'equip ha analitzat 85 preguntes reals de cuidadors amb 28 mesures lingüístiques i clíniques i ha comparat quatre tipus de resposta: les d'altres cuidadors, les de metges, les de ChatGPT i les de CareGPT, una versió amb entrenament especialitzat. Els xatbots han puntuat més alt en cortesia, però els faltava profunditat narrativa i context. Els humans van tocar també preocupacions emocionals, legals i econòmiques que la IA sovint no va veure, que es limitava al consell. CareGPT va millorar molt poc respecte de ChatGPT corrent.
La conclusió és incòmoda per al discurs de l'especialització: afegir entrenament sobre un tema no n'hi ha prou per transmetre l'experiència viscuda que un altre cuidador aporta. Una persona que pregunta de nit si està fent bé el que fa no només demana informació, sinó que algú entengui la situació.
L'estudi té límits que convé tenir presents: 85 preguntes són una mostra petita, compara models concrets d'un moment concret i ens arriba a través de la nota de premsa de l'institut, que anuncia la presentació del treball per al 13 d'octubre. Els resultats s'han de llegir com un senyal, no com un veredicte sobre els xatbots en l'atenció a la dependència.