iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Ciència, salut i robòtica

CIÈNCIA · 5 MIN

Un matemàtic d'Anthropic diu que ha demostrat amb Claude la hipòtesi de Riemann, però de moment ningú no ho ha pogut comprovar

Levent Alpöge publica una nota de quatre pàgines i una demostració escrita en Lean, el llenguatge que verifica pas a pas els arguments matemàtics. No hi ha cap article ni cap revisió d'experts, i ell mateix admet que encara no domina bona part de la matemàtica que hi ha posat Claude.

Il·lustració generada amb IA: Un matemàtic d'Anthropic diu que ha demostrat amb Claude la hipòtesi de Riemann, però de moment ningú no ho ha pogut comprovar
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

La hipòtesi de Riemann, formulada el 1859, és probablement el problema obert més famós de les matemàtiques. Diu on són els zeros d'una funció, la zeta de Riemann, i d'aquí se'n desprèn el control més precís possible sobre com es reparteixen els nombres primers. És un dels set problemes del mil·lenni de l'Institut Clay, amb un premi d'un milió de dòlars, i al llarg d'un segle i mig n'hi ha hagut molts anuncis de demostració que no han resistit la revisió. A l'agost, Anthropic ja havia explicat que una versió interna de Claude havia millorat un resultat parcial sobre aquests zeros, però que no havia pogut demostrar la hipòtesi sencera.

Aquest divendres, Levent Alpöge, un matemàtic que treballa a Anthropic, ha penjat al seu web una nota de quatre pàgines que comença així: «Crec que, treballant amb Claude, he descobert una demostració de la hipòtesi de Riemann». Hi afirma que el mètode també resol la versió generalitzada del problema i que, amb més temps, espera arribar a l'anomenada hipòtesi estesa. No ha publicat cap article: només la demostració escrita en Lean, un llenguatge informàtic que comprova cada pas d'un argument, repartida en catorze fitxers comprimits. Explica que la versió en llenguatge humà que va generar Claude passava de les 250.000 pàgines i que, com que era il·legible, va decidir no penjar-la. Segons el seu relat, ell va marcar el camí a partir de dues idees provades en un cas més senzill, però al tram final Claude «el va deixar bocabadat», sobretot en la part de formes automorfes, una branca que Alpöge reconeix que domina poc.

Si la demostració es confirma, seria un fet sense precedents: la resolució del problema més cèlebre de les matemàtiques amb una contribució decisiva d'una IA. Hector Pasten, de la Universitat Catòlica de Xile, ha dit a Scientific American que, si és correcta, completaria una mena de «pedra de Rosetta» entre branques diferents de les matemàtiques. A més, l'anunci arriba l'endemà de l'estrena d'Anthropic a la borsa. Alpöge ho aborda a la mateixa nota: diu que el moment és «horrible», que tot es va resoldre la nit del diumenge anterior i que la lectura cínica d'aquesta coincidència és «falsa».

De moment, però, és només una afirmació. Cap expert independent no ha confirmat encara que el codi funcioni ni, sobretot, que l'enunciat que demostra sigui de debò la hipòtesi de Riemann i no una variant: és el punt feble habitual de les demostracions en Lean. La nota tampoc no explica com reproduir la comprovació, i agrair l'ajuda a matemàtics com Peter Sarnak o Manjul Bhargava no vol dir que l'hagin revisada. Alpöge mateix admet que hi pot haver «decisions estranyes i poc òptimes» i que presenta l'argument abans d'entendre'n bona part. Les normes de l'Institut Clay exigeixen que una demostració es publiqui en una revista i que la comunitat l'accepti durant dos anys. Anthropic no havia fet cap declaració pública divendres al matí.

Mateixa secció

Veure tota la secció →